El casal d’estiu municipal se celebra amb les restriccions fixades per la pandèmia. Els nens formen grups de deu, que no poden tenir contacte directe amb els altres. També han hagut de seguir mesures de prevenció els infants que han participat al casal de la parròquia.
Toca festa de l’escuma al casal municipal de Molins de Rei, situat a l’escola La Sínia. Un grup de deu nens ballen i juguen plens de sabó mentre un altre grup se’ls mira, des de la distància que ja s’han acostumat a mantenir. Saben que seran els següents en gaudir de la festa i senzillament esperen, asseguts, hipnotitzats per les bombolles.
Els petits s’han hagut de dividir en grups de deu, anomenats ‘unitats de convivència’ i, en la mesura del possible, se’ls impedeix barrejar-se amb els altres nens. Cada monitor fa les activitats amb el grup que té assignat. En cas d’haver-hi una activitat pensada per a tots, com la festa de l’escuma o la dels inflables, els nens han d’accedir-hi per torns.
La dinàmica d’enguany, per tant, s’allunya de l’habitual. Els monitors i, especialment els coordinadors, han hagut de fer un esforç creatiu per adaptar-se a les noves exigències derivades de la pandèmia.
Aquest any no faran excursions fora del municipi ni aniran a la piscina. No hi ha activitats amb menjar ni pintacares, però s’han potenciat aquelles relacionades amb l’aigua. Les activitats es realitzen, majoritàriament, als espais a l’aire lliure de l’escola La Sínia.
Mirades còmplices
De lluny, una nena saluda la seva amiga. Formen part d’unitats de convivència diferents i ho han interioritzat prou bé. Així ho considera la coordinadora del casal, Lídia Benaiges: “Els nens saben que han de fer el que els hi toca”, diu. A més, ja tenen les planificacions a casa. Per això “no tenen enveges, perquè saben que en algun moment els tocarà a ells fer l’activitat”.
També tenen integrat el tema de la mascareta. Fins i tot, Benaiges opina que “els ha costat menys que als adults”. Fan les activitats i, a continuació, van a rentar-se les mans. La coordinadora s’ha esforçat per crear grups amb nens de les mateixes escoles, que es coneguin entre ells. “Després d’un llarg confinament, el que necessiten és tornar a socialitzar”, diu Benaiges.
Tot i això, la nota amarga la marca l’obligatorietat de formar grups de deu infants. En paraules d’un dels monitors del casal, això fa que les activitats també hagin de ser més curtes i menys dinàmiques, i que tampoc puguin socialitzar amb altres infants com feien abans. Tot i així, expliquen que els infants porten força bé les mesures.
Caiguda d’un 15% en la demanda
La pandèmia també ha fet minvar la demanda dels casals. En paraules de la coordinadora, alguns pares han canviat de xip. El tècnic municipal Quim Expósito explica que la situació ha estat semblant a tots els casals que es fan al municipi, on la demanda ha caigut un 15%.
Tot i això, sí que han crescut les peticions per als infants de P3, així com també la diversitat dels alumnes, ja que aquest any els infants que participen al casal muncipal provenen gairebé de totes les escoles de Molins de Rei, ja que cap d’elles ha ofert un casal pel seu compte.
Espai de retrobament
La diversitat dels infants també ha accentuat la funció de retrobament que han tingut els casals per a molts dels nens que hi participen i que després d’un llarg confinament han trobat en el els casals un nou espai per socialitzar amb els seus amics.
“La primera setmana estaven eufòrics”, destaca Benaiges, que juntament amb un altre monitor opina que els infants han estat un dels col·lectius que més ha patit l’impacte del confinament. “Tots ells tenien moltes ganes de retrobar-se amb els seus amics”, diuen.
Una vintena d’infants al campus d’estiu de la parròquia
Els qui també han trobat en els campus d’estiu un espai de retrobament és la vintena d’infants que han participat al campus d’estiu de la parròquia durant la segona setmana de juliol.
A causa de la pandèmia, els infants s’han hagut de dividir en tres grups d’edat i amb tres monitors per grup per poder fer totes les activitats, que han consistit tant en manualitats i jocs d’aigua com excursions a l’aire lliure.
Algunes persones considerades adultes, tenen encara molt a apprendre dels infants, més persones responsables que alguns adults