L’organisme ha rebut 319 queixes de ciutadans i agrupacions veïnals de la segona corona metropolitana per demanar que es recalculi el tribut metropolità.

El tribut metropolità segueix aixecant polseguera. El Síndic de Greuges insta ara l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’ens responsable d’aquest tribut, a revisar la forma de càlcul i a fer-lo més just i equitatiu per “no crear desequilibris entre ciutadans”.
El Síndic, Rafael Ribó, demana a l’ens metropolità que s’incorporin criteris de capacitat econòmica per protegir les economies més desafavorides i que es corregeixin les deficiències de tributació que hi puguin haver entre municipis a causa de les diferents dates d’entrada en valor de la ponència cadastral que té cada localitat.
Retornar el que s’hagi pogut cobrar de més
Per això, Ribó insisteix en què es recalculi l’impost i es retorni el que s’hagi pogut cobrar de més a la ciutadania, així com que es revisin els beneficis fiscals per protegir els col·lectius més vulnerables i que s’apliqui una tarifació social justa entre els municipis de la primera i la segona corona metropolitana.
També exigeix que hi hagi transparència i diàleg amb la ciutadania, i que es millorin les infraestructures i els serveis que finança el tribut perquè no hi hagi desequilibris entre municipis de les dues corones metropolitanes. L’associació de Molins de Rei en contra de l’impost –Stop Tribut AMB– ha estat una de les entitats que en contacte amb el Síndic.
Fins a 319 queixes en contra del tribut
Les demandes del Síndic arriben després que l’organisme hagi rebut fins a 319 queixes de ciutadans i agrupacions veïnals de municipis de la segona corona metropolitana, entre els quals hi ha Molins de Rei. Segons l’organisme, la majoria de les queixes critiquen deficiències en el transport públic i diferents nivells de serveis entre municipis de la primera i segona corona metropolitana.
Tot i així, des de l’AMB subratlla des de fa temps que el tribut va més enllà de la mobilitat, ja que també serveix per finançar obres a l’espai públic, infraestructures, tractament de residus i el cicle de l’aigua, així com polítiques d’ocupació i d’habitatge.
Respecte al càlcul, l’ens metropolità també ha argumentat darrerament que “ara la forma de càlcul és més justa” ja que, segons diuen, els ajuntaments dels 36 municipis metropolitans que han de pagar la taxa –com eMolins de Rei– han proporcionat a l’organisme dades d’increment cadastral anuals -des del 2005 fins ara- que els permetran “fer un càlcul més precís”.
La taxa metropolitana es calcula a partir del valor cadastral de cada bé immoble, que és el que fixa el ministeri d’Hisenda i que és diferent al de l’escriptura o al que va pagar cada comprador en adquirir l’immoble.
El tribut a pagar s’obté multiplicant aquest valor cadastral pel tipus impositiu, que també té en compte si l’immoble gaudeix de bonificacions i reduccions. El municipi paga el tribut metropolità des de l’octubre del 2019, després del canvi de tarifa en el transport públic en la majoria de bitllets.
La lluita d’Stop Tribut AMB al municipi
Des de la posada en marxa del tribut, però, les crítiques no han parat de créixer. Arran d’això, l’AMB ha fet diversos anuncis de canvis de càlcul del tribut. Per exemple, a finals de desembre del 2019, l’AMB va anunciar que aplicaria les actualitzacions cadastrals al càlcul del tribut per fer-lo més “equitatiu”.
No obstant això, la plataforma local Stop Tribut AMB reclama des de fa temps que l’organisme basi el tribut en la renda i no pas en el valor cadastral dels immobles, ja que considera que “el valor cadastral d’un immoble no diu res de la capacitat adquisitiva de la persona que hi viu”.
Més comentat 3