Les administracions competents a Collserola i pagades pels ciutadans minimitzen la importància de les zones verdes mentre diuen, com un poema après, que vetllaran pel canvi climàtic?
Fiscalia arxiva les denuncies per les obres il·legals a les Llicorelles
Plataformes ecologistes com la CEPA i SOS la Rierada van informar a Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme per les evidents males pràctiques i incompliments a la normativa vigent permesos per l’Ajuntament de Molins de rei a les obres del polígon les Llicorelles.
Al cap de més d’un any, hem rebut resposta, (“queda arxivada”, i “no hi dóna rellevància penal”) malgrat es reconeix totalment la realització d’obres fora del projecte (l’obertura del vial provisional a tocar de la llera de la riera de Vallvidrera i a la Xarxa natura UE 2000, els fets denunciats).
Fiscalia es permet justificar-ho, en una massa habitual connivència del “cos de magistratura” amb els poders establerts, assegurant que està prevista una futura restauració, sota el paraigües d’un informe del Consorci del Parc de Collserola que diu, resumint, que “les il·legalitats es poden perdonar” doncs “és que la zona estava molt degradada i ara quedarà molt mona”, i que, per tant, “tot s’ha fet amb el nostre consens”…
En aquest aspecte, denunciem una vegada més que el Consorci que regeix el Parc és un òrgan totalment polititzat que no dubta en posar-se abans, malauradament, al servei dels interessos dels ajuntaments que el constitueixen, que de l’espai natural que ha de preservar.
Ara, a més, ha esdevingut el refugi laboral de polítics. No cal dir que pensem que és procedent citar aquí el fet que l’alcalde de Molins, en Xavi Paz, n’és el vicepresident executiu. Com també que és ell mateix qui ha participat en un presumptament impropi nomenament per part de Núria Marín, la seva Presidenta (ho és tant que ha hagut d’esser impugnat) del també socialista i ex-alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà.
També la Fiscalia reconeix, ans tanmateix no ho considera rellevant, “que els fets i les actuacions il·legals denunciades en el projecte havien de disposar de la corresponent Avaluació d’Impacte Ambiental”, la inexistència de la qual cosa hauria d’haver aturat i invalidat les actuacions de manera ineludible.
En resum: entenem que la resposta del Fiscal és absolutament perversa i decebedora, doncs dóna reaccionàriament tota la credibilitat a organismes involucrats de ple en els incompliments, i si bé reconeix els fets, els dona una interpretació “política” que li cobreix les espatlles.
Tanmateix, la sentència de Fiscalia diu: “L’empresa promotora estava compromesa a executar el projecte de restauració de la riera de Vallvidrera entre Can Rabella i el riu Llobregat“. Fiscalia demana a l’alcalde de Molins i al Gerent del parc un informe cada dos mesos de l’estat de les obres fins a la seva execució final. Atenció que diu “fins el riu Llobregat”! La pregunta és, l’empresa promotora continuarà fent actuacions de restauració fins el Llobregat com sentència Fiscalia?
D’aquí uns quants mesos estaria bé preguntar a Fiscalia si reben cada dos mesos els citats informes i, al final, si el projecte s’ha executat fins el Llobregat. En cas contrari s’infringirien les condicions imposades per Fiscalia i, per tant, fora susceptible de delicte. No volien fer “les obres”? Doncs que les facin totes!
Resposta de l’Ajuntament de Molins a les al·legacions de grups ecologistes i de defensa de la natura
Per altra banda, l’Ajuntament ha respost a les al·legacions realitzades per diverses entitats, CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius), ADENC (Associació de Defensa de la Natura de Catalunya), SOS la Rierada (Associació contra els projectes de macrourbanització a la Rierada i Vallpineda), Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, Stop Llicorelles i d’algunes persones particulars, al Projecte de Restauració de la riera de Vallvidrera, rebutjant la majoria de les propostes.
Un cop més, en comptes de rebatre de cap manera cap ni un dels nostres arguments i reconèixer les errades comeses (espècies no adaptades a l’espai, mesures ineficaces com fer basses per amfibis i plantar arbres de ribera tant lluny de la riera que els fa inviables…), s’aixopluguen simplement dient que “com que ho diu la pròpia redacció del projecte”, ja s’hi dóna cobertura.
En conjunt es demanava una mirada realista i adaptada a l’espai, per recuperar-lo i per a fomentar el manteniment d’hàbitats i espècies d’interès comunitari, com la de propostes ja existents incloses en la fitxa de les Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània corresponent a la Serra de Collserola (ES5110024), derivades de la normativa de Xarxa Natura 2000.
És difícil aplicar mesures contundents quan no es vol reconèixer que s’ha afectant greument l’espai, via moviments de terres, construcció de vials a tocar de la riera i que l’impacte de les dues naus és, a més, gravíssim per l’increment d’emissions de CO2, NOx i altres contaminants fruit del moviment de tràilers i camions que comportarà. I el més important: quan la riera es veu afectada per totes les captacions d’aigua que s’hi fan aigües amunt i que fan que ja no quedi aigua superficial que pugui fer créixer vegetació a l’alçada de les Llicorelles.
Cal fer seguiment del cabal de la riera, doncs no s’ha fet cap estudi actualitzat del seu règim hídric i s’ha dissenyat un projecte de restauració totalment independent a aquest. De poc servirà replantar la vegetació de ribera si la llera està seca la major part de l’any com ha passat aquest 2021.
En aquest sentit, demanem al Consorci del Parc de Collserola la realització immediata d’un “Pla integral de millora de la riera de Vallvidrera”, sol·licitada el passat mes d’octubre per la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, entre d’altres demandes de solucions i votada favorablement per tot el Consell Consultiu del Parc de Collserola.
També, el Parc de Collserola ha demanat avaluació d’impacte ambiental del “projecte de restauració”. Esperem sigui ajustat a l’esmentada realitat de l’espai i s’executi amb agilitat (l’Ajuntament en té capacitat, com ens va demostrar amb la ràpida tramitació de l’expedient constructiu de les naus de Llicorelles). En tot cas, insistim en veure aquest projecte com una oportunitat per regenerar realment la zona, des de Can Rabella fins al riu Llobregat. Quan la feina encara no està feta, sempre hi ha una oportunitat de fer-la bé.
Les úniques al·legacions que ens han acceptat són les que demanaven que a tota la zona es realitzessin les actuacions de forma sincrònica, és a dir, que no es vagi restaurant per trams, que hi hagi un seguiment dels resultats obtinguts- donat que no és fàcil restaurar una zona tan degradada com aquesta- i que es pressuposti tant el cost de la restauració com el del manteniment posterior.
No obstant, se’ns respon que el tram de riera que està sota el Pla Parcial queda fora d’aquesta sincronia. Creiem que és un greu error. Cal que totes les obres es realitzin alhora, per a que les mesures siguin efectives. Un clar exemple és la retirada de canya americana. Aquesta és una tasca especialment complicada, ja que la canya rebrota molt ràpidament, i amb força, i s’hauria de fer simultàniament a tot l’espai afectat.
Tot això requereix de supervisió contínua i presa de decisions al respecte per garantir la correcta implantació. Ara bé, insistim, tot això serà impossible si no hi arriba aigua degut a un excés de captacions riera amunt. La riera de Vallvidrera és un connector imprescindible pel Parc de Collserola cap al Parc Agrari, i d’ella en depèn, juntament amb la resta de connectors exteriors del Parc, la subsistència del Parc Natural en un futur.
Connexió Molins- el Papiol
En aquest sentit, des d’Stop Llicorelles ens oposem frontalment a la construcció d’una connexió amb el Papiol a partir de la rotonda ja construïda a les Llicorelles i que segons una piulada de l’ajuntament del Papiol ha d’aïllar un altre fragment del Parc de Collserola (el que queda a l’esquerra del traçat marcat a la fotografia):
Entenem la necessitat del Papiol de tenir una segona sortida pel seu poble, però no admetem que sigui a costa, altre cop, del Parc de Collserola. Cal una alternativa que passi per fora del Parc. Collserola necessita que els seus vorals (“espais funcionals” segons el PepNat: “funcionals respecte a les necessitats del Parc”) incrementin la seva naturalització, per tal que l’espai Parc pugui desenvolupar-se com a tal. Ens calen més parcs, també urbans, més espais de cultiu, fora dels vorals externs del Parc. En comptes d’això, les infraestructures i edificacions continuen entrant al Parc fraccionant-lo i degradant-lo.
Cal que la ciutadania de Molins i de la resta de municipis del Parc diguem prou a aquestes actuacions agressives cap al més important refugi de biodiversitat que tenim a l’Àrea Metropolitana.
Pere Casas, Laia Izquierdo, i “Plataforma Ciutadana Stop Llicorelles”.
Més comentat 1