L’obra s’havia d’estrenar durant la Candelera del 2021, però es va suspendre per la sobtada mort del llavors president de La Peni i membre del grup de teatre. La companyia va decidir reprendre Deu Negrets aquest any per homenatjar-lo.
L’esperit de Rafel Canosa continua present en el teixit cultural molinenc i, de forma especial, a La Peni. La companyia Teatre Quinze Arcades ha estrenat l’obra Deu Negrets aquest cap de setmana a la Joventut Catòlica en una doble sessió per recordar a l’integrant del grup i llavors president de l’entitat, que va morir ara farà un any. Dirigida per Elisa Poch, l’obra és una adaptació de la novel·la de misteri d’Agatha Christie.
Teatre Quinze Arcades havia de presentar Deu Negrets durant la Fira de la Candelera de l’any passat, però es va haver de cancel·lar un dia abans per la sobtada mort de Canosa. Davant del xoc, la companyia es va comprometre a reprendre l’obra per dedicar-li al seu company durant el seu funeral.
Abans, però, el grup de teatre havia de buscar algú per interpretar al Coronel McKenzie, el personatge de Canosa. Va ser llavors quan Josep Maria de Temple es va oferir voluntari. De Temple i Canosa havien treballat colze a colze durant 13 anys a la junta de La Peni, el primer com a president i el segon com a tresorer. Temple va fer un pas al costat i va deixar la presidència a Canosa dos mesos abans de la seva defunció amb l’objectiu d’atraure persones més joves que passessin a conduir l’entitat. Era el perfecte substitut.
Canosa, sempre present
“Li vaig proposar a l’Elisa i sabia que me’n penediria. Per una banda, era un homenatge que havia de fer i, després, porto anys fent tots els papers a La Peni, però mai he actuat”, explica de Temple en declaracions a Viu Molins de Rei. Tot i els nervis inicials i amb les dues representacions fetes, diu que no se’n penedeix: “Em feia molt de respecte perquè soc de les formiguetes que va per darrere l’escenari, però s’havia de fer”.
El mateix de Temple va ser l’encarregat de llegir un parlament en nom de la resta de la companyia i també a títol personal, per homenatjar a algú a qui considerava “com un germà petit”. El discurs recordava les trepidants setmanes d’assaigs i com al mateix matí de l’estrena havien quedat per fer-se test d’antígens. Canosa ja no hi va ser. “Sí, Rafel, tot això és un disbarat… això és el que és, un disbarat. Això és indignant. El Coronel McKenzie és mort, i ens deixa un buit immens que perdura”, lamentava el text, que rememora els dies d’incertesa en què gairebé deixen l’obra de banda després de la seva mort.
Per la companyia, Canosa els va acompanyar en tot moment des de fora l’escenari, com havia fet centenars de vegades a La Peni: “Rafel, t’hem guardat un bon lloc. Ben a prop nostre, perquè no perdis detall de l’obra. Segur que segueixes fent honor a la teva puntualitat. Així que… benvingut”, tancava el text.
El discurs va ser escrit per la periodista i membre del grup de teatre Sílvia Guillén. De Temple assegura que li va costar “mantenir la serenor” a l’hora de llegir-lo, ja que el defineix com un homenatge “molt emotiu”.
Un entrebanc abans de l’estrena
El teló es va aixecar i l’obra, que reuneix a 10 personatges amb crims sense resoldre en una illa, es va representar. No sense un últim entrebanc. Segons de Temple, el dijous passat un dels actors va donar positiu de covid i van haver de buscar un substitut a dos dies de l’estrena. Tirant de contactes, el van trobar i es va aprendre el guió en temps rècord.
