Totes les forces polítiques ens devem al poble i tenim el deure moral d’escoltar-lo i d’obeir-lo. Cada 4 anys es celebren eleccions locals, i tots els veïns i veïnes expressen a través del seu vot quines persones volen que els representin al ple municipal.
El ple municipal té 21 regidors, i els vots dels electors determinen el número de regidors mitjançant el que es coneix com la Llei d’Hondt, a través de la qual els vots de cada partit polític es divideixen per una sèrie de divisors successius que van determinant els regidors que té cada força. La Llei d’Hondt beneficia els partits que treuen un millor resultat i els hi atorga una sobre-representació en base als vots obtinguts.
Addicionalment, també existeix una cosa que es diu barrera d’entrada, que en el cas de les eleccions municipals és d’un 5%, i això vol dir que tots aquells partits que han obtingut menys del 5% dels vots no obtenen representació. Aquest fet, combinat amb el de la Llei d’Hondt, accentua encara més la sobre-representació dels partits que han obtingut un millor resultat.
El passat 28 de maig els molinencs i molinenques vam votar. I els partits, més enllà de posar-nos a sumar regidors per intentar reunir una majoria suficient per entrar al govern, hem de fer l’esforç democràtic d’analitzar quants vots hem obtingut i entendre què ens ha demanat el poble que fem.
Jo he estat escollit regidor, en representació d’Ara Molins, i en el meu cas és el primer cop que he viscut un procés de negociació per formar un govern. Aquesta realitat tan elemental que us he explicat, que el nombre de regidors no equival al nombre de vots, i que els partits hem d’escoltar a la gent i entendre què ens està demanant amb el seu sufragi, tristament no ha estat presa en consideració per algunes de les forces polítiques de Molins de Rei.
Per algunes forces polítiques de Molins de Rei l’única preocupació que han tingut des del 28 de maig a les 20:00 ha estat sumar 11 regidors al ple, sense esforçar-se en entendre què ha votat la gent o què vol la gent. 11 són els regidors que sumen la majoria.
Des d’ARA MOLINS, el que hem plantejat durant tota la campanya i després de les eleccions és defugir d’aquesta lògica de formar un govern que es limiti a sumar una majoria de regidors, i pel contrari construir un govern que aprofiti les capacitats de tots els regidors i regidores per fer avançar Molins de Rei. La nostra vocació és que hi hagi un govern el més ampli possible.
Des del primer moment, l’únic acord que s’ha discutit i negociat ha estat entre el PSC i En Comú Podem. A la resta de forces polítiques no ens han interpel·lat per res, més enllà de la preceptiva cortesia. El PSC i En Comú Podem sumen 11 regidors, gràcies a que la Llei d’Hondt i la barrera d’entrada han beneficiat enormement al PSC, però entre les dues forces només sumen el 44,16% dels vots.
En un sistema proporcional pur d’assignació de regidors, el PSC hauria tret 7 regidors, però atès que ni el PP ni Vox han arribat al 5% dels vots, i que el PSC ha tret bastants més vots que la segona força política, la Llei d’Hondt els ha assignat 9 regidors.
Són les normes del joc, però em remeto al títol d’aquest article: la democràcia és el govern del poble. La ciutadania expressa la seva voluntat a través del vot, i els partits tenim el deure cívic i moral d’escoltar què ens diuen els votants, perquè si no la democràcia esdevé una carcassa de formalitats buida de contingut.
ERC va manifestar durant la campanya electoral que no pactaria amb el PSC, i després de les eleccions s’ha mantingut ferma en aquest compromís. Per tant, fent una anàlisi dels possibles acords i dels suports que ha obtingut cada partit polític, podem arribar a conclusions certes sobre què és el que vol el poble.
Els 3 acords possibles ara mateix són:
1. PSC i ARA MOLINS, que acumula el 53,06% dels vots (5.945) i compta amb una majoria de 13 regidors.
2. El tripartit entre ERC, ARA MOLINS i En Comú Podem, que acumula el 49,13% dels vots (5.505) i compta amb una majoria d’11 regidors.
3. PSC i En Comú Podem, que acumula el 44,16% dels vots (4.948) i compta amb una majoria d’11 regidors. Aquest és l’únic acord que fins ara s’ha negociat.
Si fem una anàlisi dels suports que rep cada acord a tots i cada un dels districtes electorals de Molins de Rei, també podem arribar a conclusions interessants.
L’únic acord de govern que hi ha sobre la taula ara mateix, PSC i En Comú Podem, només arriba al 50% de suports a 3 dels 12 districtes electorals que té Molins de Rei: El Pont de la Cadena (2.1), el Canal (2.3) i la Riera Bonet (4.1).
El tripartit entre ERC, ARA MOLINS i En Comú Podem arriba al 50% dels suports a 7 dels 12 districtes electorals que té Molins de Rei: La Riera Nova (3.2), la Granja (3.1), el Centre Vila (1.1), el Terraplè (1.2), l’Estació (1.3), la Carretera (2.2) i l’Àngel + Barris de Muntanya (3.3).
El pacte entre PSC i ARA MOLINS arriba al 50% dels suports a 9 dels 12 districtes electorals que té Molins de Rei: La Granja (3.1), el Terraplè (1.2), la Carretera (2.2), l’Àngel + Barris de Muntanya (3.3), el Pont de la Cadena (2.1), el Canal (2.3), la Riera Bonet (4.1), les Conserves (3.4) i el Parc de la Mariona (2.4).
A més a més, si fem una anàlisi encara més exacta, podem determinar quin és l’acord de govern preferit a cada districte:
El tripartit d’ERC, ARA MOLINS i En Comú Podem és l’acord de govern preferit a 4 dels 12 districtes electorals que té Molins de Rei: La Riera Nova (3.2), el Centre Vila (1.1), l’Estació (1.3) i l’Àngel + Barris de Muntanya (3.3).
El pacte entre PSC i ARA MOLINS és l’acord de govern preferit a 8 dels 12 districtes electorals que té Molins de Rei: La Granja (3.1), el Terraplè (1.2), la Carretera (2.2), el Pont de la Cadena (2.1), el Canal (2.3), la Riera Bonet (4.1), les Conserves (3.4) i el Parc de la Mariona (2.4).
El pacte entre el PSC i En Comú Podem, l’únic acord que tant el PSC com En Comú Podem han volgut negociar, no és l’acord preferit a cap dels 12 districtes electorals de Molins de Rei.
Després d’aquesta anàlisi, que tots els partits hauríem de fer, podem començar a entendre la gravetat del que està a punt de passar a la nostra vila: dos partits, el PSC i En Comú Podem, han decidit obviar què ha votat el poble i aprofitar els avantatges que els ha donat la Llei d’Hondt per pactar un govern que si bé sumaria 11 regidors al ple, comptaria amb poca legitimitat democràtica, ja que és un acord que no gaudeix d’un suport majoritari per part de la ciutadania.
Perquè encara hi ha un detall addicional: els 10 regidors que estaríem a l’oposició (5 d’ERC, 4 d’ARA i 1 d’ENLAIRA) sumaríem el 46,07% dels vots, davant del 44,16% dels vots que sumarien els 11 regidors del govern. Això és insòlit en un acord de govern de coalició a Molins de Rei.
I si tot el que us he explicat no us sembla prou greu, hi ha un altre fet que no es pot obviar: l’acord entre el PSC i En Comú Podem s’emmarca dins d’una entesa entre ambdues formacions a nivell català i estatal, i no obeeix a una lògica estrictament local. Això és el que explica per què tant el PSC com En Comú Podem a Molins de Rei estan a punt de prendre una decisió que no guarda correlació amb el que hem votat i volem els molinencs i molinenques.
Vull acabar aquest article fent dues interpel·lacions: una als regidors del PSC i En Comú Podem, i una altra als regidors d’ERC i Enlaira.
Als regidors del PSC i En Comú Podem: Escolteu al poble. Us deveu a la ciutadania de Molins de Rei, no als vostres partits polítics. Sé que tots sou bones persones, però viviu presos d’unes dinàmiques partidistes que són poc ètiques. Encara esteu a temps de repensar les coses, fer una anàlisi honesta dels resultats i garantir que Molins de Rei tingui un govern fort, estable i representatiu, no un govern amb un suport minoritari de la ciutadania. Interpel·lo a la vostra responsabilitat i amor cap a Molins de Rei.
Als regidors d’ERC i Enlaira: Si al final es consuma aquesta maniobra, us convido a tots a que formem un govern a l’ombra. Un govern a l’ombra que ja d’entrada comptaria amb més suports i legitimitat democràtica que el govern municipal, i a través del qual podrem representar la majoria dels veïns i veïnes de Molins de Rei. Si al final es produeix l’acord entre el PSC i En Comú Podem, volem ser l’esperança de tots aquells molinencs i molinenques que encara creuen en la democràcia i lluitarem perquè d’aquí 4 anys l’Ajuntament de Molins de Rei torni a estar al servei dels molinencs i les molinenques, i no al servei dels interessos partidistes.
Joan Albert Fabra, regidor electe d’Ara Molins
; ei, Joan-Albert, tan democràtic és un govern amb Ara Molins com un govern sense Ara Molins, em sembla.# Salut.#
Tal i com dius al article, el poble ha parlat a les urnes i ha decidit que vol un govern liderat pel PSC els propers 4 anys. En comptes de tirar llenya al foc i fer “suposicions” de possibles pactes, podrieu assumir que encara us queda un llarg camí per treballar per Molins de Rei i començar a fer-ho.
Crec que hi ha persones que no han entès l’article i les dades que conté, a tenor d’alguns comentaris.
Resulta evident que ningú al poble, més enllà de quatre fanàtics extraviats, vol un govern del PSC amb Podemos. Allà on s’ha intentat ha fracassat estreptiosament (Espanya, Barcelona, etc.)
Estic decepcionat amb el Xavi Paz, sempre l’he tingut per una persona seriosa i competent, però crec que ara s’equivoca. Tard o d’hora se n’adonarà. I si no ho fa, molt em temo que d’aquí 4 anys el PSC ho pagarà car a les urnes. Rectificar és de savis.
Ostres l ‘anònim del PDCAT , en sembla que veu masses tertúlies d’Anna Rosa Quintana i el Inda ;
Joan Albert, tan sols , desitjar te que millori la teva memòria selectiva, repasa l’història democràtica d’aquest país Catalunya i la del Estat Espanyol. El teu partit s’ha negat sempre a redactar una nova llei Electoral tan a Catalunya com a l’estat Espanyol, Ahon combinar el vot representatiu amb la llei de Hont, pero mai heu volgut i es per aixos que et queixes del que pasa a Molins. Pero amb la llei actual un vot a Lleida val mes que un vot a Barcelona, i aixos os ha portat a guanyar eleccions , no per la llei de proporcionalitat, si no per la llei d’Hont, queixar-se ara es d’ignorants. Fes feina, que es el que fa falta
Totalment encertat el comentari d’en Carles Joan , de que tant democràtic és un govern de PSC+ Ara Molins com un govern PSC + ERC , Totes les forces polítiques ens devem al poble i tenim el deure moral d’escoltar-lo i d’obeir-lo. A on s’escolta el poble ? , A la Radio Ajuntament 91.2 els dimecres al mati ó a ETV a Panorama Municipal ó amb el “boca a boca” ó a l’imaginació dels regidors ? , A Molins de Rei no hi ha mitjans d’expresió com és el Viu Molins i la ciutadania no sap d’informàtica per accedir-hi ? , Certament cada 4 anys es celebren eleccions municipals , i els veïns i veïnes que van a votar, sense coneixa els programes ni les persones , la majoria per inercia, expressen el seu vot, pero no quines persones ni coalicions posteriors, volen que els representin al ple municipal. Certament la actual coalició de PSC + Podemos és antinatura i sols persegueix el sou de 42.623 € , que deia que renunciaria, del Lucas Silvano Ferro Solé de Podemos, que ja no està com a diputat al Parlament.
També és cert que la Llei d’Hondt és injusta , ja que beneficia els partits que treuen un millor resultat , pero tal com remarca el Sr. Ramón Rius i Vazquez , el teu partit , CiU s’ha negat a redactar una nova llei Electoral a Catalunya. El 28 de maig del 2023 , els molinencs i molinenques van votar, l’altre cosa , entre “catalanes viejos” i “nuevos catalanes”, es entendre què ha demanat el poble que feu. No hi va haver procés de negociació per formar un govern sols repartició de sous a dedicació plena. Aquesta és la realitat elemental. No importa el que demana el poble , sols importa l’interés personal i monetari.
Bo sería que el portaveu d’ARA MOLINS, en Ramón Sánchez Gil , no es pasés pel forro el que tots els altres regidors van complir , i que actualitzés la seva fitxa a la web de l’Ajuntament de : ” Declaració de bens patrimonials, declaració d’incompatibilitats i aplicació de codi de conducta” , La democràcia és el govern del poble. La ciutadania expressa la seva voluntat a través del vot, i els partits s’ho pasen pel forro i sols busquen el seu interés monetari, pasan-se pel forro el deure cívic i moral d’escoltar què ens diuen els votants. La democràcia municipal esdevé una carcassa de formalitats buida de contingut.
ERC va manifestar durant la campanya electoral que no pactaria amb el PSC, i després de les eleccions s’ha mantingut ferma en aquest compromís. Els 3 acords impossibles i a dehores, ara mateix de :
1) PSC i ARA MOLINS, imposible.
2) El tripartit entre ERC, ARA MOLINS i Podemos, imposible.
3) . PSC i Podemos, és l’únic acord que fins ara s’ha negociat i s’ha fet per els sous i que només arriba al 50% de suports a 3 dels 12 districtes electorals que té Molins de Rei a on hi viuen els “nuevos catalanes” i majoritariament de parla no catalana : El Pont de la Cadena , el Canal i la Riera Bonet .
.
El que dos partits, el PSC i Podemos, haguin decidit obviar què ha votat el poble i aprofitar els avantatges que els ha donat la Llei d’Hondt per repartiment de sous és evident, i no guarda correlació amb el que hem votat i creuen els de ARA-Molins, volem, els molinencs i molinenques. El regidor d’Enlaira , aleccionat per en Joan Carle Serra Boch (PSC), encara no s’en ha asabentat de la película. Els politics tots son bones persones, fins que no es demostra el contrari i la responsabilitat i amor cap a Molins de Rei s’ho pasen pel forro segons els convé.
Els regidors actuals de l’Ajuntament , no estan preparats, ni en ofici, ni en estudis per un govern a l’ombra , encara que comptes amb més suports i legitimitat democràtica que el actual govern municipal, els hi falta valentia, sols serveixen per escalfar la cadira i cobrar puntualment els 400 € /ple.