El Carnaval de Molins de Rei s’ha acabat. Aquí el contingut dels últims actes i imatges de l’enterrament del Rei i la Bacallanera.
El Testament
A la gloriosa i poc lleial vila de Molins de Rei, dia indeterminat de març de 2025:
A resultes de l’inesperada mort, aquest cop sembla que definitiva, de Sa Majestat Carnestoltes Quaranta-quatrena, amb la panxa ben plena i ben servit en tots els aspectes que us podeu imaginar. Jo, notari d’ofici d’aquesta molt pubilla vila, dono fe que el Carnestoltes d’aquest any estava amb plenes facultats en el moment de dictar aquest testament, a poques hores de la seva mort.
Donc fe que Carnestoltes Quaranta-quatrena va profusar una profunda estimació als seus súbdits i que no us guarda rancúnia alguna. Manteniu-la viva en el vostre record, doncs el regnat de Carnestoltes Quaranta-quatrè, pel seu origen celestial, serà recordat llargament. Voli ben alt, Majestat.
Al meu estimat Sèquit Reial, ja que en aquesta vila els contenidors i la neteja son una veritable merda, mai millor i més literalment dit. Ara que s’ha demostrat que lo de Molivers era una farsa… Us deixo en herència unes escombretes i fregones i a fer la feina que us pertoca!
Al meu estimat Esteve Vilapubilla i Tortell de Cabell d’Àngel, com que ets esportista de mena i empresari adulador, que tal si tu et quedes la gestió del bar de la Piscina? Que no hi volen “xinus”! Però desprès tots a omplir la terrasseta del Garbi, La Kaña, Setembre, Turinot i altres establiments de gestió similar.
A la meva estimada Aristocràcia, que tal un piset dels de la plaça Llibertat per cadascú? Haureu d’esperar una miqueta, no tant com per la nova Residència. Però mola molt perquè donareu pel sac: concerts de Festa Major fora, Fira de Vins de la Candelera fora i, com que anem tant sobrats, aparcaments fora!
Camellot, sense renuncies. Les Xerrameques ja et van mostrar el teu aspecte vertader, de calavera i no de crispeta de polioretà. Et deixo en herència la factura del “arreglu” de Ca n’Ametller, que ara que et posen xula la casa, no pretendràs que desprès de socarrimar-me a sobre faci de cornut i pagador del beure.
Poble, com que preferiu a un alcalde amb americana i pal al cul que li van més les bicicletes que a un borinot un llapis, au! A pagar sortides, arribades i passades de proves ciclistes, cada any una, que així pugui sortir el Museu per la tele amb la capgrossa que existeix però no existeix saludant des de la porta.
I, com que tots heu comprat butlletes de la Molt Gran i Gloriosa Panera i heu fet possible amb aquets dinerets fer possible el Carnaval, que amb el que ens paga aquest Ajuntament ranciot “no nos alcansa”… Us ordeno que procediu al sorteig i que els afortunats o afortunades volin ben amunt! Ben amunt i ben lluny d’aquesta vila de piròmans hiperventilats!
I aprofitant l’avinentesa, moltes gràcies a les agències de viatge que ho han fet possible: Halcón Viajes i deviatge.
Pel que fa al meu títol reial, ordeno i mando que la meva corona, desenfreno, possessions i títols que comporta passin en mans del meu successor, Carnestoltes Quaranta-cinquè. Llarga vida al Rei, Reina o Cosa Carnestoltes Quaranta-cinquè!
Finalment i no menys important: la meva última voluntat és que les meves cendres, ben socarrimades, siguin llençades amb tot l’honor que mereix la meva persona, donant pas a “l’ambientillu” de Quaresma. Que la ferum de sardina arribi a cada racó d’aquesta ensopida vila. No veu voler una festa sense fi, doncs ara tindreu Quaresma i peixot.
Signat i rubricat amb ploma de faisà i merda d’oca pel funcionari que li pertoca.
La Bacallanera
Singular advocada dels vídus i vídues de Sa Majestat Carnestoltes Molinenca
Lo dimarts del Carnestoltes se ballava fins prop de la mitja nit: a les 11 la campana grossa de la Església amb so greu i reposat feia ressonar per l’espai les batallades precursores de la Quaresma.
El toc de La Bacallanera assenyalava l’hora d’anar a retir i terminava el ball amb una cançó que al compàs d’una americana es ballava i que, si mal no recordo, deia:
Ay noies ara sí,
que ens hem de penedir,
entrem a la Quaresma
i no ens podrem divertir.
Ay sí que ja ho farem,
per Pasqua ballarem,
i de les caramelles,
els ous ens menjarem.
(Repetició en diferents veus i estructura musical)
Lletra recuperada de “Lo Carnaval del meu poble i la plassa del Camell”, Ricard Ginebreda, 1897. Música: Roger Cucurella, 2022 – Il·lustració: Pau Fernández
La galeria d’imatges de l’Enterro i la Bacallanera
Imatges: Testament (Samar Elansari) / Bacallanera (Miquel Monfort)
