Marta Espona (ERC): “Molins de Rei fa sensació de deixadesa”

Marta Espona és la portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Molins de Rei. També és la cap de l’oposició. En aquesta entrevista amb Viu Molins de Rei fa un repàs a l’equador del mandat 2023-2027. En aquest sentit, fa una valoració del govern sociocomú i també de la feina feta per part del seu grup municipal. A més, parla del futur del seu partit de cara a les eleccions municipals del 2027.

Quina valoració fa d’aquests dos primers anys de mandat del govern sociocomú? 

És un govern amb molt bona entesa entre els dos socis i això dona una imatge d’estabilitat. Ara bé, si hagués de resumir aquests dos anys, diria que ha estat el mandat del vull fer moltes coses, però per culpa dels altres no puc fer res. Hi havia moltes iniciatives promeses, algunes molt reclamades per la ciutadania, que semblava que s’havien de fer ja, però han passat dos anys i no s’han executat. S’han posat sobre la taula moltes vegades, però sempre hi ha hagut alguna excusa: que si la sequera, que si les licitacions, que si no hi ha prou recursos. Això fa pensar si el problema real és de planificació o de gestió interna. S’ha anat estirant més el braç que la màniga i no s’ha pogut complir amb els calendaris. És cert que s’ha impulsat el Museu del Renaixement, un projecte pendent de fa anys que ara ja està obert, tot i que s’ha optat per un enfocament molt pedagògic. I també s’ha anunciat que aquest estiu començaran les obres del nou poliesportiu del Pont de la Cadena, que veurem si finalment arrenca com està previst.

I del grup polític d’ERC? Què destacaria de la feina feta pel grup municipal en aquests dos anys? 

El nostre grup ha mantingut la línia de treball d’altres mandats: dir que no quan alguna cosa no ens sembla clara, matisar quan cal millorar propostes i mantenir-nos al marge si no està prou justificat. Hem presentat 12 mocions en aquests dos anys, amb temes molt diversos, des de l’habitatge fins a l’accessibilitat o propostes culturals com la incorporació al Congrés de Cultura Catalana. No es tracta de competir, però pensem que les mocions i les preguntes als plens són eines importants per posar sobre la taula qüestions que ens preocupen i que el govern no aborda prou. Sovint som qui més preguntes fa als plens, perquè creiem que és una manera legítima de fiscalitzar i fer seguiment de què s’ha dit que es faria. També hem dit que no en moments puntuals, com en determinades gestions relacionades amb la residència, perquè pensem que és el nostre paper com a oposició.

De fet, ERC va votar en contra del pressupost municipal per al 2025. Quins són els principals motius del seu rebuig i quines partides o prioritats haurien calgut incloure o reforçar perquè hi haguéssiu donat suport? 

El nostre vot en contra del pressupost va ser conseqüència d’una manca de diàleg real. Vam demanar reunir-nos amb l’equip de govern abans de l’elaboració per poder-hi incorporar algunes prioritats del nostre programa, però quan ens van convocar el pressupost ja estava fet. No volíem negociar detalls menors, sinó tenir marge per incidir-hi de veritat. Un exemple clar és l’eix Verdaguer: una proposta que vam treballar amb comerciants i que inclou no només el carrer, sinó també la plaça dels Països Catalans, la Federació Obrera i la Torre Fergniani. Ens hauria agradat asseure’ns i pensar en una intervenció integral per revitalitzar aquesta zona del centre, però no se’ns va donar aquest espai. Tampoc entenem partides com la de discapacitat, que rep molt poc pressupost, o les destinades a infància, que han perdut recursos. En lloc de parlar de fons, ens van oferir ajustar xifres petites, i això no és el que volíem. A més, en el debat precisament d’aprovació dels pressupostos, en Lucas Ferro ens va acusar de ser un partit de dretes per qüestionar el model de finançament amb crèdits, cosa que vam trobar molt desafortunada.

En canvi, a les ordenances fiscals per al 2025 es van abstenir. Per què? Hi havia algun aspecte que hauria calgut modificar abans de donar-hi suport? 

Ens vam abstenir en les ordenances fiscals perquè, tot i que hi havia una pujada d’impostos, entenem que si això es tradueix en millors serveis per a la ciutadania pot tenir sentit. El que no acceptaríem és una pujada només per generar més ingressos sense retorn social. També vam expressar cert recel i vam demanar contenció, però vam fer aportacions concretes, com la revisió del sistema de bonificacions i del tractament dels residus, que sí que es van acceptar. Per això, tot i les reserves, vam optar per l’abstenció, valorant que algunes de les propostes que vam fer s’havien incorporat i que calia tirar les ordenances endavant.

“A l’empresa municipal li estem demanant masses coses i hem de buscar altres solucions”

ERC ha denunciat una deixadesa generalitzada de l’espai públic. Parlava ara, per exemple, de les millores que vol proposar el seu partit a l’eix Verdaguer. Quines zones concretes de Molins de Rei considera que es troben en pitjor estat i per què?

No faré un rànquing concret de zones perquè la sensació general és que hi ha una deixadesa estesa a tot el municipi. Tant si mires les parets amb cartells mal posats o pintades, com les voreres malmeses, les papereres plenes o els contenidors en mal estat, tot plegat dona una imatge de brutícia i manca de manteniment. Un cas clar és el barri del Canal, on sovint veiem espais entre blocs molt bruts i descuidats. També ens preocupa l’estat de la jardineria: hi ha zones on les plantes creixen descontroladament i dificulten el pas, especialment després d’èpoques de pluja. La plaça de l’U d’Octubre o la del Mercat en són exemples. Malgrat haver encarregat a Molivers la gestió d’aquests serveis, creiem que li estem demanant masses coses i hem de buscar altres solucions. Potser se li han donat massa responsabilitats i no té prou recursos per assumir-les totes. Cal repensar si aquest model és sostenible o si s’ha idealitzat massa com a solució per a tot.

Al marge de les dificultats que comenta que pot tenir Molivers a l’hora de gestionar tots aquests encàrrecs que li han anat arribant, quines creieu que són les accions urgents que s’haurien de prioritzar ara mateix?

L’asfaltatge és una acció absolutament prioritària, no només perquè hi ha zones en mal estat, sinó perquè ja portem un any de retard respecte al calendari previst. Havia de començar l’agost del 2023 i encara no s’ha fet. Això no només afecta la imatge del municipi, sinó també la seguretat de vianants, ciclistes i conductors, perquè hi ha forats arreu. El més greu és que l’asfaltatge no depèn de Molivers, sinó d’un contracte a part amb un calendari clar que havia d’estar entre 2024 i 2026. El compromís era començar l’estiu del 2024 i arribar al 2027 amb la feina feta, però ja s’ha incomplert el primer any. I no és que els diners s’hagin perdut, però sí que s’han destinat a altres coses i la licitació ha anat molt lenta. Això ens fa preguntar si no s’hauria d’haver començat abans tot el procés. Sempre es posa l’excusa que hi ha problemes amb les licitacions, però no pot ser que sistemàticament es justifiqui tot el que no es fa perquè algú altre no ho ha licitat. Cal anticipar-se i assumir responsabilitats.

Llavors, què és prioritari en aquest moment?

Ara mateix, les prioritats són clares: neteja i asfaltatge. Són els dos temes que més preocupen a la ciutadania i que surten a qualsevol conversa, fins i tot quan no els proposes tu. Molins fa una sensació de deixadesa, i això passa perquè alguns serveis no han funcionat com s’esperava i perquè s’han cronificat solucions temporals. Un exemple és el de les tanques del carrer Verdaguer amb la plaça de l’Ajuntament, que es van posar durant la pandèmia i encara hi són, tot i que s’havia dit que era provisional. Fa anys que reclamem una actuació planificada al Centre Vila, però només rebem respostes que ho deixen tot pendent d’un futur pla de mobilitat. La sensació que tenim és que s’actua amb pedaços, resolent problemes a mesura que esclaten, però això fa que sempre anem tard. Cal una planificació real, amb visió de futur, que pensi en el Molins de Rei que volem d’aquí a uns anys. Les necessitats i els hàbits han canviat, i no es tracta de dir que s’ha fet malament fins ara, sinó d’entendre que cal ser previsors i actuar a futur i no tapant els forats que van sortint.

Els índexs de reciclatge fa anys que estan estancats. Des del seu punt de vista, què ha fallat en les polítiques de gestió de residus a Molins de Rei? Teniu alguna proposta per millorar la recollida orgànica, que és la fracció més conflictiva en molts municipis? 

Fa anys que els índexs de reciclatge estan estancats i això és en part perquè no s’ha tornat a fer una bona campanya de conscienciació. Cal tornar a explicar els beneficis de separar correctament els residus, sobretot l’orgànica, que continua sent la fracció més conflictiva. Molta gent que arriba a viure a Molins pot venir de municipis on no s’està acostumat a fer aquesta separació, i això es nota. També hi ha qüestions pràctiques que no ajuden: els nous contenidors tenen boques molt petites, no s’hi poden posar bosses grans, són incòmodes i acaben sent poc funcionals, però això ja és un altre debat. A més, la deixalleria fa temps que està pendent de millores. No ha de ser un espai de luxe, però sí un lloc que faci més fàcil i còmode anar-hi. Tenim també deixalleries mòbils, que caldria promoure més. Tot plegat s’ha d’acompanyar amb una campanya clara, que fa temps que es promet i encara no ha arribat. No n’hi ha prou amb canviar contenidors: cal educar, facilitar i insistir perquè la ciutadania entengui què fem i per què ho fem.

L’Ajuntament ha aprovat per unanimitat la licitació de les obres de la nova residència per a la gent gran. Com valoreu des d’ERC aquest pas endavant? 

Des d’ERC valorem positivament la licitació perquè ja era hora de fer aquest pas. Feia anys que la situació estava encallada i que es plantejaven opcions que no acabaven de prosperar. Finalment, aquesta ha estat l’única via possible, i per això vam votar-hi a favor sense dubtar-ho. Era imprescindible desencallar el projecte per poder avançar amb la nova residència.

“El projecte de la residència tindrà unes complicacions que una altra de més simple potser no tindria”

Quines garanties demaneu perquè el calendari es compleixi i no hi hagi més retards? 

El compliment del calendari és fonamental perquè hi ha subvencions importants vinculades a unes dates concretes, i amb el ritme actual ja no arribem a temps per complir el termini previst, que era desembre de 2026. Per això cal una gestió molt acurada per aconseguir una pròrroga, com ja s’ha fet en altres municipis, o bé per accedir a noves línies d’ajuts. També se’ns ha parlat d’opcions de finançament alternatiu, com crèdits més avantatjosos que els que ofereixen els bancs, però tot això exigeix una actuació decidida. Hem perdut molt temps en negociacions i reunions que no han donat fruits, i ara cal posar-se les piles. Des d’ERC ens hi comprometem, encara que estiguem a l’oposició, i ja hem començat a moure fils amb persones que poden ajudar. A més, creiem que cal ser realistes: el projecte de residència és molt ambiciós. Estèticament és molt bonic, però tindrà unes complicacions que una altra de més simple potser no tindria. Això és dolent perquè cadascú ha de tenir el que pot tenir i, a vegades, si ens embranquem en determinats projectes que són més cars del que nosaltres podríem pagar és un problema.

Pel que fa a l’educació infantil, el seu grup va presentar una moció per millorar la planificació de l’etapa educativa de 0 a 6, però no va tirar endavant. Com hauria de ser, segons ERC, el model de planificació i oferta educativa dels 0 als 3 anys a Molins de Rei?

La moció que vam presentar no se centrava només en l’oferta de places d’escola bressol, sinó que volia obrir una reflexió més àmplia sobre les necessitats de l’etapa 0-6 anys. Parlem no només d’educació, sinó també de xarxa, conciliació, espais compartits i suport a les famílies amb infants petits. És cert que actualment hi ha una demanda creixent, tot i la baixada de la natalitat, perquè els hàbits i les realitats familiars han canviat. La gratuïtat de l’I2 ha estat un pas important, però també suposa un repte per a les finances municipals, i cal planificar bé. No sempre cal construir una nova escola bressol, però sí estudiar espais flexibles que permetin donar resposta a la demanda quan calgui. Demanàvem fer una previsió a mitjà i llarg termini, com fem amb altres col·lectius com la gent gran. Ens va sorprendre molt que l’equip de govern hi votés en contra, mentre tota l’oposició hi donava suport. No era una crítica a la gestió actual, sinó una proposta de futur, i ens va doldre que es llegís com una ofensiva política. Era una oportunitat per començar a treballar conjuntament, fer una diagnosi real i planificar amb temps, en lloc de posar pedaços que a la llarga es tornen insuficients.

ERC i Enlaira vau impulsar una moció per la reactivació del Consell Agrari. En quin punt es troba actualment l’activació d’aquest òrgan?

El Consell Agrari s’ha reunit un sol cop, just després que des d’ERC reclaméssim en un ple què se n’havia fet dels compromisos presos a través de la moció que vam impulsar amb Enlaira. Això demostra que les mocions poden ser útils, però només si després hi ha una feina de seguiment i exigència. Sovint es diu que presentar mocions no serveix de res, però nosaltres no ho compartim. Cal educar també la ciutadania en aquesta cultura política: les mocions són un punt de partida, i si s’hi insisteix, poden provocar canvis, encara que siguin petits. El mateix va passar amb la moció sobre l’accessibilitat a la plaça del Palau: es va aprovar, però no s’actuava fins que vam tornar-ho a reclamar. Falta incorporar de manera transversal la mirada de l’accessibilitat i el compromís amb els acords presos. Per això continuem presentant mocions: perquè tot i els ritmes lents, sovint són l’única manera de provocar moviment dins l’Ajuntament.

Quins són els principals reptes que ERC vol abordar durant la resta del mandat? 

Des d’ERC no volem canviar la nostra manera de fer: continuarem exercint una oposició constant i vigilarem de prop l’acció del govern. Un dels temes que més ens preocupa és la situació econòmica de l’Ajuntament, sobretot pensant en el futur. No diem que l’Ajuntament estigui en fallida, però la inversió que suposarà la nova residència deixarà una hipoteca important per a qui governi després. Per això caldrà prioritzar molt bé les actuacions i començar a assumir que no tot serà possible. A banda, volem insistir en temes que hem posat sobre la taula, com la recuperació de la Federació Obrera, un espai abandonat i desconnectat del seu propòsit original; o l’eix Verdaguer, on ja hem fet propostes. També vigilarem que es compleixin compromisos com la creació del centre de suport a la dona, que va ser anunciat, però no s’ha concretat. Ens preocupen, a més, altres espais com els aiguamolls o el manteniment del camí del riu, que continua molt deixat si el comparem amb altres municipis veïns. Són reptes concrets, però reflecteixen una mateixa voluntat: no deixar de fiscalitzar i de proposar. Fins que vam tornar-ho a reclamar. Falta incorporar de manera transversal la mirada de l’accessibilitat i el compromís amb els acords presos. Per això continuem presentant mocions, perquè tot i els ritmes lents, sovint són l’única manera de provocar moviment dins l’Ajuntament.

ERC ha renovat recentment la seva executiva local amb Ricard Vinyets com a nou president. Aquesta nova etapa organitzativa forma part de la preparació per a les eleccions municipals de 2027? 

Tot forma part de la preparació. La gent normal i corrent pot pensar que encara falten dos anys per a les eleccions municipals i que tot això és molt llunyà. Però no és tan senzill ni fàcil tirar endavant un projecte polític, sobretot en l’àmbit municipal, perquè està molt arrelat a les persones del poble. A més, avui dia hi ha un rebuig molt generalitzat cap a la política i això fa que incorporar gent nova, jove, amb idees i necessitats diferents, sigui molt difícil. Aquesta incorporació de persones amb noves visions i coneixements és una prioritat absoluta per a Esquerra Republicana a Molins de Rei. Ja ho vam començar a fer a les últimes eleccions, quan vam barrejar cares noves com el Ricard o la Txell Campmajó amb persones històriques, per construir un projecte sòlid i ric en diferents aportacions. No volem dependre només d’una cara visible que sigui atractiva per a la gent, sinó que aquesta persona estigui envoltada, o millor dit, acompanyada per un equip compromès que aporti treball i coneixements. Aquest canvi inclou, per exemple, la incorporació del Ricard com a president de la preparació, que tot i que no directament, també segueix aquesta línia. Som una secció relativament petita i amb pocs recursos, per això hem de fer el màxim possible per fer sentir la nostra veu. Això implica que cadascú faci moltes tasques i aprengui coses noves que abans no sabia. Aprofito aquesta entrevista també per animar la incorporació de gent nova, perquè crec que és la part més enriquidora. Recordo la campanya electoral passada com un moment molt enriquidor, ple d’energia i molt bonic de viure. Érem un equip amb moltes ganes de treballar, tots anàvem en la mateixa direcció, i crec que això es va transmetre a la gent. Això ens va beneficiar, perquè vam aconseguir un regidor més i ens vam convertir en la segona força política a Molins. La clau va ser un grup molt implicat i saber transmetre aquesta implicació a la gent. I això és el que volem continuar fent, no a partir d’ara, sinó des de l’endemà de les eleccions.

Per acabar, Marta Espona continuarà com a cap de llista d’ERC a les eleccions municipals de 2027? 

Jo ja començo a ser una mica gran i, per tant, si he de ser coherent amb el que deia fa un moment, crec que la gent jove és qui s’ha d’anar incorporant als projectes. Però també penso que en qualsevol projecte hi ha d’haver un equilibri: la saba nova dels joves, que aporten energia i noves idees, i l’experiència de la gent més gran, que porta temps i coneixement acumulat o que ha estat involucrada d’alguna manera. Jo, de moment, continuo implicada, però ja veurem si seré la cap de llista o no. Perquè, continuant amb el que t’he explicat, el o la cap de llista ha de ser la persona que millor pugui assumir el paper de portaveu i representar la imatge de tot l’equip. Per tant, no seria gens just que jo digués “no, jo m’hi aferraré perquè soc la millor”, no. Soc la persona idònia en aquest moment perquè quan vam començar a parlar el 2022 o 2023 es va creure que jo era la millor opció. Si d’aquí al 2027 es considera que encara soc qui ha de liderar-ho, m’hi oferiré. Però si és una altra persona, treballarem el projecte d’una altra manera i punt.