‘La dona del segle’ narra la història de tres generacions de dones de la seva família. El llibre tracta la història de les dones del segle XX des de la repressió fins a l’alliberament.
La sala d’actes de la Biblioteca El Molí es va omplir de gom a gom divendres 7 de novembre per a la presentació del llibre ‘La dona del segle‘, de Toni Cruanyes. L’acte, organitzat per l’Aula d’Extensió Universitària, va reunir 162 persones, superant amb escreix la capacitat habitual de la sala. El periodista i escriptor va conversar amb Samar Elansari, redactora de Viu Molins de Rei, sobre el procés de creació del llibre i les històries que hi donen vida.
El llibre de Cruanyes se centra en les figures de Maria Becana, Teresa Mas Vidal i Victòria Cruanyes, tres dones de la seva família que expliquen, a partir de les seves històries i vivències, la lluita de les dones al llarg del segle XX. Definit com “un exercici de memòria i de justícia per a totes aquelles dones anònimes”, ‘La dona del segle‘ és una novel·la que apropa al lector a la Catalunya del segle passat explicada a través de la mirada de tres dones de tres generacions.
Cruanyes va explicar que l’origen del llibre es remunta a la recerca del seu treball anterior, inspirat en la figura del seu avi, marcat per l’Alzheimer i la pandèmia de la COVID-19. Aquell procés el va conduir fins a la història de la seva besàvia, Maria Becana, nascuda el 1900 i considerada “una dona molt potent, sense la qual la família potser no existiria”. El detonant del projecte va ser descobrir que, a la làpida de Maria, només hi constava el nom del seu marit. “Vaig veure clar que calia fer-li un homenatge gran”, va confessar Cruanyes, “perquè la seva memòria mereixia ser reconeguda al mateix nivell que la de qualsevol home”.
Tres generacions, tres camins diferents
Cruanyes va explicar que l’obra narra un viatge en direccions oposades, un relat que combina l’ascens i el retrocés de les dones i de la societat a través de tres generacions. Durant la xerrada, l’autor va destacar la dificultat de trobar informació sobre les tres dones, ja que els documents i la memòria familiar “estaven molt filtrats també per les vivències dels homes de la família”. En aquest sentit, va explicar que per intentar apropar-se a la perspectiva d’aquestes dones i evitar una mirada sesgada, va comptar amb el suport d’escriptores i periodistes com Gemma Ruiz, que li van suggerir narrar la història preguntant a les dones de la família, intentant així aconseguir una narrativa més propera.
El llibre entrellaça tres històries familiars que reflecteixen diferents maneres de viure i resistir. La de Maria Becana, la besàvia, simbolitza una trajectòria “cap amunt”, des de la misèria dels Monegros fins a convertir-se en una dona emprenedora a Canet de Mar. La de Teresa Masvidal, l’àvia, descriu un camí “més lineal”, marcat per la postguerra, la pèrdua del patrimoni i la submissió a la doctrina religiosa. Finalment, la de Victòria Cruanyes, la tieta, trenca amb el model matern i reivindica la llibertat i la modernitat. De fet, va ser la mateixa Victòria qui va compartir amb l’autor nombroses vivències familiars per ajudar-lo a construir un relat més complet i fidel a la memòria de les dones de la seva família.
El procés d’escriptura i la gestió del privilegi masculí
Durant la presentació, Toni Cruanyes va admetre que el procés d’escriptura del llibre va ser molt emocional i va estar ple de reptes. Va explicar que els seus primers records de l’àvia estaven plens de tendresa i nostàlgia -les cures, els menjars, les cançons familiars-, però que, en escriure, va haver de controlar aquesta visió idealitzada per ser més fidel a la realitat històrica. Tal com va assenyalar, “les dones normals del segle XX van patir molt pel fet de ser dones”, i ell volia que el llibre reflectís aquesta perspectiva sense romantitzar-la. En els moments de dubte, quan no sabia com transmetre els pensaments o sentiments de la seva besàvia o de la seva tieta, va buscar ajuda i va recórrer a fonts històriques per reconstruir les seves vides amb rigor. A diferència del seu llibre anterior, basat gairebé íntegrament en fets reals, aquest incorpora més elements nascuts de la memòria familiar per donar veu i profunditat a aquestes dones oblidades.
Cruanyes també va admetre que, tot i no utilitzar explícitament paraules com “patriarcat” o “privilegi”, és molt conscient d’aquesta realitat. Va posar com a exemple la diferència d’experiència entre el seu pare i la seva tieta Victòria, germans que van viure la mateixa escola amb ulls diferents. “Mentre ell no percebia cap discriminació, ella veia clarament la injustícia i el càstig envers les nenes”, apuntava Cruanyes. Entre els temes més difícils d’abordar, va destacar la maternitat i la pressió social que feia de tenir fills una obligació més que una elecció. A més, per ser més fidel amb el punt de vista de les dones, la part dedicada a Victòria Cruanyes, “està escrita completament per ella”, i inclou vivències de la seva infantesa i adolescència que mai havia explicat.
Com a reflexió final, Cruanyes va expressar el desig que ‘La dona del segle‘ serveixi per despertar la curiositat i fomentar la conversa dins les famílies. “Molta gent m’ha dit que la història de la Maria s’assembla a la de la seva mare o la seva àvia”, va explicar. Per això, anima els lectors a fer preguntes senzilles a les dones del seu entorn per comprendre millor “les vides de les dones que tenim al costat”. Segons Cruanyes, “fer la pregunta ja és un acte de dignificació”, perquè reconeix el valor d’unes històries que durant dècades van ser considerades secundàries davant la vida dels homes.
