Ramon Sánchez (Ara Molins): “Aquest govern ha apujat els impostos d’una manera exagerada”

Ramon Sánchez és el portaveu d’Ara Molins a l’Ajuntament de Molins de Rei. En aquesta entrevista amb Viu Molins de Rei fa un repàs a l’equador del mandat 2023-2027. En aquest sentit, parla sobre el model fiscal del govern sociocomú i també de les propostes del seu grup municipal. A més, parla del futur del seu partit de cara a les eleccions municipals del 2027.

Quina valoració fa d’aquests dos primers anys de mandat del govern del PSC i els comuns?

Nosaltres no podem fer un balanç positiu. Molts dels projectes que portàvem al programa s’han descartat. Un dels més rellevants era el nou Poliesportiu Municipal, que havia de ser una infraestructura completa i que ara s’ha reduït a una pista. També s’ha perdut l’espai de tecnologies 4.0, que volíem com un punt de trobada entre educació, empresa i innovació. Era un projecte transformador que situava Molins de Rei en una posició estratègica, però ara simplement es convertirà en un equipament administratiu més, sense l’ambició ni la visió que havíem defensat.

I d’aquests dos anys d’Ara Molins?

Aquests dos anys per Ara Molins han estat complicats. Hem vist com aquest govern, que es presenta com el més progressista, ha apujat els impostos a la ciutadania d’una manera exagerada. Nosaltres sempre havíem defensat que no s’havien d’apujar per sobre de l’IPC, però aquest límit s’ha superat amb escreix. No ens hi hem sentit còmodes i ho hem dit des del primer dia. A més, aquests ingressos extres no s’han traduït en millores al municipi. No hi ha hagut un retorn real per a la ciutadania, i en molts aspectes, creiem que Molins de Rei ha anat enrere.

Els pressupostos del govern sociocomú s’han aprovat en solitari amb l’abstenció d’Ara Molins. Per què han optat per aquesta posició i quina lectura política en fan?

Aquest any vam optar per un canvi d’estratègia. En lloc de limitar-nos a criticar el pressupost com vam fer el primer any, vam decidir ser propositius i posar damunt la taula propostes realistes, sabent com funciona internament un pressupost municipal. No podíem demanar grans inversions perquè sabíem que no hi havia marge, però sí que vam apostar per accions com la redacció de projectes o iniciatives importants per nosaltres. Per exemple, vam defensar la reducció de la densitat per habitatge del 100 al 080, una mesura que permetria aflorar molts pisos que actualment són locals, però que ja s’utilitzen com habitatges. També vam proposar impulsar centres especials de treball per a persones amb discapacitat, especialment en tasques de jardineria. El govern es va sorprendre d’aquesta actitud propositiva i ens van preguntar com ho explicaríem. Nosaltres els vam dir que el més rellevant no era el relat polític, sinó arribar a acords útils per millorar la vida dels veïns i veïnes. Tot i això, al final van pesar més les formes que no pas el contingut.

Tot i l’abstenció, hi ha hagut algun compromís concret que justifiqui aquesta posició?

Tot i l’abstenció, no hi va haver cap compromís concret per part del govern. Nosaltres vam posar sobre la taula projectes clars, com el fet que la nova residència tirés endavant tant sí com no. Vam tenir alguna reunió pendent i alguna explicació que no acabava d’arribar, però així i tot vam considerar que valia la pena intentar un acord de mínims. A vegades, voler arribar sempre a màxims fa que es perdi l’oportunitat de garantir coses concretes per a la ciutadania. Per això vam oferir un vot de confiança, amb la proposta de treballar un projecte de mandat compartit si el govern s’hi comprometia. Però no van voler assumir cap compromís ferm amb calendari i objectius clars, i per això no era viable votar a favor.

“Caldria una gestió molt més transparent, justa i coherent amb la realitat del teixit social i econòmic de Molins de Rei”

Ara Molins va votar en contra de les ordenances fiscals. Quins aspectes d’aquella proposta consideren que eren millorables?

Vam votar en contra perquè considerem que no hi ha hagut una voluntat real de negociar les ordenances fiscals. El govern parteix sempre d’una proposta amb uns mínims molt elevats i després diu que vol arribar a acords, però la realitat és que ja tenen la decisió presa. Això ho hem vist tant amb les ordenances com amb els pressupostos. En lloc de fer una planificació clara i ajustada a les necessitats reals del municipi, han optat per fer una pujada d’impostos encoberta. L’IBI, per exemple, ha pujat més d’un 8% en només dos anys, i a més s’han creat o incrementat taxes que afecten especialment les empreses, com la de recollida de residus comercials, un servei que ni tan sols es presta als polígons industrials. Aquesta manera de fer genera una pressió fiscal molt elevada, que dificulta el creixement econòmic i resta capacitat a les empreses per desenvolupar projectes a llarg termini. Des del nostre punt de vista, caldria una gestió molt més transparent, justa i coherent amb la realitat del teixit social i econòmic de Molins de Rei.

Han plantejat algun model fiscal alternatiu?

En aquestes ordenances no vam presentar un model fiscal alternatiu perquè encara l’estem treballant. La nostra intenció és poder arribar al pròxim exercici amb una proposta clara que es pugui posar sobre la taula i discutir. Si hi arribem a temps, l’intentarem defensar i explicar perquè es pugui aplicar. En tot cas, estem compromesos a continuar treballant aquest model per tal que es pugui implementar, si no és ara, en el pròxim mandat.

Des d’Ara Molins han denunciat recentment problemes de drenatge i manca de manteniment a la plaça del Palau. Què reclamen i què proposen per accelerar la construcció del pou de drenatge a la plaça del Palau?

Fa temps que denunciem els problemes de drenatge a la plaça del Palau, i ja hem presentat una proposta concreta, que inclou aixecar tota la plaça perquè actualment està molt compactada i això impedeix que l’aigua s’infiltri. A partir d’aquí, es podrien aplicar solucions com les que ja s’han fet a la plaça de l’U d’Octubre o al Pont de la Cadena, amb sistemes que permetin que l’aigua penetri cap al subsol. Però això només resol part del problema, perquè també cal abordar com es gestiona l’aigua que ve del carrer Rafael Casanova i d’altres punts alts del municipi. Si no es controla aquest descens, l’aigua col·lapsa els col·lectors i acaba inundant la plaça. Fa anys que defensem que, en qualsevol reforma de carrers, cal anar a màxims en temes de clavegueram, perquè les pluges cada cop són més concentrades i intenses, i això requereix decisions valentes que fins ara no s’han pres.

També han posat sobre la taula la situació dels espais verds. Consideren que hi ha una manca de control per part del govern sobre les empreses contractades. Què proposen per millorar aquest seguiment i garantir un bon servei?

Quan un servei és delegat a una empresa municipal com Molivers, l’Ajuntament ha de fer-hi un seguiment estricte. Aquesta fórmula pot tenir avantatges, però també comporta obligacions. Ara mateix s’estan destinant més recursos, tant humans com tècnics, però el servei continua sense funcionar del tot bé. Falta una visió més professional i, sobretot, cobrir les baixes, tant de curta com de llarga durada, cosa que no s’està fent. També s’han donat excuses com que la pluja ha impedit treballar, però això no justifica l’estat dels espais verds. Cal enfocar millor els recursos, fer un pla d’acció coherent i garantir que es compleixin les millores incloses en les licitacions. Per exemple, en el contracte de la poda es deia que cada any s’havien de renovar més de 3.000 escocells amb la fusta triturada, però a la pràctica només se n’han vist una trentena. Aquest tipus d’incompliments no es poden permetre.

“S’ha de fomentar la consciència que tots som responsables de l’espai públic”

Més enllà de la crítica, Ara Molins defensa un model de gestió més eficient de l’espai públic. Com hauria de ser aquest model segons vostès?

El nostre model de gestió de l’espai públic parteix de fomentar la convivència i la consciència que tots som responsables d’aquest espai. Cal treballar de manera més conscient en campanyes de manteniment i respecte, perquè avui l’espai públic no està en bon estat i hi ha queixes constants. Tot i que la neteja i la recollida d’escombraries han millorat i s’han incorporat més recursos, això no és suficient, perquè el problema principal és la falta de control. No hi ha un seguiment rigorós de la gestió del personal de Molivers, i això afecta la qualitat del servei. Proposem tenir professionals més capacitats i comptar amb empreses externes que supervisin l’empresa pública per garantir que el servei sigui el millor possible pel qual es paga. Aquest control hauria de ser gestionat per l’Ajuntament, no per l’empresa que presta el servei. Un exemple que hem defensat és el model que s’aplica a Barcelona i que fa inspeccions regulars per detectar i corregir errades. Això permet millorar contínuament i aplicar sancions si cal. Sense aquest control, posar més recursos no serveix. A més, hi ha problemes evidents, com els contenidors nous que havien de ser instal·lats el 2023 i que han trigat dos anys, i moltes licitacions que queden desertes, fet que indica que cal replantejar-se com es gestiona aquest àmbit perquè alguna cosa no funciona bé.

L’Ajuntament ha aprovat per unanimitat la licitació de les obres de la nova residència per a la gent gran. Com valoreu des d’Ara Molins aquest pas endavant? 

Home, nosaltres ens sentim orgullosos perquè vam aportar una proposta que s’ha reconegut poc, però que és molt important. Vam posar sobre la taula l’opció de poder desgravar l’IVA, estalviant pràcticament un milió i mig d’euros a tots els molinencs i molinenques. Aquesta proposta no estava sobre la taula del govern. Ara, cal tenir clar que la residència no serà una realitat immediata, ja que encara trigarem un parell d’anys i el govern ha de ser prou contundent per fer que la Generalitat assumeixi el compromís de posar en funcionament les places públiques el més aviat millor. És important que no passi com en un poble veí, on la residència serà només privada, cosa que no tindria cap sentit, i que la Generalitat no es faci enrere. També cal recordar que aquestes places no seran només per a gent de Molins de Rei, sinó que la llista de la Generalitat és universal i s’hi podran apuntar persones d’altres municipis. Aquesta residència serà probablement la més moderna i maca de la zona, amb un disseny basat en el sistema nòrdic, que separa les zones brutes de les netes, un problema que a l’actual residència no es pot garantir i que va causar problemes durant la pandèmia. A més, tindrà 20 places de centre de dia i un menjador que permetrà ampliar els serveis socials.

“El millor es que qui entén de gestió de residències gestioni la residència. L’Ajuntament no té aquest coneixement especialitzat”

S’ha parlat molt del model de gestió. Des d’Ara Molins aposten per una gestió pública directa o estarien oberts a una fórmula mixta o concertada?

Nosaltres creiem que el millor per a l’Ajuntament és que qui entén de gestió de residències sigui qui gestioni la residència. L’Ajuntament no té aquest coneixement especialitzat. Et posaré un exemple: amb la residència actual, que té capacitat per a 30 places, un terç de la jornada laboral del departament de personal s’hi dedicava només a cobrir les baixes que gestionava la residència. Amb una residència de 102 places, això seria ingovernable. Caldria un departament de personal dedicat només a cobrir baixes, perquè la rotació del personal és molt alta. Per això creiem que qui sap gestionar residències ha de ser qui les gestioni, i que nosaltres hem d’aconseguir un bon acord amb aquesta empresa per treballar perquè la residència funcioni el millor possible i com més ràpid millor. Sempre hem defensat un model professional, on qui en sap gestioni. Pot ser una fundació, una empresa privada o altres fórmules, però el més important és que siguin persones o empreses especialitzades en aquest tipus d’equipaments.

I, pel que fa a equipaments esportius, Ara Molins va fer una aporta forta per un nou pavelló. Finalment, es durà al Pont de la Cadena. Creieu que és el millor projecte?

Jo crec que dins el govern hi havia sectors que no volien ni veure aquest projecte ni amb pintura, i els socialistes ho van comprar. Era un projecte costós, sí, però que ens posicionava esportivament i apostava pel turisme esportiu, permetent que esportistes vinguessin a fer temporades o entrenaments aquí, cosa que vam treballar amb professionals experts en gestió d’equipaments esportius d’altres municipis. Molins té entitats esportives excel·lents que mereixen millorar, i aquest pavelló permetia fer fins a tres entrenaments simultanis a pista curta, responent a la necessitat creixent d’equipaments. A més, el projecte preveia un pavelló pràcticament sostenible, amb una gran capacitat de plaques fotovoltaiques cobrint gairebé tota la coberta i geotèrmia superficial per aigua calenta i calefacció, cosa que encaixava amb l’objectiu d’un Molins més sostenible, que ara sembla perdut, sobretot amb els partits més verds i puristes. Si l’Ajuntament hagués mantingut aquest projecte, hauria donat exemple a la ciutadania malgrat el pressupost alt. Ara, amb el model actual que es vol replicar, el cost baixarà, però cal tenir en compte totes les despeses afegides, com la nova zona d’aparcament al carrer Primer de Maig, l’adaptació del jardí de l’escola Parc Pont de la Cadena i el gimnàs provisional fora de l’escola. Sumant-ho tot, la diferència entre el projecte inicial i l’actual cost final no serà tan gran com sembla, així que no té gaire sentit dir que la nova pista serà molt més barata. La nova pista al Pont de la Cadena és una millora, però no equivalent al pavelló que havíem proposat. També hem defensat un altre projecte fonamental pel desenvolupament de les entitats esportives: la nova pista d’atletisme.

Justament anava a preguntar sobre la pista d’atletisme, ja que vostès han insistit molt en aquest projecte. 

Nosaltres vam proposar que fos una pista de 200 metres, ja que no seria una pista reglamentària de 400, però suficient per al club, que estava totalment d’acord i disposat a assumir-ho. Vam estudiar i presentar uns dibuixos que demostraven que aquesta pista podia encaixar perfectament a l’espai disponible, a la baixada que ve del carrer de Lourdes i arriba fins a baix. A més, aquell terreny té una edificabilitat molt baixa, així que no es pot construir un edifici gran ni de gran pes, perquè està sobre terres superposades. És important perquè l’atletisme actualment està en un espai que no dignifica els resultats excel·lents que està aconseguint l’entitat, que està traient esportistes de primer nivell i grans marques en campionats. Imaginem si només amb l’espai que els vam donar el 2018 ara els donéssim una pista nova, el potencial seria enorme. Per això ens sap molt greu que no es contempli ni una mínima pista, i que es posin excuses tan vagues i ridícules com l’afectació lumínica al barri o comentaris falsos com que alguns pobles volen i altres no. Aquí volem i podíem haver tingut una pista d’atletisme que complís els objectius que l’atletisme necessita, i ells són conscients que no poden tenir una pista gran, però sí que podríem haver aconseguit l’objectiu que nosaltres vam plantejar a la campanya electoral. Malauradament, sembla que no passarà res.

Hi ha voluntat de donar continuïtat a Ara Molins de cara a les pròximes municipals? Com s’estan preparant per al 2027?

Home, jo em sento molt orgullós d’aquest pas que vam fer el 2023. Crec que, i ho dic, des del convenciment absolut que vaig aconseguir atreure gent molt capacitada de diferents àmbits, de diferents pensaments polítics que jo crec que és la gràcia i la màgia d’aquest espai polític. Perfils de persones bastant diferents, però que sempre quan anava a parlar amb ells o amb elles, sempre parlàvem de Molins, mai parlàvem de política nacional perquè vam entendre que amb segons qui possiblement no ens entendríem amb política nacional, però és que nosaltres no estem aquí per fer política nacional, estem aquí per fer política municipal. Jo estic molt content dels quatre regidors i del resultat que va aconseguir ara Molins amb aquests 2048 vots que estic enormement agraït de la confiança que ens va fer amb un projecte que va néixer pràcticament el 5 de gener del 2023 i que van tenir tres mesos de campanya. Per tant, vam fer una feina molt gran que va unir molta gent, que va tenir la capacitat que gent que no es coneixia i que aquestes amistats encara perdurin i això és del que més orgullós em sento, que avui dia aquest projecte està molt viu i que té un objectiu molt clar de cara a les pròximes eleccions, és dignificar, continuar treballant per tal d’aconseguir el millor resultat possible i ser alternant-se per governar.

“Espero encapçalar la llista del 2027”

Ara Molins es va constituir com a partit municipalista el 2023, però forma part d’Ara-Pacte Local, vinculat al PDeCAT. Tenen previst continuar dins d’aquest espai o estan oberts a redefinir-se?

Mira, amb el PDeCAT vam arribar a un acord molt clar: jo els vaig dir que no volia cap mena d’interferència política i ells em van assegurar, l’endemà de les eleccions, que no s’intervindrien en res del que nosaltres gestionem. De fet, el PDeCAT ja s’ha dissolt i ja no existeix, així que ara els drets electorals són d’Ara Molins i nosaltres gestionarem el nostre futur, que ara mateix implica continuar presentant-nos com Ara Molins.

Vostè prové de Junts i hi ha qui especula amb un possible retorn a aquest espai. Com respon a aquesta percepció?

Tu m’has sentit mai dir res d’això? No. Arriba un moment que hi ha molta gent que té ganes de fer mal, que posa aquests rumors i condicionants per intentar que el nostre projecte descarrili o perdi força, però res més lluny de la realitat. Nosaltres estem molt ferms en què aquest és un projecte sòlid i de fet treballem per ser l’alternança possible a l’alcaldia de Molins de Rei. Continuem empenyent per un objectiu molt clar: enfortir Ara Molins, sumar gent diversa, amb pensaments diversos, que assumeixi aquest projecte col·lectiu i transversal perquè arribi a tots els barris i a totes les persones. Els rumors i el que es pugui dir… jo fa molt temps que vaig entendre que això no ho puc aturar, i que hi ha gent interessada en què aquests rumors s’escampin i es parli d’això, però no ens desviem del camí.

Per acabar, Ramon Sánchez continuarà com a cap de llista d’Ara Molins a les eleccions municipals de 2027?

Home, si els meus companys i companyes així ho decideixen, doncs espero encapçalar la llista del 2027, però això no ho decideixo jo, sinó el partit, només faltaria. Una de les coses més boniques que té aquest partit és que tot es debat, tot es parla i tot es decideix col·lectivament. Aquí hi ha molta transparència i una unió que, sincerament, he trobat a faltar en altres etapes. Potser només la vaig veure de manera clara el 2010, quan vaig entrar en política, però ara aquesta unió dins d’Ara Molins és molt forta i no la veig en altres partits. Per això, tinc molta esperança en el creixement d’aquest projecte de cara al futur. Jo ho visc amb molta il·lusió i donaré tot de mi per fer que això sigui una realitat. Ens deixarem la pell perquè Ara Molins sigui un projecte guanyador.