Els residents dels barris de muntanya expliquen que malgrat la situació per ells les afectacions són mínimes. Expliquen que han notat una baixada d’afluència d’excursionistes i ciclistes en els últims dies. Altres apunten que la senyalització que delimita les zones restringides hauria de ser més clara.
Si aquests dies puges per la carretera de Vallvidrera, la imatge sorprèn de seguida. On abans era habitual creuar-se amb desenes de ciclistes pujant i baixant sense pausa, ara gairebé no n’hi ha cap. Tampoc es veuen caminants ni famílies voltant pels accessos del parc. Des de divendres passat, les restriccions de mobilitat per la pesta porcina africana han deixat Collserola en un silenci estrany, molt diferent del bullici habitual dels caps de setmana, quan els camins del parc s’omplien d’excursionistes i amants de la bicicleta.
Als barris de muntanya de Molins de Rei, però, la vida continua amb relativa normalitat. Els veïns expliquen a Viu Molins de Rei que aquests primers dies han estat tranquils i que les afectacions són mínimes, ja que les limitacions se centren sobretot dins del parc. Només alguns visitants que desconeixien la situació s’hi han acostat i s’han trobat de cara amb els cartells i avisos que impedeixen accedir als camins. Les carreteres i vies asfaltades romanen obertes, però tots els senders estan completament tancats, i això ha fet que el trànsit de ciclistes disminueixi de manera molt visible. El que sí s’ha reobert ha estat el debat sobre la presència dels senglars a Collserola, que alguns veïns afirmen que ja havien alertat als ajuntaments.
Les restriccions, que s’estenen a 76 municipis i afecten tant zones forestals com camins interns, busca evitar la propagació del virus i protegir tant els animals salvatges com les explotacions ramaderes. Mentre durin les restriccions, cap activitat de lleure, esportiva o de caça està permesa dins del parc, i s’han reforçat els controls i protocols de neteja. Molins de Rei queda fora del primer perímetre de sis quilòmetres, la zona infectada, però entra dins del radi de vigilància de vint quilòmetres, on també s’aplica la suspensió de les activitats esportives i de lleure. Les carreteres continuen sense limitacions i, pel que fa a l’hostaleria, les afectacions només s’estenen als espais exteriors dels establiments.
Menys ciclistes i excursionistes al parc
Malgrat les restriccions aplicades des de divendres, els veïns dels barris de muntanya coincideixen que l’impacte en el seu dia a dia és limitat. Una veïna de la Rierada, explica que encara es troben “bicis i gent caminant però per les zones asfaltades”, i que, en general, l’afectació per als veïns és baixa. “Només tenim restringit el fet de passejar per la muntanya, com la resta. Sí que nosaltres la tenim més a prop, però a banda d’això ja està”, afirma. El que sí han notat és una caiguda dels ciclistes i els visitants. “Hi ha menys afluència de gent, això sí”, apunta. Segons destaca, la informació de la situació els ha arribat sobretot “pels grups de veïns” i per l’ADF, que els ha anat actualitzant les mesures.
A la Rierada, l’associació veïnal també ha detectat canvis en l’ambient del parc. Esther Guerico confirma que “s’ha notat la baixada d’afluència de bicis i menys gent caminant per les zones de muntanya”, tot i que assegura que no hi ha nerviosisme entre els residents, ja que “no és una cosa que s’estigui comentant gaire perquè nosaltres no tenim cap restricció concreta”. Sí que hi ha petits canvis d’hàbits, com els veïns que surten a córrer i que han hagut d’aturar aquesta rutina. Joan Ricard, per la seva banda, diu que no ha vist res més enllà del buit deixat pels ciclistes, que assegura es deu perquè “la percepció és que la gent està fent cas a les recomanacions”.
Des de Sant Bartomeu, Ismael Santoja recorda que “al grup de WhatsApp es va posar el cas dels dos senglars afectats i les recomanacions del Departament”, però subratlla que la vida quotidiana no ha canviat gaire. “Pel trànsit no ens ha afectat i les restriccions potser són més si passeges pel bosc, però en general no es viu amb cap restricció”, diu.
Una senyalització difícil de trobar
Una de les parts més importants i visibles del protocol de contenció del virus és la senyalització que delimita les zones afectades per les restriccions. Aquesta però, és present, però costa de localitzar. A la carretera de Vallvidrera és relativament fàcil detectar-la, ja que els cartells apareixen només començar a pujar, però quan s’entra en zones forestals properes a les urbanitzacions la situació canvia. Allà, els avisos són escassos, sovint poc visibles, i només situats en alguns accessos principals, cosa que dificulta saber amb precisió on comencen les limitacions dins del medi natural.
En aquest punt, alguns veïns han expressat dubtes sobre la correcta informació al respecte. Joan Ricard, veí de la Rierada, reconeix que la seva impressió és que hi hauria d’haver més informació. “El que no he vist són gaire cartells avisant i crec que seria important que fossin més clars”, explica. Segons ell, el problema és especialment evident en “aquelles zones que estan a cavall entre l’urbanització i el parc”, on els límits poden quedar difusos i generar confusió entre qui hi transita. Segons apunta, una delimitació més clara ajudaria tant els veïns com els visitants ocasionals a entendre millor fins on s’apliquen les restriccions actuals.
El debat sobre els senglars, de nou al centre
Les restriccions per la pesta porcina africana també han reobert un debat que a les zones de muntanya mai no ha deixat de ser present, que és la convivència amb els senglars. Ismael Santoja recorda que els veïns “ja havíem avisat sobre l’excessiva presència de porcs senglars” i remarca que les persones que viuen a tocar del bosc “som més conscients de la gravetat de la situació perquè convivim amb els senglars”. El problema, diu, es veu agreujat pel fet que hi ha qui, amb bona intenció, els dona menjar. “Cal fer pedagogia”, insisteix, ja que encara que no afecti als humans “si arriba a les granges és un problema molt gros”.
En la mateixa línia, Joan Ricard, explica que aquests dies procura no sortir dels espais asfaltats i fa èmfasi en l’impacte que pot tenir el virus sobre el sector ramader. “Sabem que si el virus entra a una granja és una perdició pels pagesos”, afirma. Tot i així, és crític amb la manera com les administracions estan gestionant la situació i apunta que “aquesta és l’excusa de les administracions per acabar amb tots els porcs senglars.” Tot plegat, diu, fa evident “que les adminsitracions ens escoltin als veïns quna alertem de certes anomalies” i apunta que aquesta situació “esperem que no s’estengui massa però és cert que tot just acaba de començar”.
Nou casos confirmats de pesta porcina africana
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha confirmat aquest dimarts el positiu de set senglars més trobats morts a Cerdanyola del Vallès, molt a prop del punt on la setmana passada ja s’havien localitzat dos exemplars infectats. Amb aquests nous resultats, ja són nou els porcs senglars confirmats amb pesta porcina africana en una mateixa zona. Arran dels dos primers casos, els serveis veterinaris oficials, conjuntament amb el Ministeri d’Agricultura i la Generalitat, han establert una àrea de control i vigilància en un radi de vint quilòmetres al voltant dels focus detectats.
Paral·lelament, s’han intensificat les tasques de control sobre el terreny. Aquest dilluns es va ampliar el dispositiu amb la incorporació de 117 efectius de la Unitat Militar d’Emergències a la zona inicialment infectada. A més, aquest dimarts, la Guàrdia Civil s’ha desplegat al terme municipal de Sant Quirze del Vallès per impedir l’accés de vehicles i persones a la zona confinada, i s’hi han desplaçat quatre gossos especialitzats del Servei Cinològic, entrenats per localitzar esquers enverinats i animals morts, per detectar possibles nous casos.
