Entrevista amb Iván Arcas: “No és fàcil governar amb tres partits”

L’alcalde, Iván Arcas, confirma en exclusiva a Viu Molins de Rei que es presenta de nou com a cap de llista del seu partit, que es dirà “Iniciativa per Molins de Rei” després del trencament amb Esquerra Nacionalista. Arcas serà la cara visible d’una llista que donarà menys pes a les sigles i comptarà amb més independents i el suport d’un col·lectiu cívic anomenat “Molins 2010”.

En una extensa entrevista concedida a aquest mitjà, l‘alcalde defensa el projecte de la pèrgola fotovoltaica, critica la manera de fer oposició del PSC, que “ataca a l’Ajuntament” i nega que el seu lideratge estigui posat en dubte. Arcas assegura que li hauria agradat que Enric Franch “continués fins acabar la legislatura” i reconeix que governar amb tres partits “és difícil”.

És una conversa immersa en ple ambient de la Fira de la Candelera, un esdeveniment que altera la vida normal de Molins de Rei durant uns dies. Tot a punt, alcalde?

Tot a punt. L’altre dia ho comentàvem al pregó: la Fira de la Candelera pot tirar endavant, sobreviure i tenir aquesta vitalitat perquè hi ha molts firaires d’arreu de Catalunya que hi aposten. En un moment en el que altres esdeveniments firals estan en una situació de tirar endarrere, paradoxalment la Fira de la Candelera està en un moment de, fins i tot, una mica d’expansió. La demanda d’espais per venir a treballar a Molins de Rei aquest cap de setmana s’ha incrementat una mica. Podem estar contents perquè la gent que ha vingut, vol repetir i seguim tenint cua d’expositors. És un patrimoni que hem de cuidar perquè no es compra amb diners.

La plaça de la Llibertat és un dels punts que en els últims anys ha congregat més gent durant la Fira degut a la diversitat d’activitats que es desenvolupen allà. Precisament, durant les últimes setmanes és l’espai públic del que més s’està parlant per la instal·lació de la pèrgola fotovoltaica. Quin profit hem de treure d’aquesta nova instal·lació?

El seu origen el té fa anys, quan des de l’Ajuntament vam adquirir el compromís per treballar en el desenvolupament de projectes amb energies renovables i alternatives. A ningú se li escapa que l’energia solar és una de les més potents i amb més trajecte de desenvolupament en aquests moments. Aprofitant els fons estatals, el famós Pla Zapatero que va donar diners per moure l’economia, de manera provisional, hem col·locat aquestes pèrgoles en un espai que si no les tinguéssim alguns ja estarien demanant que poséssim cotxes i féssim aparcament. És un espai alliberat perquè el pugui utilitzar la gent, donarà ombra a la plaça i estic segur de que l’espai acabarà sent per un ús social i cultural. A més a més, també servirà per explicar a la gent què és l’energia alternativa per la via de plafons i altres instruments que informaran de l’estalvi i l’energia que s’està generant.

Els plafons s’instal·laran allà mateix, al costat de la pèrgola?

Sí, ha de ser el més pràctic i el més obert possible perquè és l’element pedagògic més important. De vegades, els grans discursos de salvar la terra queden molt llunyans. Salvar la terra és anar a comprar amb la bossa de tela, no utilitzar més energia no renovable de la necessària, anar en tren a Barcelona enlloc d’utilitzar el cotxe privat, separar la orgànica per tornar a convertir-la en un element viu…

Més enllà de la vessant mediambiental, les crítiques a l’impacte visual estan sent nombroses.

És un tema subjectiu. Les pèrgoles són impactants, perquè han de ser-ho. Un element potent com aquest ha de ser impactant i ha d’estar a l’espai públic perquè ha de servir per moltes coses. Tots aquests elements sempre són impactants: quan vam col·locar l’escultura del Marzo Mart al parc de la Mariona vam tenir queixes i ara ja està integrada; el mateix va passar amb la plaça de l’Ajuntament. Si la gent que fa propostes arquitectòniques no corre el risc de fer estructures que poden ser impactants potser encara estaríem amb models arquitectònics i estètics molt anteriors. Jo no la trobo tant impactant i estic segur que en molt poc temps estarà integrada al paisatge.

Tot i això, és una instal·lació provisional perquè la plaça del Molí és un dels espais centrals a reformar en el futur. Quan s’ha d’afrontar el canvi d’aquesta zona?

El solar on s’ubiquen les pèrgoles fotovoltaiques s’ha d’acabar convertint en un edifici singular, com preveu el projecte del Molí, però de moment no es desenvoluparà. Quan es pugui tirar endavant i s’ubiqui el nou edifici d’aquella plaça, les pèrgoles s’’hauran de recol·locar.

I quan serà?

En aquests moments totes les decisions que impliquen inversió van molt lligades a la realitat de la inversió privada. Aquell solar està pensat per garantir la figura dels cinemes comercials a Molins de Rei. Per tant, no podem malvendre o prescindir del potencial del solar a no ser que tinguem una oferta sobre la taula que ens garanteixi, per exemple, tirar endavant aquests cinemes. És un tema estratègic, per tant, calma i tranquil·litat. No hi ha cap mena de pressa. Estem parlant d’anys, la situació econòmica és molt més complicada del que sembla.

La noticia més important d’aquests dies ha estat la jubilació del regidor d’economia segons la versió oficial, dimissió segons la oposició.

A la vida has d’intentar validar el que et diu qui ho fa. A moltes dones les han cremat perquè sense ser-ho algú deia que eren bruixes. L’Enric Franch té 63 anys, porta molts anys a l’Ajuntament i paradoxalment sempre li ha tocat ballar amb les situacions més difícils i amb les responsabilitat més complicades. En un context com l’actual, amb un sistema de pensions que no pinta bé i un seguit de raons personals, de salut i familiars que no utilitzaré per rebatre les mentides que poden dir altres, l’Enric [Franch] decideix marxar de l’Ajuntament. És una decisió absolutament personal. La gent té un compromís amb la política, però en alguns moments també hem de poder decidir per nosaltres, sense fer mal al més íntim. A mi m’hauria agradat que l’Enric hagués continuat amb nosaltres.

Les veus que parlen de dimissió encoberta han vingut de tots els costats.

Els que parlen de dimissió són els mateixos que parlen sense saber d’altres coses. S’està produint una situació en la que tothom s’acaba veient amb cor de fer afirmacions sense cap mena de base. Quan hi ha una il·legalitat vas al jutjat de Sant Feliu i poses una denuncia; i si ets un càrrec públic, encara tens més aquesta obligació. Estem tots plegats complicant molt les coses i buscant jocs estranys que no ajuden a l’Ajuntament, perquè aquí el que s’està atacant és l’Ajuntament. Hi ha forces polítiques concretes a Molins de Rei, i sempre els hi passa abans de les eleccions, que estan trencant tots els ponts possibles perquè no es pugui parlar amb ells el dia 23 de maig.

L’incomoda el tipus d’oposició que està fent el PSC?

No només parlo del PSC. Hi ha partits polítics que fan el que han fet sempre i mentre es dediquen a això almenys no estan cremant mobiliari urbà. Però hi ha coses que el PSC no hauria de fer i crec que no pot jugar a provocar una ombra de dubte sobre la honorabilitat dels professionals de l’Ajuntament. Quan el PSC fa això deixa clar que no té cap voluntat de governar. Si vols governar, l’últim que fas és destrossar l’estructura i la institució que vols aconseguir.

El PSC, més enllà dels informes econòmics, parla de crisi de govern.

El que hi ha és una crisi de projecte del PSC. Quan el que has de fer a pocs mesos de les eleccions és jugar a aquest joc per estar al davant i reduir la credibilitat del que governa és perquè no pots fer-ho en positiu. Em fa gràcia que parlin de la palla a l’ull de l’altre quan segurament hi ha partits com el PSC que tenen molta responsabilitat i ens haurien de començar a explicar que faran si governen per treure Molins de Rei de la situació a la que ells mateixos des de Madrid ens han portat en molts sentits. Jo sí que sé com ho farem per sortir endavant i la prova és que durant tres anys molt difícils aquest ajuntament ha seguit garantint els serveis, funcionant i ajudant a les famílies amb problemes…

Ara sembla que tothom mou fitxa de cara a les eleccions del 22 de maig. Esquerra proposa coalicions independentistes i Convergència es desmarca cada dia més. Li sap greu que els seus socis reneguin del govern actual?

No, no ha d’estranyar que en política la gent es mogui i faci moviments. Esquerra lícitament planteja una coalició de partits independentistes perquè l’escenari d’independentistes d’avui no té res a veure amb el del 2007. Penso en el mig plaç i crec que ningú no està fent res que no sigui normal que faci. Una altra cosa és que t’agradin o no t’agradin determinats posicionaments. En política s’ha d’anar molt amb compte de no cremar mai ponts ni fer coses que poden impossibilitat fer marxa enrere, i si algú ho fa em sabrà molt greu.

Convergència i Unió es manté dins del govern però va criticant algunes de les decisions que es prenen. Què li sembla aquesta manera de fer?

CiU a Molins de Rei ha viscut una situació estranya perquè volien utilitzar l’Ajuntament per fer oposició al govern de la Generalitat en el seu moment. Més enllà dels problemes habituals, aquí hem tingut autèntics sidrals amb els robatoris i els Mossos d’Esquadra, han recollit signatures per tal de què l’ambulatori estigui obert les 24 hores del dia… CiU han fet moltes coses que eren oposició al Govern de la Generalitat i que paradoxalment es feien des del govern de l’Ajuntament. Aquestes situacions quan s’han produït les he denunciat en petit comitè perquè no m’agradaven i no m’agraden. Tot i això, suposo que ben aviat detectarem una absoluta millora de l’eficàcia dels cossos de seguretat i l’ambulatori obrirà 24 hores al dia tots els dies de la setmana [ironitza]. CiU està fent un plantejament que els ciutadans valoraran i quan arribi el moment diran el que pensen.

Fem política ficció. És el 22 de maig i els resultats són els mateixos que els de fa quatre anys.

La realitat sempre supera a la ficció, no cal fer política ficció. Les eleccions són una caixa tancada, s’obren les urnes i els resultats mai són els que et penses, a vegades per bons, altres per dolents. El repte comença en el moment que els resultats estiguin damunt de la taula.

Si aquests resultats permeten la possibilitat de reeditar el tripartit actual, vostè ho faria?

Jo tinc vocació de ser alcalde de Molins de Rei i de seguir sent-ho. L’alcalde és una persona que la primera responsabilitat que té, per damunt de tot, és garantir governs estables que facin possible el bon funcionament del govern i la projecció cap endavant del municipi. En el cas del govern actual tothom entén que no és fàcil governar amb tres forces polítiques diferents. Hi ha gent que havien estat alcaldes amb majories absolutes i quan s’han trobat al davant del govern d’altes institucions amb tres partits, el que havia estat una bona experiència com alcalde, s’ha convertit en una nefasta experiència com a president. Això ho hem vist fa poc. És difícil governar a tres bandes, però l’objectiu final és intentar que s’aprovin els pressupostos, que la quotidianitat funcioni i que els serveis no deixin de prestar-se. Què passarà el 22 de maig? Doncs es garantirà aquest govern i haurem de ser tots justos i generosos perquè et poc tocar un paper o un altre.

Dins del seu partit també cal posar-se d’acord. La sortida d’Esquerra Nacionalista ha estat amistosa?

Absolutament amistosa i normal. Iniciativa i Esquerra Nacionialista (ENMR) eren dos partits polítics que es van ajuntar fa vint anys per aconseguir tirar endavant un projecte de govern a Molins de Rei. Iniciativa és un projecte clarament federalista i ENMR sempre ha estat un projecte independentista. Els anys han anat passant i s’han produït esdeveniments molt importants, com les consultes, que els historiadors es miraran. Amb la gent d’Esquerra Nacionalista hi ha molt bona relació personal, però en el camp polític és difícil compartir projecte.

Ja s’ho veia venir?

Iniciativa i Esquerra, des que jo estic al davant, ha trencat la lògica de les sigles a Molins de Rei. Aquí no hi ha gent d’Iniciativa, gent d’EUiA i altres que es reparteixen els números de la llista. Vam trencar-ho perquè degut a la bona voluntat i la bona relació personal no vam tenir mai problemes. El cert és que nosaltres volem, d’ara en endavant, anar a un projecte que cada cop tingui menys en compte les sigles. Volem fer un projecte d’homes i dones, ciutadans i ciutadanes que volen participar en la política. El futur de la política ha de seguir un nou model.

El nom “Iniciativa i Esquerra per Molins de Rei” sense Esquerra Nacionalista no s’ajusta a la realitat. El canviaran?

No el farem servir, ara passarem a tenir un altre nom que hem de parlar. De moment estem constituint un col·lectiu d’homes i dones que volen participar i fer política amb nosaltres. És un col·lectiu que ja comença a ser important i que ben aviat anunciarem. La proposta és que s’anomeni “Molins 2010”. És complex, com totes les coses que volen anar més enllà.

Volen obrir-se a un número important de persones independents a les llistes electorals?

Anem a un projecte de cada cop més independents. La política local ha de ser la dels independents.

Molins 2010, rodejat d’independents, seria una resposta a les veus crítiques que asseguren que manca lideratge a l’Ajuntament?

Quan el Xavi Paz parla de lideratge m’agradaria que m’expliqués quin és el seu referent de lideratge. Parla de Zapatero? De Montilla? El meu lideratge és venir cada dia a l’Ajuntament, posar en marxa aquesta institució i la seva maquinària. I a més de garantir la quotidianitat, pensar en futur per garantir que els nens i nenes tinguin una bona escola pública, una bona sanitat pública, l’aplicació de la llei de dependència, que el carrer Major funcioni, que el comerç torni a venir a Molins de Rei… Mentre jo estic fent tot això no tinc temps per llegir llibres d’autoajuda per decidir quin lideratge faig, però quan acabo el dia i vaig a dormir penso: “Deunidó el que has liderat avui”.

Vostè està conforme, doncs, de la feina feta?

Fa molts anys que intento fer molta feina. No sé quins són els models de lideratge que posa altra gent sobre la taula ni quins són els seus referents. Els intueixo i no m’agraden. En tot cas, a mi no m’agrada liderar, el que m’agrada és treballar en equip i fer projectes amb tothom. Això dels líders és una paraula que no m’agradava ja quan anava a la universitat. El lideratge és una paraula que em sembla molt complexa.

El treball en equip ara es troba coix perquè no hi ha regidor d’economia i  finances. Quan es nomenarà?

Tant aviat arribi l’acta de Madrid farem un ple extraordinari per nomenar a la Núria Artés com a regidora i presidenta d’àrea d’Economia i Serveis Generals. El regidor de Finances serà el Miquel Vila.

La regidoria més polèmica, per tant, no es deixarà en mans de la nova regidora?

No, serà el Miquel Vila el nou regidor d’Economia i Finances. Però la regidoria més polèmica no és la més complicada. Economia i Serveis Generals [l’àrea que presidirà Núria Artés] va des de la contractació fins al pagament de les factures passant per la negociació del conveni col·lectiu i el manteniment de l’estabilitat jurídica de lloguers, propietats… Algú ha decidit que aquí la més polèmica és la regidoria econòmica, però a Badalona el García Albiol ha decidit que sigui la d’immigració. Els anys m’han ensenyat que no és la oposició qui ha de saber fer l’anàlisi dels punts conflictius.

El lloc de l’assessora d’alcaldia, que fins ara ocupava la Núria Artés, qui l’ocuparà aquests quatre mesos?

Estem buscant el perfil d’una persona que ha de ser potent i que tingui la meva confiança perquè és un càrrec de confiança. És una persona que ha de tenir gran capacitat de comandament, de tracte amb els mitjans de comunicació i ser capaç de lligar tots els temes de protocol. No pot partir de zero i tant aviat com la tinguem l’agafarem, perquè ens fa falta.

Víctor Puntas (ERC), Joan Ramon Casals (CiU) i Xavi Paz (PSC) ja han anunciat que es presenten com alcaldables pel seu partit. Quan es farà pública la seva candidatura?

La Comissió Política aquest dilluns em va ratificar com a candidat de la proposta d’una EPM [Entesa pel Progrés Municipal, marca blanca d’ICV], que es dirà “Iniciativa per Molins de Rei”.

Aquest any estan de moda les primàries. A Iniciativa no repetiran l’experiència?

Ho acabarem decidint amb el col·lectiu Molins2010 i a partir de la pròpia EPM. Presentar unes primàries, a dia d’avui, amb el mateix model que les de l’any 2003 i 2007 no té gaire sentit. Precisament per la voluntat de fer una renovació molt important de la llista, s’ha d’ aconseguir un compromís molt important de la gent que vulgui ser present, i això no ho garanteixen les primàries. En un moment com aquest, necessitem tenir molt clar que hi ha gent que ha d’anar en un lloc determinat de la llista. El proper mandat serà molt complicat perquè els recursos que venen d’altres institucions s’estan retallant i el dia a dia de les cases no millora. Estem més tocats que al 2008 i per això el proper mandat necessita gent amb molta capacitat de prendre decisions a nivell polític i amb un gran compromís perquè serà un mandat completament social.

Fins ara les municipals s’entenien com unes eleccions que afectaven al més proper, a les obres de davant de casa. Vostès les plantejaran en un sentit més orientat a garantir que la gent arribi a final de mes?

Això alguns diuen que és no tenir lideratge. Les polítiques de focs d’encenalls ja s’han acabat, i fer un parell d’obres durant un mandat és el menys important. El més important és el que no es veu, i això a molta gent li fa ràbia. A totes les cases hi ha algú a l’atur, la gent jove està bloquejada i sense sortida al món laboral, els pares es queden sense recursos i la realitat ultrapassa el debat polític històric de les obres que farem. Toca un mandat de molt compromís amb aquestes situacions.