Dones amb Iniciativa de Molins de Rei va organitzar un sopar-tertúlia amb diverses ponents i obert a la ciutadania sobre la realitat de les dones arreu del món. El PSC, per la seva banda, va celebrar un sopar privat al restaurant de l’hotel Calasanz.
Un dia després de l’acte institucional, ICV i PSC van organitzar sopars per la nit de divendres en motiu del Dia Internacional de la Dona. El grup de Dones amb Iniciativa de Molins de Rei va celebrar un sopar-tertúlia obert a la ciutadania sota el títol “Dones del Món”. Més d’una cinquantena de persones van assistir a l’activitat organitzada al local d’Iniciativa per Molins de Rei del carrer Molí.
El sopar organitzat pels ecosocialistes va anar a càrrec d’un cuiner senegalès resident a Molins de Rei i va comptar amb la presència de tres ponents que coneixen de primera mà la realitat antropològica i social de les dones que viuen als campaments de refugiats del Sàhara Occidental, de les dones de Bolívia i de les dones de les llunyanes societats tribals de Papua de l’Oest. En un ambient distès i participatiu, van explicar com viuen i com lluiten per equiparar els seus drets dones d’arreu del món.
Des d’Iniciativa valoren l’acte com una manera de posar de manifest que “la defensa de la igualtat social i laboral entre homes i dones esdevé un fet global”. Per això, a més de parlar de les dones d’altres països, van destacar que al nostra país “la reforma laboral perjudica més a les dones, l’atur el pateixen en major mesura les dones i en els darrers mesos s’ha fet un pas enrere en polítiques socials i de gènere”.
Sopar socialista privat
El PSC, per la seva banda, no va organitzar cap acte dirigit a la ciutadania i es va centrar en homenatjar a les seves militants. Una setantena de dones socialistes es van reunir per sopar de manera informal al restaurant de l’hotel Calasanz com ja és tradició.
L’únic home que hi havia entre tanta dona era l’alcalde, Xavi Paz, que va dirigir unes paraules a les assistents. “És precisament el dia que reivindiquem els drets de les dones quan el Congrés dels Diputats va validar la Reforma Laboral que el Govern del PP va aprovar per Reial Decret Llei, per primer cop en la nostra democràcia s’aprova una reforma sobre els drets bàsics dels treballadors i treballadores sense negociar amb els agents socials del país”, va lamentar l’alcalde, amb paraules similars a les pronunciades en l’acte institucional de l’Ajuntament. També es va dirigir a les militants la portaveu socialista al consistori, Anna Cantudo, la única dona que actua de portaveu d’un grup polític a l’Ajuntament de Molins de Rei.
La CUP no va organitzar cap sopar, però ja va celebrar un acte en el que analitzaven els efectes de la crisi sobre la dona el passat dimecres a la sala d’actes de Ca n’Ametller. CiU i PP, en canvi, no s’han sumat de manera activa amb actes propis a la commemoració del Dia Internacional de la Dona.
UN SOPAR DISCRIMINANT PER SEXES EN UN RESTAURANT DE LUXE!
ole la igualtat i el compromís social del PSOE!
ara es nota que governa la dreta a molins…
Un restaurant de luxe, jejejejejej Ezzz que me parto
Es la segona vegada que participo en aquest luxos sopar a l'hotel Calasanz, i la veritat és un luxe: bon menjar i principalment un luxe de companyia. Dones treballadores, dones que han lluitat durant tota la seva vida perque ara vingui un o una a dir-lis que no poden sopar amb els qui els roti i a sobre que 20 euros per un sopar és un luxe. Apa ves a donar lliçons d'igualtat i de compromís social a un altre. MOltes d'aquestes dones han demostrat sobradament el seu compromís social durant tota la seva vida, patint les conseqüències de la guerra, lluitant activament pels drets de les dones i dels homes, participant en tot alló que la societat reclamava, i ara vens tu a dir-lis que no poden sopar amb un grup de companyes de partit, ara vens tu a dir que són de dretes perque es gasten 20 euros en un sopar de luxe. Visca la demagògia barata molinenc!!!!
Doncs que trist haver lluitat tota la vida per acabar veient com el PSC-PSOE es carrega gran part de les conquestes socials obtingudes en decàdes de lluites obreres i populars! Sort que cada cop hi ha menys gent que es creu això del "socialisme" del PSOE i esperem que a les properes eleccions la davallada sigui encara més gran!
Sra. Espinosa, jo crec que 20 € per un sopar, en aquests moments de penuria per a tantes famiiles del poble, son un dineral. I efectivament, Calasanz per a molts molinencs es un dels restaurants de luxe que hi han a la vila.
Suposo que a la sra. Esther Espinosa un sopar de 20 euros no li sembla car perquè ella precisament no cobra 1.000 euros. Aquesta ex-regidora del PSC ja fa anys que treballa a Viladecans com a càrrec de confiança del PSC.
Hola Dani, crec que la teva afirmació és en alguns aspectes equivocada i ve donada principalment perque el "socialisme" que tu defenses de moment no ha tingut possibilitats de governar i si l'ha tingut ha preferit no pendre aquesta responsabilitat. El PSC pot haver fet coses malament, algunes inclús molt malament, pero el que no es pot dir es que no hagi defensat l'estat del benestar. Cal que recordem la inexistència de l'estat de benestar fa 30 anys. Que aquest es va començar a desenvolupar a Espanya en un moment en que a la resta d'Europa el neoliberalisme de la Thatcher provocava que aquest fes molts passos enrera. Crec que la defensa per part del meu partit ha estat clara. L'aposta en ensenyament,, en sanitat i en serveis socials va ser clara per part del govern de la Generalitat. Soc crítica amb el meu partit en relació a molts altres temes, pero no en aquest. Defenses la caiguda d’un socialisme que si, amb molts errors pero tambe amb molts encerts s’ha mullat.
Pere, fa ja anys que la majoria de divendres unes quantes famílies tenim la sort de poder mantenir el que és per nosaltres com una tradició, anar a sopar un entrepà en un bar de Molins, jo vaig nomes amb la meva parella (els nanos ja són grans), la resta encara van amb els fills. Cada setmana ens podem deixar entre tots més de 100 € . Segons el que dius, aixó no ens ho podem permetre en aquesta situació de penúria per moltes famílies. I per aquesta regle de tres, pagar quasi 8 € per anar al cine tampoc ho hauriem de fer, ni anar a prendre una cocacola per la que ens claven 1,5€ amb una mica de sort. Si apliquem el que tu estàs dient, en poc temps la quantitat de gent que estaria passant penúries potser serien molts més, no?
Si Miquel, soc una de les afortunades que cobro més de mil euros. Si soc una de les afortunades que tinc feina. Si Miquel soc una de les afortunades que treballa a l’administració. Si Miquel sóc socialista. Sí Miquel soc ex-regidora del PSC. Ara Miquel quan em vegis pel carrer em tires pedres.
Em sembla lamentable que algunes persones, utilitzant l'anonimat d'un pseudònim o d'un impersonal nom de pila, utilitzin els espais d'opinió pública per a dir allò que els hi ve en gana, encara que sigui a expenses -voluntària o involuntària- d'ofendre a altres persones que, com a mínim, i fins que no es demostri el contrari, tenen la mateixa honorabilitat d'aquells que s'amaguen darrera d'uns noms de cara invisible.
Crec que, justament l'anonimat, ens dóna ales per a dir algunes coses que en altres circumstàncies, segurament, les repensaríem. I, sincerament, iniciar un absurd debat per les raons que traspuen dels comentaris que s'han fet del sopar de les dones del PSC, em sembla excessivament pobre. I hi ha altres coses, moltes coses, de les que podríem parlar, cadascú amb els seus arguments i amb la cara descoberta.
Segurament mentre nosaltres malbaratem forces, energies i intel·ligències en rèpliques i contrarèpliques, argumentant per activa i per passiva l'encert o desencert de com hem celebrat uns i altres l'efemèride del 8 de març; mentre uns ataquen i altres es defensen… uns tercers, que observen des de la barrera, s'estan fregant les mans de plaer. Deuen pensar que mentre ens dediquem a això, no ens dediquem a altres coses. I ja els hi va bé (a ells).
Malgrat no tinc el plaer de conèixer-vos, gràcies per haver dedicat uns minuts al PSC. I si voleu llençar la pedra, al menys que us vegi la mà.
Esther, per què gaste temps i energies a contestar als que es creuen que tenen la veritat absoluta i són uns autèntics intolerants. Ells són els que tenen la veritat i la resta, feixistes! Aquests ens van portar a la Guerra Civil…