Si ets usuari del transport públic segur que estàs habituat a les zones tarifaries quan vols treure un bitllet o una targeta multiviatge. Però no sempre ha sigut així! Abans de la creació d’aquestes zones, el cost del trajecte es calculava en funció de la distància a què estigués el destí. El bitllet tenia un preu diferent segons la destinació a la qual volíem anar i aquest només tenia validesa per aquest trajecte i no per a cap altre. A més recorregut, més car. Aquest mecanisme que sembla raonable, un usuari paga segons la distància i l’ús, suposava un greu problema alhora de dispensar targetes multiviatge. Així què es va implantar un sistema de zones tarifàries que va unificar preus en funció del que s’anomenen corones. Es va dividir el radi de Barcelona en cercles, així la zona 1 és la més propera a Barcelona i la zona 6 la més allunyada.
El sistema resulta clarificador i facilita la comprensió als usuaris per saber el cost del trajecte independentment de l’estació de destí, únicament hem de saber si ambdues estacions estan a la mateixa zona o el nombre de zones que hem de travessar en fer el trajecte. Facilita l’adquisició de targetes multiviatge perquè de forma clara sabem per on ens podem moure.
Còmode sí, discriminatori també
L’actual sistema tarifari està pensat per desplaçaments amb origen o destí Barcelona, però que passa amb altres recorreguts de distàncies semblants que no tenen com a destinació o origen la ciutat de Barcelona?, o els trajectes entre localitats molt properes però que estan ubicades en zones diferents?
El sistema de zones tarifaries per corones concèntriques es basa en la distància a la qual estan les localitats de Barcelona. A més lluny, més car és el trajecte. El problema rau en què trajectes que per distància recorreguda poden ser semblants, tenen un cost absolutament diferent si el recorregut és a l’extraradi de la ciutat de Barcelona. L’increment del cost de les targetes multiviatge augmenta de forma escandalosa a mesura que ens allunyem de la capital. No sembla raonable unes diferències tan substancials entre trajectes de distàncies semblants o fins i tot molt més curts quan es produeixen entre localitats properes però de zones tarifàries diferents.
Canvi de sistema tarifari
No hi ha dubte que el més lògic és que hi hagi una proporció entre el recorregut i el cost i no que els usuaris que fan trajectes allunyats de Barcelona paguin més car el quilòmetre recorregut que els que ho fan a prop de Barcelona. El sistema de zones tarifaries per corones és discriminatori.
El problema no rau en el sistema en si, si no en la perversió que hi ha quan s’apliquen criteris de cost que beneficien clarament als desplaçaments a Barcelona i penalitzen als trajectes a les rodalies.
El què cal és aplicar un sistema tarifari més just i equitatiu que permeti el pagament dels viatges del transport públic per sectors en funció dels quilòmetres recorreguts i no basant-se en unes zones tarifàries que tenen de referència Barcelona i que generen importants greuges comparatius entre usuaris segons la ubicació del trajecte. Pagar per la distància o l’ús és la forma de què tots els usuaris contribuïm de forma igualitària al manteniment del transport públic.
I tot aixo ens ho te de vindre a explicar un regidor de d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, periodista de noves tecnologies de la informació ? , No tenim persones suficientment preparades a
Molins de Rei per explicar-nos-ho
En aquest article nop diu res del recarreg al IBI de l’Entitat del transpost Metropolita, amb aquesta part ja es podria coneixer millor les corones
ester : Si , si , Totalment d’acord amb tu, No tenim persones suficientment preparades a
Molins de Rei per explicar-nos si la repercusió de tor aixó será de 60 € segons diuen uns ó 120 € segons altres, sobre el rebur del IBI que actualment paguem els ciutadans a Molins de Rei ?