Ramon Cugat, Santi Canales i Ramon Rojas són els components actuals de Balancí, banda de pop-folk amb dues produccions al mercat discogràfic, la més recent, Deriva, i també Després de la tempesta sempre surt el sol, del 2012. Ramon Cugat ens explica la trajectòria del grup i les noves composicions que preparen al seu estudi de Molins de Rei.
Vosaltres proveniu d’altres grups de pop-rock, com va ser la gestació de Balancí?
El nostre passat musical procedeix de grups com Nevera o Número Mach, aquest últim amb Jordi Montero. Però aquestes formacions va arribar un dia que van desaparèixer, com tantes d’altres. Llavors em plantejo com continuar la meva carrera en solitari, composant cançons a casa, que després publicava al Myspace. Aquest fet va tenir més repercussió de la que esperava, i em va permetre fer uns quants concerts. Vaig decidir que el millor era seguir fent cançons, és el que m’agradava. Més tard vaig poder gravar el treball recollit a Després de la tempesta sempre surt el sol, a l’estudi del Xavier Zapater. M’acompanyaven el Jordi Montero i i el Xavi Castillo, i era un disc de folk acústic, bàsicament. I van venir més actuacions.
Com heu evolucionat en aquests darrers quatre anys ?
A partir de la marxa de Jordi Montero, que es va desplaçar a Madrid, les circumstàncies es van anar transformant. Segueixo amb la composició i busco diferents músics, de manera puntual. Josep Pons, Sergi Carós, Joan Calduch, Manolo Benítez, Miquel Bernis i d’altres. Després de moltes hores a l’estudi gravem el segon disc, Deriva, amb Joan Calduch, Josep Pons i Miquel Bernis, que presenta una línia molt més pop, amb pinzellades elèctriques.
Et definiries com a cantautor?
És una denominació que ha anat canviant de significat en els darrers temps. Però jo m’hi reconec sense cap tipus de problema, ja que, de fet, un cantautor és un músic que interpreta les seves pròpies composicions. Ara es tendeix més al bandautor, potser predomina més el conjunt, o potser és una simple qüestió de marketing.
Quines són les vostres influències musicals?
El meu impacte inicial prové del món de la nova cançó catalana, i de totes les seves figures emblemàtiques. És la principal referència de la nostra generació. Però hi ha un punt i a part fonamental, que és Pau Riba, i sobretot Dioptria, una producció que encara es pot considerar la millor obra de rock català de tots els temps. També em va impressionar molt The Velvet Underground, o Veronica Falls. Tot plegat em va inclinar definitivament cap al món de la composició.
Com veus la irrupció dels nous mitjans digitals?
Els efectes d’aquesta transformació digital són ambivalents. Per una banda ens facilita d’una manera molt notable la difusió immediata de la nostra producció, això és inqüestionable. Però, al mateix temps, l’excés d’oferta que aquest procés genera dificulta molt més la nostra capacitat de selecció, i provoca que, en l’actualitat, ja no es valora una obra en el seu conjunt, sinó fragmentadament. Pel músic un disc és una obra global, compacta, que expressa un cert sentit d’unitat; però al consumidor només li arriben dos o tres temes. Això ens passa a tots, i representa una certa deformació de la producció artística. D’altra banda és evident que qualsevol novetat discogràfica es consumeix en un espai de temps molt breu, per la mateixa saturació. És una pèrdua de capacitat d’atenció.
Creus que la música independent té suficients canals de promoció?
El panorama és complicat per a tota mena d’estils musicals. La raó principal és que s’ha perdut la voluntat de descobrir autors o músiques. L’accés tecnològic, tan a l’abast de tothom, ha fet disminuir l’estímul individual, l’esperit de recerca, la motivació. Hi ha massa comoditat, i aquesta comoditat no és innocent, ja que al darrere hi ha l’impuls omnipresent de les grans productores de consum cultural, en qualsevol àmbit artístic o creatiu.
Quins treballs esteu preparant?
Amb Santi Canales i Ramon Rojas, la resta del grup, estem gravant aquests dies les cançons del nou EP, que inclourà algunes col.laboracions. Aquesta producció representa un gir important en la nostra línia musical, però encara és molt aviat per explicar-ne els detalls. Serà una obra més conceptual, que gira al voltant d’una inspiració unívoca. Hem d’esperar tots els passos, fins a finalitzar-ne l’edició.
