Atlètic Incresa 1-2 Molins de Rei CF. El Molins s’emporta el segon derbi de la temporada amb un gol fantasma al final de la primera part (Taka) i un a l’inici de la segona (Capella). L’Atlètic Incresa, amb un Ricard Ginebreda ple, es veu afectat per una expulsió però aconsegueix el gol de l’honor.
El diumenge del Dia de la Dona Treballadora també era especial a Molins de Rei per un altre motiu: hi havia derbi local de futbol. Entrant al barri del Canal poc abans de l’inici del partit s’escoltaven crits en un dels bars propers al camp. “El Barça ja és líder!”, exclamaven. I és que sí, el futbol d’alta competició ja fa la competència al modest, també, els diumenges al migdia, en l’horari reservat durant dècades per als més petits. Coses de la societat líquida. Tot i això, el Ricard Ginebreda feia goig, ple de gom a gom, no importava que a la mateixa hora el Camp Nou estigués ple i que milions d’espectadors d’arreu del món -mercat asiàtic inclòs- estiguessin pendents de Messi i companyia. Al barri hi havia futbol local i les noves graderies, que per primera vegada veien un derbi, estaven plenes. Potser això va ser el més important de tot.
L’Atlètic Incresa, a priori menys favorit en una lluita que recordava a la de David contra Goliat, va sortir ben col·locat al camp. El seu entrenador, Isaac Bustamante, havia estudiat molt bé al rival i, utilitzant una estratègia diferent de la primera volta, va tornar a aconseguir que el favorit, el Molins de Rei CF, no jugués còmode. Tampoc es veia que el Molins estigués gaire preocupat. Els de Joan Garcia, com el caçador expert, eren conscients que la clau d’un partit així era estar encertat en les ocasions de gol, que acabarien arribant tard o d’hora. Així, sense ocasions i amb molt migcampisme, van passar els primer minuts.
Passada la primera mitja hora els visitants es van fer amb el centre del camp. El triangle format per Quim Oyón, Nelson Nicola i Jordi Ganduxer va funcionar. No filtraven bones pilotes pels davanters però controlaven el tempo del matx. A més, les dues primeres línies molinenques pressionaven molt bé la sortida de la pilota local. Ja a les acaballes de la primera part Àlex Agudo -que va arriscar tot i unes molèsties musculars, ningú es vol perdre un derbi- centrava amb perill sobre l’àrea rival.
Arnau Carrió no encertava en el remat però sí “Taka”, el lateral vingut del país del sol naixent, que s’estrenava com a golejador en tot un derbi (0-1). Quin honor el del japonès! L’altra cara de la moneda era l’Atlètic Incresa, que es queixava de què la pilota no havia traspassat completament la línia de gol. Els jugadors dels dos equips es contradiuen en valorar si era gol legal o no. Des de la seva posició, el cronista no pot dir si la diana era legal. A la primera volta, on també va haver-hi polèmica arbitral, sí que va haver-hi un cert quòrum en què el penal que va decidir el partit no ho era. Dos derbis i dos partits amb moviola. Futbol.
A l’inici de la segona part es va decidir el partit. Fruit de la bona pressió molinenca, Ganduxer va robar una pilota en la fase de creació de l’Atlètic Incresa i va assistir Carles Capella que, tot sol, va fer el 0 a 2. Brillant va estar Gandu en la passada i eficaç va estar Capella en la definició. Dos gols psicològics: un al final de la primera part i un altre només començar la segona. Massa càstig per a l’Atlètic Incresa que, tot i mostrar coratge, no es va poder aixecar d’un cop tan dur.
Les coses encara es van posar més difícils pels locals quan, sobre el 70 de joc, Rubén Garcia “Peti” era expulsat per vermella directa per una violenta entrada a Carrió. Feia pocs minuts que havia entrat al camp. El davanter molinenc va començar a trepitjar la pilota i “Peti” va ser víctima dels seus nervis.
Amb 10 homes i 0 a 2 les coses pintaven molt magres per a Bustamante i els seus. Però a l’Incresa no coneixen el significat de la paraula rendir-se, segurament perquè sempre han hagut de lluitar tot molt. Ja a les acaballes del partit, David Rivas, el menut davanter que havia entrat a la mitja part, va fer l’1 a 2 en una acció on va demostrar el seu olfacte golejador. Ja era massa tard per a la remuntada i l’electrònic no es va moure.
Amb aquesta victòria el Molins es queda tercer a només un punt del Vallirana, que ha punxat aquesta setmana i veu perillar la seva posició en la zona de promoció. Per la seva banda l’Atlètic Incresa cau a la zona de descens directe per la victòria del Pallejà. Els del Canal són a només un punt de la salvació i queda molta lliga. No cal ser dramàtics amb un equip que acaba de pujar i va de menys a més en aquest curs.
