Tots els partits polítics de Molins de Rei es mostren a favor de recuperar una de les dues línies de P3 suprimides després de conèixer que vuit famílies es poden quedar sense escola pública. L’Ajuntament i la Generalitat es reuniran després de Setmana Santa per buscar una solució consensuada.
500 persones sortien al carrer per defensar l’escola pública i en contra de la supressió de les dues línies de P3 i els partits polítics amb representació al ple municipal els han donat suport per unanimitat.
Amb el vot a favor de tots els grups del plenari es va aprovar una moció en el passat ple on es recollien les reivindicacions de l’Assemblea Groga de Molins de Rei que, principalment, es resumeixen en una: lluitar per la reobertura d’una de les dues línies de P3 suprimides. I és que vuit famílies de Molins de Rei pateixen el perill de quedar-se sense escola pública després que s’oferissin 200 places i s’hagi recollit una demanda de 208 a la preinscripció.
El text aprovat demana al Consell Escolar que faci arribar al departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya -comandat pel mateix de l’alcaldia, CiU- la seva clara oposició a què hi hagi famílies que “havent triat com a primera opció l’escola pública es puguin veure en l’obligació de matricular els seus fills a l’escola concertada”. Es proposa com a solució immediata al desajust entre oferta i demanda dels centres públics “la reobertura de com a mínim d’una de les dues línies suprimides a l’escola pública per al curs 2015-2016”.
A més, l’Assemblea Groga també s’oposa a “l’augment de les ràtios als P3 de l’escola pública de Molins de Rei”. Aquesta postura de la comunitat educativa ha estat aprovada al ple municipal i, per tant, ara és responsabilitat del govern municipal format per CiU i PSC defensar-la davant la Generalitat. Per últim, l’organisme representatiu de l’educació al municipi també es mostra contrari a que el tancament s’hagi fet “de forma preventiva” perquè consideren que “l’oferta pública condiciona clarament la demanda de les famílies”. L’Ajuntament de Molins de Rei i el Consell Escolar van optar per aquesta tàctica en veure que la Generalitat no acceptaria no retallar les dues línies.
Desobediència com a última opció
Ni l’Ajuntament ni la comunitat educativa contemplen que hi hagi més de 25 nens per classe. Segons el regidor d’Educació, Xavi Paz (PSC), aquest fet comportaria una “pèrdua de qualitat” i fa molt difícil que els cursos afectats, en anys posteriors, puguin admetre més alumnes, el que es coneix com a matrícula viva. “En 9 anys sabem que Molins de Rei ha de créixer”, explica el regidor socialista a Viu Molins de Rei. Si es configura una ràtio inicial de 26 alumnes per classe, aquesta podria seguir augmentant durant els pròxims anys si en paral·lel creix la població de Molins de Rei, com es preveu amb la construcció del nou barri de Les Guardioles. Obrir una línia en un curs posterior a P3 implica més complicacions. A dia d’avui és un fet pràcticament insòlit.
L’altra possible proposta que podria presentar la conselleria d’Ensenyament és la de matricular les famílies “sobrants” als centres concertats. Des de la regidoria d’Educació es fa una crida a la desobediència atenent que “si aquestes famílies no han optat en cap preferència per l’escola concertada, tenen el dret a fer desobediència i dir que no volen matricular els seus infants a aquests centres”. A més, Paz remarca que la responsabilitat recau en la Generalitat. “El departament d’Ensenyament els ha de garantir una escolarització pública i laica”, assegura.
Per petició de l’Ajuntament de Molins de Rei, els membres de l’equip de govern es reuniran amb representants del departament d’Ensenyament després de Setmana Santa, el dia 8 o 9 d’abril per tal d’arribar a una solució. “Ens hauria agradat que fos abans” es queixa Paz. “Sóc optimista de mena i estic convençut que la reunió anirà bé”, declara l’alcalde Joan Ramon Casals (CiU), que haurà de negociar amb els del seu mateix color polític.
L’oposició també fa força
A la sessió plenària de dijous, on es va demanar la reobertura d’una línia a Molins de Rei, també s’hi van afegir la resta de formacions polítiques. Roger Castillo, portaveu de la CUP, es va mostrar totalment contrari a l’optimisme de Casals, explicant que no confien que el Departament d’Educació “doni una solució”. “Tenim totes les de perdre”, va assegurar Castillo qui també va fer una crida a la mobilització “perquè el Departament se senti pressionat”.
Mercè Ferrer, des d’Iniciativa per Molins de Rei, recordava que “cal ser valents i estar units per l’escola pública a Molins”. De moment aquesta pressió popular és ben viva.
Sílvia Guillén (ERC) va ser autocrítica. “Van amenaçar-nos amb tancar una escola i ens hem abaixat els pantalons deixant-nos tancar dues línies”, va assegurar contundent la republicana. Un error, segons Guillén, que ara es pot esmenar amb la massiva mobilització.
que consti, que el “departament d’educació” que retalla les línies de la pública (i no de la concertada) és el govern de CiU.
Hipocresia és aprovar mocions inútils al poble i retallar des del govern, senyors de CiU
Eva, no vuguis generatlitzar les politiques, les mes properes al ciutadà, son les municipals, son les que vetllent per als vilatans i defensen l’estat del benestar i el futur de l’educaciò pública del nostres infants.