Un bloc de pisos de La Granja té les canonades totalment rovellades 11 anys després de ser construït

Una comunitat de veïns del barri de la Granja tem haver de fer front a un pagament de 50.000 euros si no es volen quedar sense aigua calenta al seu edifici. Onze anys després d’entrar a viure, les canonades estan rovellades. Els afectats assenyalen com a causant el promotor, l’IMPSOL, que ja va alertar al 2009 que caldria haver fet un manteniment anual de la instal·lació.

L’any 2004 s’entregaven al barri de la Granja tres blocs de pisos de protecció oficial construïts i venuts per l’Institut Municipal del Sòl (IMPSOL), una empresa pública que pertany a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Com la resta d’edificis del nou barri molinenc, incorporaven un sistema innovador d’energia sostenible: la biomassa. En comptes de funcionar amb aigua escalfada amb una caldera a cada habitatge, en aquests edificis l’aigua calenta s’escalfa prèviament a la planta de biomassa de l’empresa municipal Molins Energia.

“Quan vam entrar veiem amb molt bons ulls aquesta iniciativa innovadora i sostenible” assegura Aina Méndez, veïna de l’edifici. Però ara, 11 anys després d’entrar a viure, la situació és radicalment diferent. “Hem estat uns conillets d’indies” es queixa Daniel Maldonado, que viu al cinquè pis d’un dels tres blocs de pisos afectats. El que es troba situat entre el passeig del Terraplè i el carrer Arada, viu una situació límit. Els veïns han d’afrontar un cost de 50.000 euros per renovar tot l’estat de les canonades. El motiu: els tubs per on passa l’aigua calenta estan malmesos, i molts d’ells es troben completament rovellats. En total són 30 habitatges afectats, dos d’ells gestionats per l’entitat ACOSU i destinats a facilitar l’autonomia de les persones amb malalties mentals.

“Vivim amb la por constant que hi hagi fuites d’agua, ja sigui als replans o dins de les nostres cases”, comenta Josep Cucurull, un altre veí afectat. I és que l’aigua que circula per les canonades té unes temperatures d’entre 70 i 90 graus. “Si hi ha una fuga et cremes fins que arribes on has de tallar”, explica a Viu Molins de Rei Aina Méndez, que recorda que a l’edifici hi viuen més de 16 infants. De moment no hi ha hagut cap persona que hagi patit cap cremada, però per evitar qualsevol risc, l’Ajuntament i Molins Energia ja han avisat als veïns que si no es renoven aviat les canonades se’ls podria arribar a retirar l’aigua calenta per prevenir possibles incidents.

Segons els veïns, el problema del mal estat dels tubs és que, en la seva construcció no es va emprar el material adequat. De fet, ja han hagut d’afrontar diverses reparacions, però cadascuna ha estat resolta amb un material diferent. La primera fuita va ser deu mesos després d’entrar a viure, però en comptes de queixar-se a l’IMPSOL ho van resoldre amb una reparació finançada conjuntament. “No som tècnics, no sabem quin és el material idoni” assegura Cucurull, que reconeix haver contactat amb diverses empreses de manteniment. “Tots ens han dit coses diferents i ja no sabem què hem de fer” afirma Cucurull, assumint un total desconeixement sobre aquest aspecte. Com ells, la majoria d’empreses del sector ja que la instal·lació de biomassa no és quelcom habitual als domicilis particulars.

No estan disposats a pagar

“Aquest problema no és nostre, és de l’IMPSOL que no va fer servir els materials adequats”, exclamen els veïns que no estan disposats a afrontar en solitari la reparació de tot els sistema d’aigua. Per la seva banda, però, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha negat a Viu Molins de Rei tenir cap responsabilitat sobre aquesta afectació. Josep Maria Borrell, cap del servei de construcció de l’IMPSOL ha deixat clar a aquest mitjà que el fet que es tracti d’un problema de material és “totalment fals”. El ferro negre, el material emprat en aquesta construcció, és, segons Borrell, “el material adient per suportar l’aigua calenta a 90 graus escalfada amb biomassa”. Borrell al·lega també que l’edifici ja ha culminat el seu període de garantia, que tenia un termini de 3 anys.

El tècnic de l’IMPSOL, assegura que aquest desgast al que s’han vist sotmesos els tubs es deu a un “problema de manteniment que els veïns no han fet”. Segons Borrell el problema recau en el mal estat de les juntes que uneixen les diferents canonades: “Al no fer-se un manteniment anual, les juntes s’han fet malbé”, fent que l’aigua emergeixi i corroeixi les canonades i el material aïllant que les envolta. I afegeix que l’ens supramunicipal no ha de fer front a aquest problema 11 anys després “si els veïns no han fet els deures”.

Per la seva banda Ramon Sànchez, tinent d’alcalde responsable de l’àrea de Sostenibilitat i Territori de l’Ajuntament de Molins de Rei, considera que “les canonades tenen forats”, fent que el material aïllant que les envolta expandeixi l’aigua i el ferro es rovelli a tot l’exterior dels tubs. En qualsevol cas, recorda que l’any 2009 un burofax de l’IMPSOL ja va alertar als veïns que calia fer un manteniment anual de l’edifici. Un manteniment, però, que no s’ha fet.

Els afectats responen: “En cap cas ens van avisar que calia aquest manteniment”. No obstant, aquesta tasca recau en l’empresa administradora de l’edifici i no en l’Ajuntament ni en l’IMPSOL. Els veïns, a més, argumenten que “cap dels altres edificis de la promoció fan un manteniment anual”. A més, corroboren que, degut a les fuites que han hagut de patir, s’han realitzat actuacions de manteniment, però Sànchez recorda que ha estat per “resoldre problemes puntuals”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’alcalde no pot complir allò que va prometre

En una primer moment, l’alcalde Joan Ramon Casals va prometre al ple municipal del mes d’abril que l’administració local faria “un informe tècnic que pogués avalar els arguments dels veïns” per tal que “l’IMPSOL es pugui fer càrrec de la reparació”. I és que l’única opció que podria evitar el cost de la reparació seria obrir un procediment judicial contra l’Àrea Metropolitana de Barcelona en el que el consistori elaborés un informe que tingués validesa judicial que demostrés qui era el causant del mal estat de les canonades. Mesos després dels compromisos de Joan Ramon Casals, aquest informe no s’ha fet. Sànchez assumeix que l’Ajuntament “no té suficients eines per poder elaborar un informe d’aquestes característiques”, que requeria d’un perit i d’eines a amb les que no compta l’administració local.

Sense aquesta documentació “no és viable anar a judici”, diu Cucurull, perquè no només haurien d’assumir les taxes judicials, sinó finançar un informe per valor de 7.000 euros. Per tant, des de la comunitat de veïns temen haver de fer front a la situació en solitari. En qualsevol cas, el tinent d’alcalde també treu responsabilitat al consistori assegurant que els veïns han denegat que els tècnics municipals entrin a l’edifici per elaborar un informe descriptiu, que en cap cas permetria assenyalar els responsables, però sí entendre el problema.

Biomassa sí o sí

La situació en la que es troben aquests veïns no és nova. Un altre dels edificis ja va patir al 2007 problemes de manteniment, tot i que aquest cop l’AMB reconeix que “va ser problema seu” i van assumir el cost de les reparacions. En aquest cas era un problema de comptadors defectuosos. Ara, però, l’IMPSOL no està disposat a cedir, ni tampoc ho estan els veïns.

En cas d’assumir el pagament en solitari, els veïns no poden canviar la instal·lació. “Ens obliguen a seguir amb la biomassa” es queixen els veïns, que no estan disposats a tornar a emprar aquest sistema que tants maldecaps els ha provocat. “Volem fer servir un altre tipus d’energia, i no ens deixen” es queixa Cucurull, ja que l’Ajuntament té un conveni amb Molins Energia i la Generalitat per escalfar el barri de La Granja durant els propers 50 anys amb biomassa. “No tenim alternativa: és això o això”, conclou Aina Méndez, veïna de la comunitat.