Tothom té clar que després del 20-D només poden formar majoria de govern a Espanya o bé Mariano Rajoy, la continuïtat en l’austeritat, o bé Pedro Sánchez, el matís del canvi. El PSOE ha dit des del primer moment que no pactarà amb el PP o amb Rajoy, plantejant la discontinuïtat de govern. No vol pactar amb qui ha aplicat amb tota la cruesa possible les opcions socialment més dures dins la Unió Europea. Espanya és més feble en igualtat, ja que amplis sectors de persones viuen en la pobresa.
La duresa de la política econòmica ha posat en qüestió totes les costures del fràgil i inacabat sistema democràtic espanyol. Les costures de la cohesió social, tot dualitzant entre rics i pobres, empobrint les classes mitjanes i fent més rics els rics. Les costures de la cohesió territorial, tot practicant el no escoltar, amb una agressivitat verbal desproporcionada davant de les manifestacions d’importants parts de la ciutadania en les seves demandes nacionalistes, molts d’ells en veure’s en situació d’empobriment injustificat.
La cohesió social i el respecte a la integració en la diversitat territorial, nacional, d’Espanya, han estat claus en el desenvolupament democràtic postconstitucional. Cal dir, però, que alguns no van entendre, i potser encara no ho entenen del tot, en veure com governen, que democràcia no és només un sistema jurídic de drets i llibertats, que és també, sobretot, el relligament social amb més cohesió, i el nacional amb integració en la diversitat d’un país. No podem dir que hi ha una democràcia plena si no existeix el confort bàsic amb les menors desigualtats possibles i es pot exercir una identitat pròpia i social alhora.
La democràcia no es construeix, com proposen alguns, a cops d’un programa mínim o màxim, el d’uns o el dels altres. La democràcia es fa a través d’un conjunt de transaccions acceptades entre uns i altres, que construeixen un sistema polític respectuós amb les identitats personals i col·lectives. Una construcció política que fa la cohesió social i el respecte a la diversitat política el seu referent, sempre dins d’una economia justa, equilibrada i sostenible.
Si Rajoy i el PP han de reflexionar i reprendre una actitud profundament democràtica, cal un govern alternatiu a ells i començar un camí que finalment haurà de ser definit per tots, també per ells, quan s’hagin tornat a posar al dia de nou. Cal ser conscients que la democràcia no és només un vot més de la meitat de la ciutadania, que ho és, sinó que sobretot és la garantia del respecte i la convivència política i social dins d’un ordre econòmic que cada vegada ha de ser més just i equilibrat. La construcció democràtica és un camí llarg, imperfecte i desigual. Un camí que requereix de l’esforç de tots i de donar temps al temps, perseverant sempre en l’objectiu de la igualtat i del respecte a les identitats personals i col·lectives.
El programa d’acció a curt termini del govern volgut per una gran majoria, que doni credibilitat i força, és garantir en un primer moment a Espanya el dret efectiu a l’habitatge, a la manutenció de tothom i especialment la dels infants. Alhora que la generalització efectiva del respecte al gaudi efectiu dels drets bàsics de ciutadania: salut, educació i treball.
Tanmateix, cal fixar com a prioritat una agenda territorial, nacional, de cohesió d’Espanya i d’Europa, que sigui volguda per una àmplia majoria dels ciutadans, en el seu conjunt primer, però també en la seva especificitat, que procuri les accions de tots respecte també les específiques de les parts, en el respecte a la seva pròpia identitat. Primer una reforma constitucional, i si és volguda per una gran majoria, endavant, i si no, obrir vies noves on la garantia de convivència i de respecte a l’altre sempre quedi afermada en tot moment.
Volem primer un govern no corrupte, humà en la seva perspectiva social, econòmicament equilibrat i més just, que faciliti la integració volguda en el ple respecte a la identificació nacional de tots els territoris i nacions d’Espanya.
Volem un govern de tots, d’amples majories transversals que ens permeti, en temps de retrocés democràtic i social a Europa, ser un referent de fermesa, prudència i sobretot de voluntat de preservar el valors bàsics: la llibertat, la igualtat i la fraternitat, en una societat cada cop més justa i més equilibrada en la seva diversitat.
La ciutadania valorarà qui faci sacrificis per aconseguir-ho com un bé general i, per tant, es demanarà renunciar als particularismes excloents ja que fa falta la voluntat de ser-hi tots. Hem de preservar la convivència assolida durant la sortida del franquisme en una democràcia inacabada i per això hem de millorar i, sobretot, reformar permanentment la democràcia assolida per ampliar-la i fer-la més plena.
Francesc Castellana, militant del PSC Molins de Rei
Es lamentable ver, el poco uso, la poca opinión y manifestaciones en el Viu , de la segunda fuerza política en Molins de Rei , y es de admiración las intermitentes intervenciones en el Viu, del militante socialista Sr. Castellana, con sus pintoréscos horóscopos y clarividéncias supramunicipales, como eso de que todos debemos tener clar, que : després del 20-D només poden formar majoria de govern a Espanya o bé Mariano Rajoy, calificado de continuïtat en l’austeritat, ( ¿y no de corrupción?) o bé Pedro Sánchez, el matís del canvi, ¿y no en continudad , en los varones y en los ERE’s? ) , Para los votantes del PSOE es coherente , y nada nuevo para nosotros, el que no pactarà amb el PP, que no merece resaltar.
Todas las autoridades económicas mundiales vaticinan y coinciden, en indicar que España tiene un grave problema “estructural” y estructural quiere decir los altos costes que ello supone y que debe disminuir de su estructura de funcionarios ,asesores políticos, cargos de confianza, y de empleados públicos, y eso ha puesto en relieve la duresa de la política econòmica actual de tapar agujeros con empleos públicos sin querer hacer reformas en profundidad, que ha posat en qüestió totes les costures del fràgil i inacabat sistema democràtic espanyol. Les costures de la cohesió social, tot dualitzant entre rics i pobres, empobrint les classes mitjanes i fent més rics els rics se suprimirian si se disminuyesen los “funcionarios” y otros animales de compañía, y sus respectivos sueldos.
Los del PSOE alguns mai ho van entendre, i potser encara no ho entenen del tot, no han dit encara com pensen governar, i que la democràcia no és només un sistema jurídic de drets i llibertats, que és també, sobretot, el relligament social amb més cohesió, i el nacional amb integració en la diversitat d’un país i el dret a decidir dels pobles. La democràcia es fa a través d’un conjunt de transaccions acceptades entre uns i altres, que construeixen un sistema polític respectuós amb les identitats personals i col•lectives.
El dret efectiu a l’habitatge, a la manutenció de tothom , la generalització efectiva del respecte , els drets bàsics de ciutadania: salut, educació i treball, una reforma constitucional, un govern no corrupte, un govern humà en la seva perspectiva social, un govern econòmicament equilibrat , un govern més just, un govern de tots, un govern per preservar el valors bàsics: la llibertat, la igualtat i la fraternitat, etc , etc , no aporta nada nuevo al discurso político actual y lo dicen todos los charlatanes políticos, sean de derechas o como los del PSOE dícense de izquierdas… y no vale ni la tinta gastada en el escrito.