L’arquebisbe de Barcelona i el bisbe de Sant Feliu han firmat el conveni perquè la parròquia de Molins de Rei gestioni l’ermita de Santa Creu d’Olorda. Això permetrà que la popular ermita pugui obrir més sovint.
A vegades, l’Església pot anar més ràpid que les administracions. La reclamació perquè Molins de Rei gestioni Santa Creu d’Olorda s’ha acabat resolent per via parroquial: l’arquebisbat de Barcelona, propietari de l’ermita, ha cedit al bisbat on està inclòs Molins de Rei, el de Sant Feliu de Llobregat, la gestió pastoral de l’edifici, i n’han nomenat administrador al rector de les dues parròquies de Molins de Rei (Sant Miquel Arcàngel i Sant Bartomeu de la Quadra): Xavier Aymerich.
D’aquesta manera, seguirà sense resoldre’s la reclamació que el terme municipal que envolta l’ermita passi de Barcelona a Molins de Rei, encara sense desenllaç. Però, en canvi, hi haurà una sortida més pràctica: com que el mossèn serà el de Molins de Rei, aquest edifici romànic que actualment només obre en casos extraordinaris podrà contemplar-se “un mínim d’un cop al mes gràcies a voluntaris, amb la intenció que sigui més sovint”, va explicar a Viu Molins de Rei el mossèn en anunciar la mesura.
Aquest és un dels objectius, que inclou “mantenir el culte dins de les possibilitats de la realitat eclesial del lloc” juntament amb “el manteniment del temple en bon ús”, segons ha explicat la parròquia. El conveni implica que l’arquebisbat de Barcelona “manté la propietat del temple i la gestió de les propietats annexes” -és a dir, el restaurant que l’Església lloga- però al mateix temps “es farà càrrec de totes les despeses tant ordinàries com extraordinàries”. A canvi, l’administrador parroquial, que és el de Molins de Rei, s’encarregarà de gestionar el temple i del culte.
L’acord, avançat pel propi mossèn al novembre, es va signar el 9 de gener i l’ha donat a conèixer aquest dijous 19 la mateixa parròquia molinenca en una nota de premsa. L’acord té en compte “la proximitat amb el municipi de Molins de Rei, amb el qual l’uneixen llaços històrics i afectius”, que és també el motiu pel qual Molins de Rei reivindica al canvi de terme municipal, amb menys èxit.
