La pluja ha volgut que el pregó amb què Impuls Teatre celebrava els seus 20 anys s’acabés fent precisament en un teatre, el de La Peni. Els actors han convertit l’acte en una obra, representant un fals plató de televisió on entrevistaven els membres de la companyia.

Casualitats de la vida, la forta pluja que va caure divendres al migdia va impedir el muntatge de l’escenari de la plaça de l’Ajuntament on es fa el pregó de Festa Major, i es va acabar traslladant al teatre de La Peni. Cap any més adient per fer-ho que aquest: Impuls Teatre era l’encarregat, coincidint en el seu 20è aniversari, i van defensar la “capacitat de transgredir” que dóna.
Aquest any el pregó es feia una setmana abans de l’habitual perquè els actes del primer cap de setmana quedessin més inclosos en el programa, i per ajudar a garantir que hi havia prou afluència s’havia programat una cercavila d’entitats que acabés a la plaça de l’Ajuntament. La cercavila es va acabar fent, però no acabava a La Peni. No va fer falta: tot i el canvi de dia i el canvi de lloc improvisat, el teatre es va omplir de gom a gom, en una imatge difícil de veure habitualment.

Una obra-pregó
Va ser un pregó coral, protagonitzat pels membres de la companyia i també el seu director, Dani Pascual, que va passar a fer d’actor interpretant a un becari a qui col·locaven com a presentador d’un magazín de televisió. Els entrevistats del dia eren els membres de la companyia Impuls.
Això servia d’excusa per repassar la seva trajectòria, que va començar amb la recuperació de les representacions de La Passió amb el text del poeta molinenc Mateu Janés i Duran. El tret diferencial d’aquesta representació que s’ha acabat perdent era, a banda del text de Janés, una posada en escena totalment moderna.
A partir d’aquí van començar a fer altres obres, en les quals, segons ells mateixos van explicar, han barrejat clàssics com ‘L’auca del Senyor Esteve’ i ‘Terra Baixa’ amb obres més contemporànies com ‘Unes polaroids explícites’ i ‘The back room’, i sempre buscant “posades en escenes molt diferents”.
El guió del pregó estava farcit de picades d’ullet a altres obres, amb frases o personatges sortits d’altres representacions, tot i que evidentment només qui els hagi seguit més -i especialment els seus membres- podien trobar-les.
El vincle més clar era amb el canal de televisió que feia la retransmissió: Nau TV. A ‘Enemic públic’, una versió actualitzada de les corrupcions polítiques que descriu el clàssic ‘Un enemic del poble’ d’Ibsen, l’acció transcorria a la redacció del Diari Nau. I l’obra ‘Nit de ràdio 2.0’ s’ambienta a un estudi de Ràdio Nau. Aquesta obra podrà tornar a veure d’aquí tres setmanes, després de la gira per Catalunya que els ha donat 42 premis.
Defensa del teatre “autèntic”

L’actriu Mireia Pons, que s’interpretava a ella mateixa com a entrevistada, va acabar amb un discurs que va ser tota una declaració de principis. Al veure que els responsables de la televisió no paraven d’interrompre-la després de preguntar-li per què feia teatre, es va aixecar i va exclamar: “Fem teatre perquè és autèntic, perquè és real, perquè està viu. És tan real com irreal”.
“Encara que hi hagi decorats de cartró-pedra,no hi ha trampa ni cartró com a la televisió”, va continuar. “Li donem al públic la gran capacitat de transgredir amb nosaltres. Fem màgia, i fem família”, va dir, en forma de monòleg teatral.
L’entitat ha tingut tres importants pèrdues recentment: Miquel Olivé, Carme Milego i Helena Figueras. Per ells va tenir un record l’alcalde, Joan Ramon Casals (CDC), en el seu discurs: “Són tres noms que signifiquen cultura, signifiquen Impuls, signifiquen teatre i signifiquen Molins de Rei”. I Pons va dir: “Fem teatre per mantenir viu el record dels que ja no hi són”. I també “per sentir-nos més grans com a persones i per contribuir una miqueta amb la cultura d’aquest país”.
En el seu discurs com a alcalde, Casals va vincular la Festa Major amb l’1 d’octubre i la resposta policial dels darrers dies, però sense referir-s’hi explícitament. “Aquests nou dies que queden tindrem notícies que no ens agradaran. Viure la Festa Major com sempre serà la millor contribució que podem fer per tenir un present i un futur millor”.
En canvi, el primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Xavi Paz (PSC), va limitar-se a repassar les novetats d’aquest any i va animar a viure la festa: “Farem el millor tribut a la nostra vila, vivint de forma festivai compartint les nostres places i carrers amb els nostres amics i veïns el que ens uneix a tots: la nostra passió per Molins de Rei”.
El hecho de que el teatro al foment el domingo día 24, del grupo 4 x4 de Granollers , no llegó ni al 40% de la platea, no es culpa de la indiosincrácia de la vila, és culpa de los precios de las entradas : 10 € (1.600 Ptas) ( = 3 pollos Cheff del A/G) , y de que todas las actividades de una Festa Major deben ser organizadas por el Ajuntament , que se precie en serlo, y deben ser gratuitas. Solo se llena el teatro cuando los actores son de la villa y lo llenan sus familiares y conocidos ( véase Els Pastorets), Lo mismo ocurría, el mismo escaso lleno, con los de Filagarsa el sábado, y sin embargo dícese de que Molins de Rei és una villa muy teatral.
El pregón 2017 en la Peni , no ha sido un pregón, solo ha sido un lucimiento de los políticos, la misma “marmota” que el año pasado,