Xavi Paz: “Vull que hi hagi amplis espais de debat entre els 21 regidors”

El socialista Xavi Paz és alcalde de Molins de Rei des del passat 15 de juny. Ja ho va ser entre el 2011 i el 2013. De moment, governa en solitari, tot i que reconeix que no és la “situació ideal” i que el grup municipal amb qui més ha parlat per intentar pactar és Junts per Molins de Rei. Assegura que realitzarà un “pla de xoc” per millorar aspectes com la neteja, vol estudiar les municipalitzacions de diferents serveis amb l’oposició, creu que és el moment de passar “del diàleg a les accions” en la creació d’una nova residència per la gent gran i considera que Molins de Rei pot alçar “entre 150 i 200” pisos públics en quatre anys.

Com han estat els primers dies a l’alcaldia? Ha canviat gaire el despatx des que el va deixar l’any 2013?

El despatx és el mateix, però la dinàmica i els problemes es modifiquen. Res que no coneguéssim. Ens ha sorprès la magnitud d’algunes situacions i la urgència en solucionar alguns problemes. L’alcaldia és un lloc conegut per nosaltres i és el que li hem transmès als treballadors municipals: una part del que ens va valorar la ciutadania a les eleccions és la nostra experiència governant.

Quines són les primeres demandes o peticions que li han fet els veïns?

En tenim moltes. La primera acció que vam fer va ser un missatge cap als treballadors municipals, reunint-nos amb els sindicats el primer dia que entràvem a l’Ajuntament, per tal d’abordar la seva situació. Considerem que millorar-la és el que ens ha de permetre l’execució d’un programa de govern. He de dir que la primera de les demandes dels veïns, la més important, és que funcioni el dia a dia de l’Ajuntament. Això vol dir que funcionin els serveis bàsics, que ara provoquen un volum important de queixes. Hem d’actuar: prepararem un pla de xoc per tenir cura de la via pública.

A què es refereix?

Via pública significa neteja, manteniment de les voreres de carrers, de places, el servei de jardineria… Els serveis bàsics que, ara per ara, estan provocant un volum important de queixes.

El servei de jardineria va tenir un problema important amb l’empresa concessionària. L’anterior govern municipal tenia la intenció de municipalitzar-ho. Què ha passat exactament? Com evolucionarà aquest tema?

Estem estudiant aquesta situació. Agreixo a l’anterior govern municipal per informar-nos de la problemàtica. En el moment que aquesta empresa va guanyar un concurs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es va descobrir que estava travessant dificultats econòmiques molt importants. Això va posar en risc la prestació del servei de jardineria a Molins de Rei. L’anterior govern tenia sobre la taula la possibilitat d’absorbir aquest servei de forma directa per part de l’Ajuntament. Ara mateix, és això el que tenim sobre la taula: veure la viabilitat d’aquesta proposta i garantir que el servei es segueixi prestant.

Llavors, es plantegen la municipalització del servei de jardineria?

Tal com dèiem en campanya, els debats sobre les municipalitzacions no s’han de plantejar amb conceptes previs anteposats. Per nosaltres el més important és la qualitat del servei i que sigui eficient econòmicament. També que es compleixin els acords de la sala de plens respecte a les retribucions dels treballadors de les empreses concessionàries. Per tant, mai direm que és bo municipalitzar tots els serveis o que mai estudiarem una municipalització. No compartim posicions extremes. A partir d’aquí, el que hem de fer és estudiar cada cas.

Abans ha comentat que la seva primera acció com a nou alcalde va ser reunir-se amb els sindicats. Quin ambient s’ha trobat a l’Ajuntament? Quina resposta van donar-li els sindicats en aquella primera reunió?

Vam percebre una voluntat de treballar en els aspectes que necessita l’Ajuntament. Per tant, un esperit de col·laboració amb una manera d’aconseguir els objectius que és el diàleg. La situació que ens hem trobat es genera per moltes circumstàncies i després de molt de temps, i s’agreuja per dos motius.

Quins? Com ho pensa solucionar?

Primer, el topall jurídic dels Ajuntaments amb LRSAL, que fa que entre el 2013 i el 2016 no puguem treure places ni reposar la totalitat de les jubilacions. Després, una situació que s’agreuja en els dos últims anys: quan es poden treure aquestes places i es pot fer oferta pública, no es fa. Això coincideix en un moment on els altres Ajuntaments sí que ho fan, i llavors hi ha una fugida de talent. Hem d’abordar, urgentment, la situació dels treballadors de l’Ajuntament. Entenem que hi ha dos motors que, si no funcionen, són capaços de gripar tota l’estructura: Recursos Humans i Contractació.

Parlava dels altres partits de l’Ajuntament. Com l’ha rebut l’oposició?

Destaco el to molt constructiu dels discursos del ple d’elecció d’alcalde, tret d’algun que encara arrossegava maneres i formes del mandat anterior. Després del posicionament i de l’explicació de vot de cadascú, hi va haver una voluntat d’allargar la mà i abordar conjuntament els reptes que té Molins de Rei. Encetem una nova etapa: ara per ara, soc molt conscient que lidero un govern en minoria. He mostrat sempre, en campanya i durant les setmanes posteriors, la meva voluntat de fer un govern el més ampli possible per afrontar els reptes estratègics a curt, mitjà i llarg termini que té Molins de Rei. Ara per ara, soc optimista en com podem encarar, en forma i fons, l’inici del mandat amb la resta de grups municipals.

Amb qui hi ha converses?

No enganyo a ningú: amb qui més temps hem estat parlant, i amb qui més hem avançat, és amb el grup de Junts per Molins de Rei. Però també hem parlat amb la resta de forces polítiques. En aquest sentit, hem fet diverses reunions, molt cordials i entrant en temes, amb una força que potser algú es podria sorprendre i que nosaltres ho hem vist amb plena normalitat, com és la CUP. A hores d’ara, amb qui hem tingut més dificultat per parlar, i espero que això canviï perquè tenim voluntat de parlar amb ells, és amb ERC. Segurament, pel seu posicionament previ amb la voluntat d’establir un govern on no se’ns contemplava.

És qüestió de temps que hi hagi un acord amb Junts per Molins?

No sé si amb Junts o amb la resta de forces polítiques. Amb qui més temps hem estat parlant, i amb qui més hem aprofundit les converses, és amb Junts per Molins. El que sempre hem dit és que volem fer un govern amb polítiques progressistes. També entenem que amb Junts per Molins ens uneix una experiència de govern que és relativament recent, del 2011 al 2017.

Fa un any i mig els van expulsar el govern municipal pel context polític nacional. Si pacta amb Junts per Molins, com ho blindaria?

Al meu entendre, la política no es fa des del ressentiment. És cert que es van trencar unes confiances, però això no pot ser una situació que s’allargui en el temps pel bé de Molins de Rei i per responsabilitat, entre altres coses, de continuar sent les dues forces més votades. Com es blinda? Respectant el pacte. Teníem plena autonomia a l’hora de defensar un projecte nacional, que és evident que és diferent. El gran error del 2015 va ser permetre que la política nacional contaminés l’acord de govern. S’hauria de situar la confiança, els objectius, la feina i la dedicació en termes de Molins de Rei, que jo crec que és el que els veïns han votat. Si no, no s’entendria el resultat que hem obtingut. Hem traspassat les fronteres naturals del PSC perquè hi ha hagut molta part de la població que, sense compartir el nostre projecte nacional, ha compartit el nostre projecte local.

En cas que no arribi a cap acord, creu que és possible governar Molins de Rei amb set regidors, que són els que té el PSC?

És obligat i és possible. Nosaltres no defugirem d’aquesta responsabilitat. En un escenari com el que comenta, no renunciaríem. És obligat per la confiança que ens ha donat la ciutadania, és volgut per la nostra voluntat de transformar Molins de Rei. Ara bé, tenim la mateixa capacitat de transformació amb un govern de només set regidors en comparació amb un govern més ampli? Amb un gran esforç, és possible. És ideal? Crec que no. Ara bé, vull deixar clar que en cas d’arribar a un acord que ens atorgués la majoria absoluta no es treballaria en dos blocs: govern i oposició.

Què vol dir?

Vull un mandat en què hi hagi amplis espais de debat entre els 21 regidors. Tinc la voluntat de constituir una ponència unitària per treballar conjuntament la manera de fer més força per assolir, per exemple, les millores que necessitem de l’Estat en la mobilitat de Molins de Rei. Sense aquestes inversions, la mobilitat del municipi serà un greu problema per nosaltres. Com aquest tema, també la taula per estudiar la municipalització de l’aigua o que hem de passar del diàleg a l’execució en assolir acords en la residència per a la gent gran.

Parlant de la nova estructura de l’Ajuntament, per què s’ha diluït l’antiga àrea de Desenvolupament i Promoció Estratègica Local (Dipel)?

Hem passat a una nova organització de l’Ajuntament amb tres àrees i cinc àmbits. De la mateixa àrea de Sostenibilitat i Territori hem construït dos àmbits: Planificació Territorial, i Serveis Centrals i Promoció de Vila. L’antiga Economia i Serveis Generals passa a ser la part de Finances i Serveis Centrals, i la part de Promoció de Vila. És aquí on entren les regidories de l’antiga Dipel, com Turisme, Fira, Comerç i Mercats o Ocupació. Això s’ha realitzat entenent que és el que majoritàriament comparteixen altres grups municipals. També ho hem pogut fer perquè, al mateix temps, alguna de les regidories d’Economia i Serveis Generals l’hem traslladat a l’àrea d’Alcaldia.

Tot i tenir un regidor adscrit, una altra de les regidories que ha passat a dependre directament de l’àrea d’Alcaldia és la de Guàrdia Urbana i Protecció Civil. Per què s’ha fet aquest canvi?

Per la significança que té ara mateix la seguretat pública, amb els seus afegits com Protecció Civil. És un tema important que ha generat prou debat durant la campanya electoral, que sabem que hem de millorar, modernitzar i que som conscients que determinada part de la població el veu amb preocupació i, per tant, té regidor però s’adscriu a l’àrea d’alcaldia donada la seva transcendència.

Quines novetats hi haurà en la Guàrdia Urbana: Més agents? Un nou espai? Una nova organització?

Segurament, ho tindrà tot. Haurem de millorar les causes per les quals pràcticament un terç de la plantilla està de baixa, que això ja genera certa problemàtica. Haurem d’atendre les peticions dels agents sobre un nou equipament. Segurament, també hem de fer un pas endavant en el funcionament de la Guàrdia Urbana. En aquest sentit, tenim experiències de l’entorn, models que s’apliquen actualment, i que segur que som capaços d’implementar. Necessitem més percepció de seguretat, més proximitat amb les entitats i associacions de veïns.

El passat estiu un sindicat de la Guàrdia Urbana va denunciar que la comissaria va estar buida de forma puntual. En aquell moment, el PSC va demanar informació i solucions. Expliqui una mesura concreta perquè això no torni a passar.

Parlar amb el cos i mirar sistemes d’organització perquè el que és evident que no pot tornar a passar. Això és el que estem analitzant actualment. De fet, és un dels primers encàrrecs que té el nou regidor de Guàrdia Urbana i Protecció Civil.

Digui algunes mesures que li agradaria implementar durant els primers 100 dies en el càrrec.

Primer de tot, vull donar un missatge clar a la ciutadania conforme hi ha un canvi, un canvi de percepció i visual: el poble és l’àmbit on ens socialitzem tots i està cuidat. Començarem a lluitar contra la percepció, segurament certa en aquest cas, que els serveis municipals no funcionen bé. Vull deixar clar que no és per culpa dels treballadors, sinó de les seves condicions i del funcionament. Després, hi ha molts altres projectes que ja estem abordant des del començament. Estem fent una immersió en el que representa fer passes decidides ja per assolir la construcció de la nova residència de la gent gran. Més enllà de documents, escenaris econòmics o possibilitats de portar-ho a terme, cal reconèixer que, ara per ara, encara no hem pres cap acord en ferm. M’agradaria tenir ja un acord amb la resta de forces polítiques en el qual tinguem clar de quina manera hem d’abordar la residència i poder fer un encàrrec ja d’aquest equipament perquè quatre anys passen molt ràpid. És un objectiu clar i estratègic acabar aquest mandat amb la residència construïda.

Més objectius d’aquesta legislatura: Quants pisos públics nous tindrà Molins de Rei d’aquí a quatre anys?

(S’atura durant uns segons per començar a calcular, de cap, una xifra. Va fent els càlculs xiuxiuejant en veu baixa) Amb el risc que suposa donar una xifra sense haver entrat encara en detall… Crec que estem en disposició de dir que podem arribar a tenir, entregats o en construcció, entre 150 i 200 pisos públics nous.

S’atreveix a establir percentatges de lloguer i compra?

No estem en disposició encara perquè molts d’aquests aspectes no depenen únicament de Molins de Rei. Hem de veure també com altres institucions, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, són capaces de crear sinergies. Al mateix temps, hem d’estar atents amb la resta d’administracions. En tot cas, ni tot ha de ser de propietat, ni tot ha de ser de lloguer, i s’han d’explorar totes les vies. També estudiar la cessió d’ús, que és el que estem pensant per la parcel·la del carrer Molí, una vintena d’habitatges.

Abans ha parlat de mobilitat. Serà aquest el mandat on s’abordi de forma definitiva aquest tema al Centre Vila?

La mobilitat mai s’aborda de forma definitiva, es van fent passes. Si es refereix a si farem passes agosarades cap a la pacificació del Centre Vila, crec que estem en ocasió de fer-ho. Malgrat que el dia a dia a vegades no ens deixi veure els canvis estratègics que hi ha a la societat, hem d’entendre que els ajuntaments hem de fer passos decidits en les noves necessitats mundials com el canvi climàtic.

Recentment, les obres de La Carretera han estat uns dies aturades. S’ha reunit l’Ajuntament amb la plataforma veïnal de seguiment dels treballs?

Ens hem posat en contacte, en el moment que vam fer el cartipàs, a través del regidor d’Obres. Pròximament, segur que ens reunirem i farem un acte públic d’explicació de tot el que ha passat i com evolucionaran les obres. Hem d’intensificar el diàleg permanent amb tota la ciutadania en aquells temes que són de la seva incumbència.

Per què Molins de Rei no pot tenir una piscina gratuïta durant les onades de calor, com sí que la tenen altres municipis de l’entorn?

Soc comprensiu amb el debat que s’ha generat, venint de mesures que es van implementar en l’onada de calor del 2018, amb una primera experiència sense recomanació tècnica d’obertura gratuïta per a determinats col·lectius. Hem començat a veure informes tècnics valorant aquella experiència. El que em trobo sobre la taula és l’esborrany d’un protocol d’actuació de l’Ajuntament, elaborat tècnicament a partir d’un encàrrec polític fet pel govern anterior. En aquest esborrany es plantegen tot un seguit de mesures, però en cap cas una d’aquest tipus. Per tant, jo intento ser conseqüent amb l’informe tècnic. No podem fer mesures que poden ser molt atractives però que el seu efecte positiu cap a la situació és més que qüestionable. El que indica l’informe és que fem ciutats cada vegada més agradables amb places públiques amb possibilitats de tenir aigua com fan ciutats europees.

Com vol projectar Molins de Rei cap enfora?

Un municipi atractiu, amb molt bona qualitat de vida. Amb l’atractiu d’estar al costat del riu i de Collserola, amb un comerç que ha de ser un pol d’atracció per les poblacions del costat, però també un municipi on els veïns han de sentir-se orgullosos de la dignificació del seu espai públic i que, al mateix temps, treballa per la igualtat d’oportunitats de la seva població. També explorant projectes com ara el nou Museu del Renaixement al Palau dels Requesens. Qualsevol persona interessada en el renaixement català haurà de venir a Molins de Rei a veure una expressió d’art que, a hores d’ara, està guardada en els magatzems del MNAC.