En els darrers temps, han esdevingut, amb molta força i a molts indrets, mobilitzacions ecologistes contra la crisi ecològica i climàtica, que ens afecta a nivell planetari. Una crisi que ha empès centenars de persones, majoritàriament joves, als carrers per denunciar la inoperancia de les institucions i de la classe política per combatre el canvi climàtic, la desertització, els grans incendis forestals, els fenòmens meteorològics extrems o la contaminació ambiental i la pèrdua de biodiversitat al planeta.
La consolidació del capitalisme a escala internacional ha necessitat històricament intensificar l’explotació tant de les classes treballadores com dels recursos naturals per mantenir el creixement econòmic. Consumint més i més béns naturals, energies no renovables, matèria i generant una quantitat gairebé infinita de residus. En la seva expansió planetària, la civilització industrial capitalista ha superat la capacitat de recuperació de la natura, xocant amb els límits físics del sistema Terra. Aquest capitalisme ha esquerdat el fràgil equilibri ecològic planetari i ens ha empès acceleradament cap a un col·lapse socioecològic que compromet el nostre benestar actual i futur com a humanitat.
Aquests dies s’ha desenvolupat a Madrid la Cimera de l’ONU sobre el canvi climàtic. Aquesta cimera és hereva d’un reguitzell de cimeres, congressos, acords i pactes globals (Protocol de Kyoto, Acords de París…) que queden en paper mullat. Totes aquestes cimeres han esdevingut un espai més de “postureig” i de Green Washing de les grans potències mundials i de multinacionals. Sense anar més lluny no han participat d’aquesta cimera països com Estats Units, la Xina, l’Índia, Rússia o el Brasil, els quatre països que més tonelades de CO2 envien a l’atmosfera, i que junts produeixen gairebé el 60% del total mundial.
Un altre fet que evidencia la poca transcendència i farsa de la cimera de Madrid és que elèctriques com Iberdrola i Endesa, i entitats bancàries com el BBVA o el Banco Santander, han contribuït a finançar la cimera, amb unes aportacions sobre les quals podran aplicar importants deduccions fiscals.
Aquestes quatre companyies de l’Ibex-35 han impulsat o han atorgat crèdit arreu del món per a diverses preses i plantes de producció que han aixecat protestes pels impactes que generen en l’entorn natural i a les poblacions locals.
De fet, Endesa és l’empresa espanyola que més tonelades de gasos d’efecte hivernacle emet a l’atmosfera cada any (30 milions de tones), i Iberdrola n’és la vuitena amb 3,3 milions –segons dades de l’Observatori de la Sostenibilitat. És més, el dia que va arrencar la cimera, els principals diaris de la premsa espanyola i catalana (El País, ABC, El Mundo, La Vanguardia i El Periódico, entre d’altres) obrien en portada que Endesa patrocinava la cimera, netejant així la seva imatge i obviant la dada que és l’empresa espanyola més contaminant.
Paral·lelament, la Llei de Canvi Climàtic de Catalunya, una de les més avançades d’Europa, s’ha vist retallada i desdibuixada pel Tribunal Constitucional espanyol amb l’objectiu de blindar els privilegis de les empreses contaminants i garantir el manteniment del model socioproductiu industrial, extractivista i globalitzador del capitalisme, que ens aboca a un futur ambientalment incert on les condicions materials de vida de les classes populars dels Països Catalans estan en risc.
A Molins de Rei, acabem d’aprovar el PLACC, el Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic, que ha de ser el pla de referència en els propers 10 anys en relació amb el clima i la sostenibilitat. Aquest pla, que va ser iniciat quan la CUP estava al govern el darrer mandat, consta de 31 propostes amb un pressupost destinat a elaborar accions i estudis perquè els efectes del canvi climàtic siguin menys severs a Molins de Rei.
La CUP Molins, així com la resta del consistori, vam aprovar aquest pla ja que creiem que és una eina essencial i d’urgència. Però volem fer palesa la importància d’aplicar aquest pla amb la màxima celeritat i responsabilitat possible, assegurant les dotacions pressupostàries necessàries ja que, en cas contrari, les pèrdues socials, ambientals i de salut, però també econòmiques, seran molt grans.
Cal posar la vida al centre de tot, això vol dir, extrapolant a Molins de Rei, prioritzar l’ús de l’espai públic per a les relacions personals, familiars, veïnals i associatives. Moure’ns de manera sostenible, abandonant al màxim possible sistemes de transport privat i apostant per caminar i per l’ús de la bicicleta i el transport públic.
També és urgent transformar els sistemes de recollida de residus a la vila, apostant fermament pel Porta a Porta i la recollida amb contenidors tancats, que ha d’augmentar la taxa de reciclatge als valors exigits per la UE. Com a municipi hi estem compromesos sota el Pla Metropolità 2020-2025, únicament cal prémer el botó verd des de la regidoria pertinent per posar en marxa un pla que des del govern ja vam sol·licitar el mandat passat i que és tècnicament viable.
L’ecologisme és necessari des d’una perspectiva anticapitalista i, en un moment d’emergència climàtica com l’actual, son necessàries polítiques fermes, valentes i urgents per transformar tots aquests models que ens porten cap a un atzucac social, ambiental i de salut.
Visca la vida i visca la Terra!
Marc Vives Solé és membre de la CUP Molins de Rei.
