Stop Llicorelles, les raons per a una aturada immediata de les obres

Stop Llicorelles demana l’aturada immediata de les obres i restauració, també immediata, de les afectacions ja realitzades en zones fora de planejament, en especial, del vial fet a tocar de la Riera de Vallvidrera, les estassades de la vegetació de ribera  i els moviments de terra en terrenys pertanyents a la Xarxa Natura UE2000 i al Parc Natural de Collserola.

I es fa, a més de pel desastre ambiental i paisatgístic que veuen tots els veïns i veïnes de la nostra vila, perquè el Projecte Urbanístic no compta amb la necessària Avaluació Ambiental i, per si no fos poc, s’han fet obres i moviments en terrenys pertanyents a la Xarxa Natura UE 2000 i també del Parc de Collserola… (el vial a toc de la riera, que hem dit…) que no es podien ni tocar doncs ni tan sols formen part del planejament del projecte! i, per tant, no disposen tampoc del necessari estudi ambiental.

Restauració

Hi ha d’altres motius, doncs també demanem que s’aturin les obres doncs qualsevol obra o actuació a Les Llicorelles i a l’àmbit protegit de la Riera de Vallvidrera, no es poden seguir realitzant en cap cas fora de les temporades explícitament anotades en l’Estudi d’Avaluació Ambiental del Pla Parcial Urbanístic de Les Llicorelles, així com fora de les recomanacions del Consell de Protecció de la Natura de la Generalitat de Catalunya. En el cas de Les Llicorelles, s’indica que s’han de realitzar sempre fora dels mesos entre març i juliol.

Cal restaurar el desori, però respectant els calendaris recomanats i legals: el que diem és que es parla de que “després les zones afectades es restauraran i quedaran molt maques de veure”, però per a fer això el projecte havia de incorporar un Pla de Restauració integral que no és presentat. Demanem, a més, que no només es restaurin les àrees afectades, sinó tota l’àrea i tota la plana fluvial del tram baix de la riera de Vallvidrera (des de Can Rabella fins la desembocadura al Llobregat). I aquesta restauració cal que sigui adequada a les característiques naturals i biodiversitat d’hàbitats afectats, i amb l’exigència de que estigui avalada pel Consell Científic assessor del Parc de Collserola, doncs el Consorci del Parc entenem que està enormement polititzat.

Posicionament polític

Un altre dels punts que es proposen és que l’Ajuntament i els Grups Polítics municipals es posicionin a favor del vostre manifest “Stop Llicorelles”, doncs el que cal és que el nostre ajuntament s’oposi a les males pràctiques observades al Polígon de Les Llicorelles. I també que els grups polítics presents a la vila, siguin al govern o a l’oposició, portin a les instàncies polítiques, en particular a les seves “instàncies nacionals”, socials i de comunicació un posicionament públic i polític al costat de les peticions de la plataforma Stop Llicorelles i en favor del màxim respecte als espais naturals.

Tot i que els projectes a Les Llicorelles son legals i han estat aprovats pel Ple de l’ajuntament, la  història ens ensenya que el que és legal no sempre és correcte: el problema de la nostra comarca és que a les acaballes de la dictadura, el Pla General Metropolità de 1976, el PGM76, va qualificar zones forestals i-o agrícoles de la vila com a urbanitzables o de desenvolupament industrial. Aquell marc “legal”, dissortadament, s’ha mantingut fins avui i afecta zones de Collserola.. i moltes a tocar del Parc Natural.

És justament emparant-se en aquestes qualificacions, i en els “drets adquirits” que segons ell comporten, que l’ajuntament de la vila ha aprovat i està permetent executar les obres del Polígon de Les Llicorelles.

Però és hora que els partits deixin d’emparar-se en un obsolet i letal PGM 76 a Les Llicorelles, a La Rierada-Vallpineda, i a la resta del Baix Llobregat, i que això sigui per a permetre projectes absolutament lesius com aquests.

És hora de que deixin de considerar el que ells anomenen com a “drets adquirits” d’interessos privats per damunt dels que ens corresponen a tots i totes com a vilatans i vilatanes de Molins de Rei i l’àrea metropolitana. Aquests interessos són els que han de privar!!!

Usos urbanístics

També critiquem que s’han usat terrenys a la banda esquerre, on hi ha camps i horts, incloent-los en el projecte del Polígon. És un tema recorrent i que és troba en projectes urbanístics a tota la comarca, doncs és legal fer-ho, però que s’entén que no es acceptable políticament.

El que es fa es fer “articulacions urbanístiques” , en aquest cas usos de zona forestal protegida, i pertanyents al Parc Natural de Collserola o la Xarxa Natura UE 2000, per a repetim, “articular-les” i usar-les com a zones verdes dins dels projectes… I això es fa per tal de “millorar” la capacitat constructiva dels plans, sobretot en projectes fronterers amb el Parc.

Aquestes “maniobres”, en el cas de Les Llicorelles, afecten zones que s’havien permutat per a ser Parc Natural quan Les Guardioles, i ara se’n farà una “zona verda urbana”, on s’hi desvirtuaran de cop ambdós conceptes: el de zona verda (accessibilitat, àrees d’esbarjo, bancs, il·luminació…) i el de zona forestal (protecció de la biodiversitat).

Protecció de Les Llicorelles

Les Llicorelles té una importància ambiental i ecològica decisiva. Ho demostra el fet que la Riera de Vallvidrera, l’imprescindible connector entre el Parc i la llera del Llobregat i el seu Parc Agrari, és protegida a nivell europeu per la Xarxa Natura UE 2000.

La pregunta que cal fer-se, doncs, és. Per molt que el PGM 76 “ho permeti”… és acceptable avui, al 2020, Les Llicorelles?  Podem aprovar, segons els criteris mediambientals i legals actuals a nivell nacional, estatal i europeu, (que reflecteixen una nova i imprescindible sensibilitat ambiental que no compleix un projecte nascut de les lleis vigents el 1976), el que veiem a Les Llicorelles?

I aquest problema va més enllà de les obres al Polígon, doncs cal protegir la Riera de Vallvidrera en tot el seu curs: cal exigir la connexió integral de la Riera de Vallvidrera i la totalitat dels seus espais protegits, evitant la discontinuïtat en la seva protecció. Ara mateix, la riera no està protegida entre la Reserva Natural Parcial La Rierada-Can Balasc, al seu pas pel nucli habitat de La Rierada, i a on precisament, l’ajuntament vol fer 260 cases més en uns projectes que pretenen afectar no només la riera sinó també zones forestals. Son uns plans que, encara que també s’aixopluguin en l’obsolet PGM de 1976… encara que tampoc no complien els requisits de l’època, no passarien pas cap tràmit segons els criteris ambientals i legals actuals i acceptats per la nova visió social i ecològicament sostenible de l’urbanisme modern…

Cuidar la Riera de Vallvidriera

 La Riera ara mateix i més pel post-confinament, s’ha convertit en una zona d’esbarjo bastant massificada. Aquest és evidentment un punt a treballar: es demana adequar l’entorn de la riera per fer compatible la seva protecció i el gaudi de l’entorn natural dels ciutadans de Molins de Rei. Evitar que els camins creuin la riera instal·lant ponts o  passarel·les senzilles -i adequades a l’entorn- on s’hagi de creuar la riera, i promoure camins alternatius el més allunyats possible de la riera.

Ara, d’això a dir que “el principal problema de la Riera de Vallvidrera” és que la gent hi posi els peus per travessar-la, oblidant el desastre que s’està fent a Les Llicorelles, els que està projectat a La Rierada, i la manca de protecció de trànsit humà de la Reserva Parcial Can Balasc o les afectacions urbanístiques més amunt, cap a Les Planes… es ser poc rigorós…

Contaminació

El Polígon DSV es un “dock logístic” que tindrà un trànsit important. El mateix promotor DSV diu que hi haurà un trànsit estimat entre 190 i 260 camions de fins a 50 metres entre dilluns i divendres… i més de 850 “desplaçaments” diaris!… No està clar que siguin públics tots els estudis de Mobilitat presentats per la Autoritat del Transport Metropolità, però independentment d’això, aquest polígon  implicaria un increment de la contaminació per vehicles que no lliga amb la defensa de la qualitat de l’aire que totes respirem.

Tampoc s’avé amb l’ampli consens a la vila en contra de la instal·lació de crematoris i incineradores… I encara més si en els plans de l’Ajuntament hi pogués arribar a figurar la instal·lació al Polígon de Les Llicorelles, en un espai reservat a equipaments, d’uns “serveis al cementiri”… o sigui… ¿un crematori?

Moció municipal

En Ple, l’ajuntament va aprovar per unanimitat de tots els partits al consistori la creació d’una comissió de seguiment de les obres a Les Llicorelles… on es convidava expressament a la plataforma Stop Llicorelles a formar-ne part… També, però, la majoria de les forces polítiques, fent al nostre entendre pur seguidisme de les seves posicions en aprovar –i-o abstenir-se- en la votació definitiva del projecte, va rebutjar al Ple de 25-06-20 una moció presentada per un dels grups on es demandaven bona part de les nostres argumentacions, en qualificar-les de “poc concretes”…

Tanmateix, nosaltres seguim exigint una aturada immediata de les obres, per a poder re-avaluar tot el projecte doncs entenem que no només cal oposar-s’hi políticament, sinó que en la pròpia gestió de l’execució hi ha males pràctiques urbanístiques que l’invaliden. En particular, demanem que es faci atenció als termes de la denuncia interposada a Fiscalia de Medi Ambient que hem citat abans…

No avalem els objectius, -tot i que d’entrada hi assistirem-, d’una comissió per a netejar consciències i legitimar políticament aquesta destrossa natural… i que es reunirà… ¡cada tres mesos!

A més, l’ajuntament no ha facilitat encara tota la informació del projecte. A través del CEPA, Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, en nom de la Plataforma hem estat demanant una sèrie de documents a l’ajuntament, que no ens han estat facilitats. Tampoc mai hem vist el projecte de restauració, estem molt interessats en veure’l. També hem demanat per escrit, en instància, tenir una reunió amb l’alcalde, però no hem tingut cap resposta…

Magí Canyelles i Armengol, Sergi Sánchez i Campos i Alonso Pallí Aguilera són membres de la plataforma Stop Llicorelles