Francesc Santolària Torres, és l’autor de llibre Fira de la Candelera, Una fira amb arrels. Es va publicar l’any 2002 amb motiu de la celebració dels 150 anys de la molinenca fira. Per comprendre alguns aspectes del perfil de Molins de Rei i la seva gent és imprescindible endinsar-se en el coneixement de la Fira. Els enunciats dels principals capítols de la publicació del professor Santolària són prou eloqüents: El temps del naixement. La sol·licitud del 1851. L’espera. Una llosa s’aixeca. Les primeres fires a Molins de Rei. Sexenni Democràtic, sis fires: 1868-1974. Les fires de la Restauració. Entre el “desastre” i la recuperació frenada. Intents de rellançament i noves dificultats. Cops i proclamacions envolten la Fira. La Guerra Civil. Fires entre jous i fletxes. Nous impulsos, vella dictadura. Fires transitòries. Normalitat democràtica i creixement. Envers el canvi de mil·lenni i un aniversari especial.
Plenament instal·lades en el nou mil·lenni vam conèixer que l’Ajuntament de Molins de Rei feia saber que la 170 edició de la Fira de la Candelera seria en format virtual. Hem revisat la publicació commemorativa dels 150 anys on l’autor acull una introducció feta per Dolors Canals, llavors presidenta de l’Espai de Recerca, que ens diu “planter, eines de camp, estris de tota mena, animals i un sens fi d’objectes oferts als visitants van fer de la Fira una fita de referència amb una capacitat de supervivència posada a prova, de manera que les vendes, les converses, la gresca de les orquestines, el xivarri o l’intercanvi de mirades entre la multitud han pogut més que SETGES, GUERRES, CRISIS, DICTADURES I CASTÀSTROFES NATURALS. No obstant això, la Fira de la Candelera no és especialment heroica, sinó que la seva gran vàlua radica en la capacitat d’identificar-se amb les diferents societats que l’han auspiciada, tot renovant-se amb elles”. Ens ha semblat adient acollir aquest paràgraf de la Introducció feta per la sòcia i col·laboradora del Centre d’Estudis, Dolors Canals. L’afirmació és contundent, “SETGES, GUERRES, CRISIS, DICTADURES I CASTÀSTROFES NATURALS”, res atura la Fira. La covid només ha obligat a modificar el format del certamen firal. Si els nostres avantpassats aixequessin el cap al·lucinarien (una fira per internet!) L’evolució de les tecnologies digitals les converteix en àgores i places públiques i en eines per a la comunicació humana. Encertadament, l’organització de la Fira s’hi ha acollit i ens ha ofert la Candelera en format virtual tot protegint, en primer terme, la salut.
Així doncs, la 170a edició de la Fira de la Candelera tingué lloc entre el 29 de gener i el 7 de febrer. Fou una fira diferent, més reduïda i amb un format virtual que permetia visitar-la amb comoditat i seguretat. En total hi havia programades prop de 40 activitats. Pel que fa als estands virtuals, n’hi hagué més de 150 que estaven repartits en els cinc grans espais de la fira: Candelera Natura, Candelera Gastronomia, Candela Empresa, Candelera Cultura i Candelera Ciutat. En aquests cinc àmbits hi foren representats, el planter, els arbres fruiters i la maquinària agrícola; l’alimentació, la restauració i els vins; l’automoció; les arts; l’artesania i els brocanters.
El cartell ha recollit les circumstàncies excepcionals que han marcat per sempre aquesta 170a edició de la Fira de la Candelera. El cartell és obra de Pol Calasanz, un jove dissenyador de Molins de Rei que ha aconseguit captar, resumir i destacar tot allò que ha condicionat l’organització d’aquest esdeveniment. https://firesvirtuals.cat/candelera/
En el balanç d’aquesta inèdita Fira de la Candelera de l’any 2021 l’Ajuntament ha fet públiques algunes dades d’interès: el format virtual ha atret a més de 25.000 persones. El pregó fou el més vist de la història de la Fira. L’emissió en directe i posteriorment en diferit a Youtube ha arribat a 1.737 persones, cinc vegades més que en qualsevol altra edició. Les activitats de l’àmbit empresarial van atreure a cent-cinquanta professionals, i les jornades agràries a un centenar.
La vessant gastronòmica i d’alimentació també aconseguí més de 4.300 visualitzacions o participacions en els diferents tallers, tastos i sessions de cuina. Les sessions de cuina (esmorzar de traginers, coradella innovadora, recepta amb Carles Gaig i curiositats sobre el vi i la tòfona) han estat algunes de les activitats que han despertat més interès, acumulant més de 3.700 visualitzacions.
Els tastets musicals i teatrals també superen les 750 visualitzacions a Youtube. Els 20 vídeos de la fira d’entitats han aconseguit 1.167 visualitzacions. El món de les entitats i associacions reberen amb tristor l’anul.lació de l’estrena teatral de l’obra Deu Negrets basada en la novel·la d’Agatha Christie. La sobtada mort als 53 anys de Rafael Canosa, president de l’entitat Joventut Catòlica, impedí la celebració i ens omplí de dol a multitud de persones vinculades a la vida associativa del municipi.
Pel que fa a les xarxes socials, mitjançant les diferents publicacions i campanyes, s’ha arribat fins a 165.100 persones que han vist alguna publicació. Prop de 5.000 han generat algun tipus d’interacció amb els perfils de la Candelera, més enllà de visualitzar-ne el contingut. Instagram, Youtube i Facebook per aquest ordre, han estat els canals socials preferits dels visitants.
El volum comercial de les vendes on line, no es quantifica, si més no, s’explica que durant els dies de la Fira, els comerços de la vila han realitzat campanyes en les que es regalava una copa commemorativa de la Fira de Vins i les copes disponibles s’esgotaren ràpidament, havent de prorrogar la promoció. Els estands comercials que participaren a la Fira Virtual sembla ser que mostraren satisfacció per les vendes, tot i que no són comparables a les de cap edició presencial.
En l’edició 169 Fira de la Candelera del 2020, es pregonava “La Fira no es fa sola”. Temps era temps que en aquesta vila baixllobregatina, corria la brama que la “Fira es fa sola” hom creia que les persones que venen i compren hi van soles… no era cert. La Fira és fruït de l’escarràs i de la necessitat de proveïment que al llarg dels anys han tingut homes i dones de les nostres contrades, de l’esforçada menestralia i de l’esperit murri del bon comerciant. En els nostres dies també és fruit de la logística, del treball i de l’esforç de desenes de treballadores i treballadors que, aquest any, han sabut imaginar noves maneres de fer fira amb les eines digitals del segle XXI. La Fira perviu.
Amb tot res comparable amb la Fira que les dones i els homes de Molins de Rei hem vist créixer i hem crescut gaudint-la. En el meu record ressonen les promeses que la tieta em feia de menuda “ens llevarem, ens rentarem, ens vestirem, esmorzarem i tris-tras cap a la Fira”.
Genoveva Català Bosch és presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
