La crònica del polígon DSV a les Llicorelles és un despropòsit anunciat… i denunciat. La Plataforma Stop Llicorelles ja va assenyalar tant les presumptes il·legalitats que contenia el projecte com les maniobres dels diferents governs municipals, al llarg de dues legislatures, per a disfressar el desastre mediambiental fet a la darrera zona susceptible a la vila de ser recuperada com a espai agrícola… i al curs de la riera protegida de Vallvidrera.
Ja vam denunciar al 2020 que el projecte no disposava de la necessària Avaluació d’Impacte Ambiental estratègica, que la Fiscalia del Medi Ambient i Urbanisme va concloure que l’Ajuntament havia acceptat que el projecte afectés i es fessin obres il·legals a terrenys protegits pertanyents al Parc de Collserola, que el mateix Consorci gestor del Parc, negligentment, ho acceptés, que es tracés un vial “provisional” que encara roman a tocar de la riera, en terrenys igualment protegits…
La suposada oposició –almenys en l’àmbit mediambiental- a l’Ajuntament de Molins no només aprovà el projecte, sinó que després semblà optar per mirar al costat per a no reconèixer el desastre… Així que les plataformes ecologistes ens vam quedar també sols quan vam denunciar que el suposat “projecte de restauració” aprovat no era adequat i que tan sols es tractava de la voluntat d’enjardinar i dissimular la destrucció de l’espai, i que era una simple torna que va haver de pagar l’empresa promotora DSV a canvi dels favors que li atorgà l’Ajuntament per a millorar la rendibilitat econòmica del polígon en benefici d’aquesta empresa.
Restauració?
El projecte de “restauració” ambiental, fet a més sense EAE (estudi d’impacte ambiental), ha estat un absolut despropòsit. Comprovem-ho amb les fotos fetes aleshores: malauradament, ara, al cap de dos anys, es demostra el desgavell.
Poca cosa queda a conservar. Res no queda del relleu i de les comunitats originals. Tot terraplenat i canalitzat. El paisatge és un erm argilós al voltant d’una enorme construcció de ciment que es pretén tapar inútilment amb pantalles visuals replantades amb plançons esquifits. La vegetació original ha desaparegut, ara només hi ha vegetació oportunista dispersa, amb predomini d’espècies ruderals i presència d’invasores. Els terraplens terrassats s’han volgut justificar amb unes basses pluvials per a amfibis que, en realitat esdevenen fangars on es rebolquen els porcs senglars i escampen els seus excrements.
Hi ha pol·lució pels tràilers de DSV en una zona d’especial protecció, i la contaminació lumínica és fóra de límits i afecta el pas de les aus. Un dels camins actuals a can Rabella era un vial provisional que ara es manté traçat i no s’ha remeiat… Un oliverar ha substituit en part una zona agrícola renaturalitzada espontàniament que segurament ja gaudia precisament de la biodiversitat que ara es reivindica… Part dels antics camps, 21.000 m2, corren el risc de ser “artificialitzats com a parc urbà”…
La riera de Vallvidrera l’han convertit en un mer desguàs, una simple canalització destinada a evitar que les rierades afectin el polígon industrial.
El seu curs ni tan sols no compleix el projecte. On és el traçat en meandres, sinuós i en ziga-zaga, de la llera, ara destruïda i artificialitzada a base d’excavadores, que hauria d’afavorir la pervivència de la seva flora i fauna?… On és la plantada d’helòfits a la riera, com ara el jonc, la voga o el lliri groc? Per fi es reconeix que el projecte era un nyap irrealitzable en una riera seca.
On és la vegetació de ribera plantada que hauria d’omplir una llera amb desnivells suaus que permetessin una restauració de l’espai natural? Només resten exemplars dispersos escarransits i, que continuen assecant-se malgrat els intents desesperats de facilitar la seva supervivència amb regs superficials. Com s’ha excavat la llera en un canal en “U” poc compatible amb la delimitació d’un espai de ribera, incomplint els perfils establerts en el projecte? Els talussos estan denudats, plens de xaragalls, mancats de coberta vegetal i, fins i tot, l’acció de les excavadores en la llera de la riera ha provocat la mort d’algun dels escassos exemplars d’arbres de ribera originals per descalçament de les seves arrels.
Projecte de custòdia a les Llicorelles
Lluny de remeiar les errades anteriors es persisteix en els mateixos despropòsits amb el “projecte de custòdia” de Llicorelles, encarregat també a la Societat Catalana d’Herpetologia, entitat que compta també (sic) amb el mecenatge de l’empresa Goodman, fons immobiliari impulsor del polígon!
Malauradament, el fracàs de la restauració ambiental promesa no és capaç d’acollir les espècies fetes constar al projecte. Les basses per a amfibis volien disfressar els terraplens al nord del polígon, però no funcionen com a basses pluvials i dues d’elles s’omplen artificialment amb mànegues connectades a la xarxa pública, cosa en absolut criticable, però és clar que les basses no reben ni retenen prou l’aigua, i el perfil i topografia actuals són incorrectes.
El manteniment i custòdia de tot l’espai s’adjudica a una entitat, la SCH, que manifesta un objectiu parcial, els amfibis, quan el que es necessita és la preservació i la recuperació de la biodiversitat general de tots els hàbitats, que és tema central de tot parc natural… Així ha estat en la “restauració”, efectuada a la zona de can Salat. L’ACA, de nou amb l’aquiescència del Parc, els ha finançat amb 38.237,33.- € dues basses excavades a la llera de la riera de Vallvidrera quan, contràriament, el mateix projecte parlava de “braços secundaris”…. Una execució errada que per a remeiar-la ara necessitaria una nova subvenció extra, i potser de noves agressions físiques en entrar-hi més excavadores…
No ens ha d’estranyar doncs la visió parcial i dirigida, i segurament interessada econòmicament, del seu projecte de custòdia. Tot sembla només una excusa per a justificar subvencions de milers d’euros (només entre 2022 i 2023, 24.400 euros, “més 19.400 euros anuals pels anys 2024, 2025, 2026 i 2027 -en cas que s’executin les dues pròrrogues-, amb la possibilitat de consensuar i afegir-hi altres partides). Només cal recordar que el pressupost destinat al bombeig d’aigua dels abandonats i dessecats Aiguamolls era de 12.000 €… Despesa que es va considerar inassumible pel regidor de Medi Ambient del moment i que ha provocat la dessecació i ha facilitat l’incendi del passat cinc d’agost.
El delirant i obsessiu compulsiu projecte de l’acord de custòdia d’escampar basses a les Llicorelles, fet sense criteri ecològic, compta establir vint-i-tres basses: impossible d’omplir-ne tantes a base de mànega. Ni impermeabilitzant amb plàstic tota la superfície de les Llicorelles fora possible omplir i mantenir tota aquesta nova zona humida…
Aquestes basses inviables acabaran sent envaïdes per vegetació ruderal i invasora. En cap apartat s’esmenta la necessitat de protegir-les amb tanca cinegètica per a impedir l’accés dels senglars. Que condemna les basses a l’eutrofització amb les seves deposicions i el risc de propagació d’infeccions per les seves peülles, com ara la quitridiomicosi i la ranavirosi.
I, doncs, apareix un dubte: quins experts assessoren els responsables polítics de l’Ajuntament, en particular a l’alcalde? A quins interessos responen?
Què cal fer?
Cal revisar el conveni de custòdia amb la SCH sota l’assessorament de persones de l’àmbit científic expertes en biodiversitat i medi-ambient. Cal no seguir pagant un peatge econòmic improcedent en l’escenari d’un procés d’un “projecte de restauració” que ha estat un fracàs que és imprescindible remeiar totalment, exigint-ne a l’ajuntament i a les empreses implicades, Goodman i DSV, les seves respectives responsabilitats econòmiques, tècniques… i polítiques.
Cal fer replantació, però adequada aquest cop a les condicions ambientals i l’estat real de la riera. Igualment pel que fa als terraplens fets, d’àrids argilosos amb pedres i runam, a cop d’excavadora. De les basses, és raonable mantenir-ne només un parell en les localitzacions més adients i adoptant les mesures necessàries (tanques cinegètiques entre d’altres), per a garantir la seva salubritat i la capacitat de servir d’hàbitat per a la reproducció de les espècies aquàtiques, flora i fauna, pròpies de l’entorn on s’ubiquen.
A la riera, cal crear-hi meandres, com era el compromís del projecte incomplet, per a afavorir-hi una veritable recuperació del bosc de ribera i la fauna i la flora autòctones, tot respectant els perfils de les seccions que s’especifiquen als plànols. És urgent aturar la degradació d’aquest espai. Per exemple, a les Llicorelles, s’ha observat l’activitat de la cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus) que malmet i s’alimenta dels aglans dels roures originaris supervivents a l’acció de les excavadores. Paral·lelament a la presència d’aquest ocell invasor urbà, al mateix temps es constata una dràstica reducció d’ocells passeriformes, abans abundants en aquest tram de la riera. Les cotorres són indicadores de com han canviat els camps a les Llicorelles i la riera: ben preocupant és si s’hi troben tan a gust com les rambles de Barcelona…
La riera de Vallvidrera no pot seguir degradant-se cap a una mena d’uadi que recorda les lleres dels rius secs del Magrib. Necessita una protecció eficient en tot el seu curs. És imprescindible fer un pla de conca global, i evitar que les extraccions d’aigua impossibilitin un cabal ecològic mínim que garanteixi la viabilitat dels seus sistemes naturals.
Cal una mirada nova: el govern municipal de Molins de Rei demostra que no té, no ha tingut i no està demostrant l’eficiència necessària per a gestionar aquest espai, i doncs, li seria ben recomanable cercar el diàleg amb interlocutors amb capacitat.
Els seus responsables s’excusen i s’escuden en un Consorci del Parc de Collserola, del que l’alcalde Xavi Paz n’és el vicepresident executiu i president de la Comissió Executiva, sempre al servei d’interessos particulars, econòmics i polítics per damunt dels objectius reals i conseqüents amb la mirada global que necessita la pervivència del nostre parc natural. Les evidents repercussions econòmiques i socials del canvi climàtic obliguen a un plantejament més acord amb els objectius de desenvolupament sostenible contemplats a l’Agenda 2030, que el Govern Municipal diu compartir.
Adjuntem dos links a videos: el primer, sobre la visió idíl·lica que ens han volgut vendre, i ens venen doncs és a la red, des de Goodman DSV…
El segon, sobre les basses
Podeu trobar l’anàlisi als webs de les entitats
Els autors de l’article:
Alonso Pallí, membre de la Plataforma Stop Llicorelles; Pere Casas, de SOS la Rierada i Josep Moner de la Plataforma Cívica per a La Defensa de Collserola (PCDC).
Eso de que la Fiscalia del Medi Ambient i Urbanisme va concloure que l’Ajuntament havia acceptat que el projecte afectés i es fessin obres il·legals a terrenys protegits pertanyents al Parc de Collserola, según declaraciones del alcalde Javi Paz Penche (PSC) , en la radio en la mañana del mirécoles dia 23 en la Radio Municipal , 91.2 , esto es una mentira. El Ajuntament dió permiso de construcción a la empresa Goodman que ella misma dice que se ha hecho una modificación urbanística de PGM del 1976 catalogado como terreno industrial. El ángulo de la foto de como debería quedar al de como está ahora , es distinto , además no llueve y hay que hacer barreras contraincendios como Can Calopa con olivos, Ahora de momento se gastan 600.000 € para rehabilitar la riera de Vallvidrera que acabará dentro de 4 meses.