L’Aula d’Extensió Universitària ha dedicat la seva darrera sessió a analitzar el fenomen de l’extrema dreta, des dels seus orígens fins a l’actualitat. La conferència ha estat impartida per Daniel Roig, expert en Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.
L’Aula d’Extensió Universitària comença a encarar el final del primer trimestre del curs 2024-2025, i en aquesta darrera sessió va abordar el fenòmen de l’extrema dreta de la mà de Daniel Roig, un expert en Història Contemporània vinculat a la Universitat de Barcelona. Roig va fer un recorregut del fenomen de l’extrema dreta des dels seus orígens a Europa durant el període d’entreguerres fins a l’actualitat. La conferència es va desenvolupar a la sala d’actes de la Federació Obrera.
Durant la seva exposició, Daniel Roig va subratllar una idea clau: per combatre l’extrema dreta no existeixen fórmules màgiques, però és imprescindible conèixer-ne a fons les arrels, les estratègies i el context en què es desenvolupa. Aquesta premissa va marcar el fil conductor d’una xerrada que va permetre als assistents entendre els mecanismes d’un fenomen que continua tenint un fort impacte en l’escenari polític actual.
Repàs històric de l’evolució de l’extrema dreta
Roig va estructurar la conferència d’una manera didàctica i entenedora, fent un repàs històric al voltant del fenòmen. En aquest aspecte, va explicar l’evolució cap a una nova extrema dreta postfeixista, fent tota una anàlisi de l’extrema dreta actual. Durant la introducció, Daniel Roig va definir l’extrema dreta com un fenomen complex i divers, destacant que “no és el mateix parlar d’una extrema dreta institucional que d’una feixista”. Mentre que aquesta última es vincula directament amb referents històrics com Hitler o Mussolini, l’extrema dreta institucional actual evita posicionar-se clarament en l’espectre ideològic, adoptant un discurs populista que defensa suposats valors occidentals i identifica com a principal enemic la immigració, especialment dels països arabo-musulmans.
Roig també va fer èmfasi a l’hora de traçar l’evolució des del final de la Segona Guerra Mundial. Roig va descriure com, després de la derrota militar del feixisme el 1945, molts líders van ser jutjats o executats, mentre altres es van refugiar a països com Espanya. Els esforços per desnazificar Alemanya es van trobar amb la dificultat de purgar un país amb milions de membres del partit nazi. A partir dels anys 60 i 70, l’extrema dreta va començar a reformular la seva estratègia: en comptes de promoure dictadures, els intel·lectuals del moviment van optar per participar en la democràcia, prioritzant la “batalla de les idees” i abandonant parcialment la violència directa. Aquesta transició es va consolidar amb la creació de formacions com el Front Nacional a França el 1972, que van convertir la immigració en el nou focus de la seva retòrica.
Aposta per l’acció directa
Arribant al final de la conferència, Roig va analitzar l’extrema dreta actual, destacant com l’atac de l’11S a Nova York “va ser un catalitzador per al creixement d’aquesta ideologia centrada en el rebuig a la immigració musulmana”. Altres exemples que també va apuntar, han fet créixer aquesta corrent ideològica, van ser els atemptats de Bataclan, de l’11M a Madrid, o de Barcelona. De fet, amb discursos simplistes que connecten amb la població, centrats en aquesta idea dels musulmans com a enemics i de la protecció de la cultura occidental, aquests partits han passat d’un 10% de suport electoral a la Unió Europea el 2004 a prop d’un 25% el 2024.
Pel que fa a la manera de combatre aquest fenomen actualment, Daniel Roig va voler desmitificar l’eficàcia dels cordons sanitaris, apuntant que “ja s’ha vist que no serveixen per a res” i va apostar per començar a fer una acció directa en barris populars, on sovint es propaguen i calen més rapidament els missatges d’aquestes formacions. La sessió va concloure amb una ronda d’intervencions, on els assistents van fer algunes preguntes al voltant de l’impacte de formacions locals com la irrupció d’Aliança Catalana al panorama i la seva arribada al parlament o el context internacional, amb l’irrupció de l’extrema dreta als parlaments de moltes de les democràcies europees.
