Toni de la Flor: Reflexions al voltant de Bildu

El passat dia 30 de juliol uns companys d’ERC i jo mateix vàrem anar a la Traska Truska, convidats per SI, a un acte en que la diputada foral Lorena López de Lacalle, persona de E.A. integrada a la coalició Bildu va tenir una intervenció esperada i molt interessant.

Quan al final del acte el Jordi Casas em va presentar a la Lorena, ella em deia que nomes cal fixar 10 punts en que ens puguem posar d’acord els independentistes i des de l’àmbit de cada formació política fer-se’ls seus i estalviar-se discussions estèrils, una mica com les comissions organitzadores de les consultes populars, que podíem perdre hores i hores en discussions, per no posar-nos d’acord, o seguir les indicacions de la coordinadora nacional a on ja s’havien fet aquestes discussions.

Molts catalans s’han emmirallat en el País Basc i els seus habitants, i ara amb més motiu, tot i que a ells els van sorprendre les consultes populars per la independència fetes al Principat, són més pràctics i no perden el temps en reunions i més reunions per conformar algun grup unitari com els independentistes catalans, i van al gra quan els deixen des de Madrid i concorren de forma unitària a les eleccions municipals del 22 de maig passat amb la tan discutida coalició de Bildu i amb els resultats coneguts per tots.

Crec que sempre és bo aprendre coses de les experiències del altres, però jo crec que el País Basc i el Principat o la resta dels països catalans, son mons de trajectòries semblants però no iguals, i això em fa pensar que si alguns partits independentistes catalans deixen d’estar fent campanya electoral contínuament, són més humils i també més pragmàtics, una candidatura unitària es possible per a qualsevols eleccions, siguin municipals, nacionals o estatals.

També cal pensar que l’independentisme a casa nostra, encara no és majoritari i segurament en un possible referèndum vinculant, hauríem de comptar amb els nacionalistes, sobiranistes, catalanistes, federalistes, i més “istes”, perquè si no el resultat no podria arribar a ser el desitjat i suficient  pels que ho tenim clar avui.

Jo si que penso que en les prioritats que s’han de fixar per ser un país normal, i aconseguir l’alliberament nacional, no hem de barrejar-hi les coses, quan més senzill i clar el que volem, millor, ja que tenim exemples no massa llunyans com la lluita contra els militars aixecats el 18 de juliol del 1936, a Catalunya mentre la lluita era per aturar l’enemic, s’en van sortir, però quan uns lluitaven per defensar la legitimitat republicana, altres feien la revolució i va passar el que va passar, que no cal oblidar-ho.

Això ho dic, no per dramatitzar, si no per lligar-ho amb el que em deia la Lorena a la Traska el dissabte 30 i que ja he comentat abans.

Quant de temps ha passat després de la consulta del 28 de febrer del 2010 ?

Quantes reunions s’han fet per intentar trobar la manera de continuar en un col·lectiu tots els que hi vàrem treballar, tot molt lent i molt complicat, igual que l’Assemblea Nacional Catalana i la formació del Molins per la Independència.

Quan ens posarem d’acord?

Quan alguns deixaran de ser dogmàtics i partidistes i anirem tots per feina?

Anem-hi pensant aquestes vacances i no deixem que les circumstàncies generals del País i particulars de cada grup polític ens entorpeixin el camí cap a la creació d’una Bildu, de moment al Principat, i també a Molins de Rei.