El molinenc Albert Artés recorre els Pirineus amb una moto elèctrica

Albert Artés és la primera persona en fer la volta als Pirineus amb una moto elèctrica. El molinenc ha fet un total de 1.520 quilòmetres sense gastar ni un sol euro en benzina. El viatge li ha permès divulgar la mobilitat sostenible. Artés ja pensa en futurs reptes amb la seva moto elèctrica.

Una Zero DS és la moto que ha permès a Albert Artés fer la volta als Pirineus amb moto sense gastar ni un euro en benzina. L’aventura l’ha denominat com Pirena-Elèctrica i l’ha finalitzat en onze dies amb sortida des de la Costa Brava, creuant els Pirineus, arribant a la costa atlàntica i tornant fins al Mediterrani francès. Tot plegat ho ha explicat en un blog i posteriorment a Viu Molins de Rei, detallant el trajecte amb il·lusió als ulls i mostrant amb orgull els detalls de la moto que li ha permès fer-ho.
Per poder completar el recorregut en moto elèctrica, cada 130 quilòmetres per carretera havia d’aturar-se a carregar bateries. Tot i això alguns dies va arribar a fer 225 quilòmetres aprofitant l’hora de dinar per aturar-se una estona per carregar la moto i així poder continuar el camí a la tarda. Normalment les càrregues les feia durant la nit, als càmpings i hostals on parava a dormir. El llistat de llocs on ha parat a carregar durant el viatge el completen una benzinera, una piscina municipal i un punt de llum de la Festa Major d’Esterri d’Aneu.

Durant el trajecte, la moto elèctrica d’Albert Artés cridava l’atenció de molta gent, especialment dels motoristes. «Un grup de moters estaven aturats berenant en una zona de descans i quan vaig passar a prop seu a uns 80 km/h tots em van seguir amb la mirada ben bocabadats», recorda el molinenc pioner en mobilitat elèctrica.
Ell feia l’aventura en solitari i reconeix que actualment no seria factible organitzar una trobada de motoristes elèctrics perquè són, «literalment, quatre gats», diu Artés, que es mostra convençut de que l’electricitat serà el combustible del futur. En el seu dia a dia a Barcelona, ciutat que recorre amunt i avall amb la seva moto per motius de feina, aquest molinenc es troba amb tres o quatre motoristes a diari que li pregunten per les prestacions de la moto elèctrica.
Pendent del consum
L’aventura que va fer durant l’estiu li ha suposat poder gaudir d’uns paisatges fantàstics vistos d’una manera diferent en una ruta que molts s’atreveixen a fer en bicicleta com una gran travessa. «Desconeixia les carreteres i els seus desnivells», reconeix Artés, que defineix els Pirineus com «uns paisatges espectaculars i amb la confluència de diverses cultures amb molta personalitat».

El viatge va ser molt plàcid, Artés només recorda un tram crític, de Sabiñanigo a Pamplona, quan es va trobar una carretera tallada i va haver d’agafar l’autovia. «Em veia obligat a anar a unes velocitats que em reduïen considerablement l’autonomia i, a més, el vent bufava fort en contra i em frenava». Aquell dia va aturar-se a carregar a la piscina municipal de Monreal per poder acabar l’etapa sense problemes.
Altres dies, en canvi, aprofitava que el motor actua de dinamo i a les pendents de les carreteres comarcals funcionava per inèrcia, allargant considerablement l’autonomia de la bateria de liti amb la que funciona la moto. Un exemple d’això ben clar és el consum que va fer la Zero DS d’Artés al port del Cantó, entre La Seu d’Urgell i Sort. «Són 1.000 metres de desnivell tant per pujar com per baixar, en l’ascensió vaig consumir la meitat de la bateria, des del capdamunt del port fins a Sort vaig observar que el nivell de càrrega en canvi no havia variat gens», explica el molinenc.
Més rutes en el futur
Encantat de l’experiència, el balanç que fa és molt positiu, ja no només a nivell personal, sinó pensant en el que pot aportar a la societat: «M’ha permès continuar donant a conèixer aquesta nova manera de viatjar neta i econòmica, sense dependre d’energies fòssils de manera directa».
Ara que l’estiu ja queda una mica lluny, en comptes de mirar enrere posa la mirada en el futur i avança que en els propers anys té previst fer noves rutes similars a la pirinenca però apostant per la singularitat. De moment es troba a la cerca de patrocinadors «que facin pública i participativa el que fins ara és una aventura en solitari». D’aquesta manera, amb molta pedagogia, espera que en pocs anys les rutes elèctriques deixin de ser notícia i passin a ser quelcom normal.