Amics, família i músics admiradors dels Dracs van anar desfilant per l’escenari al concert dels 50 anys del mític grup de pop/rock. Els quatre membres vius de la banda van participar en nombroses cançons, en un concert liderat per Sergi Carós amb Joan Reig dels Pets i els germans Fortuny de la Dharma com a convidats estrella.

L’homenatge als Dracs ja està -gairebé- complet. Ja s’havia explicat la seva història i s’havien vist els seus records físics, però per reviure qui van ser o donar-los a conèixer no hi havia millor manera que veure’ls a ells i a les seves cançons en directe. Les cançons del popular grup dels 60, que va ser el primer a cantar pop/rock en català, van tornar a sonar per Festa Major i ho van fer en el mateix àmbit on ho haurien fet en el seu moment: al concert de dissabte a la nit, el que sol ser el més important. Tot un honor per una banda que per fi ha vist reconegut el seu llegat.
La carpa de la plaça de la Llibertat es va omplir de gent que volia rememorar aquella època, contenta de poder tornar a sentir en directe totes les cançons dels Dracs. El conduïa Sergi Carós, fill del desaparegut bateria dels Dracs, Vicenç Carós, i que ha seguit els seus passos musicals amb Ed Tulipa, entre altres projectes. Tot i que per l’escenari hi van passar setze persones, la formació estable era la d’un altre grup on participa, Oest Trip, amb el mateix Sergi Carós posant la veu i el baix, Iol Cases a la bateria i Oest de Franc a la guitarra i també a la veu. A la banda hi van sumar per un dia Marcel Cavallé a l’orgue i la guitarra.
La banda anava tocant de nou alguns dels èxits més populars dels Dracs, fent-se’ls seus i sense fer-los exactament igual. S’ho miraven des del fons els membres de la formació original: el cantant Jordi Carreras; els guitarristes Manel Cordero i Tino García; i el baix Alfred Pla. El teclista Miquel Olivé i el bateria Vicenç Carós, morts fa dos mesos i sis anys, respectivament, eren molt presents.

L’altra cara del pregó
Els membres dels Dracs seguien asseguts al sofà blanc des d’on havien observat el pregó de Festa Major. Si abans miraven la tele al menjador d’esquena al públic, ara el sofà es girava i miraven “el jardí de casa, on hi fan un concert”, explicava Sergi Carós a l’inici. Els membres es miraven el concert però s’anaven aixecant i participant en les cançons. “No estava establert on havien de sortir: els vaig dir que quan els vingués de gust s’aixequessin i actuessin”, explica Carós a Viu Molins de Rei.

A més a més, hi va haver diversos convidats, tots amb alguna vinculació amb la banda. Alguns eren familiars, com Miquel Àngel Cordero, que toca el contrabaix amb Double Bassing, va tocar la versió elèctrica de l’instrument: el baix; i Víctor Cordero, vingut directament de Suïssa tres hores abans, va tocar l’orgue. En canvi, Alfons Peñas, músic molinenc dels 70 que va tocar la guitarra, era fill del fotògraf del grup.
D’altra banda, altres hi eren com a admiradors o bé per fer música similar a la d’aquella època. És el cas de L’Home Llop, vingut de Lleida, que versiona cançons dels 60 en format reggae, tot i que allà no hi va aplicar aquest filtre. També Albert Gil, de la mítica banda ‘mod’ dels anys 80 “Brighton 64”.
Completaven l’homenatge dos convidats d’excepció: Joan Reig dels Pets i els germans Lluís i Joan Fortuny de l’Elèctrica Dharma. Carós afirmava: “el meu pare deia que només hi havia dos bateries que li agradaven: el Josep Fortuny de la Dharma i el Joan Reig dels Pets”. Però l’admiració va resultar ser més que mútua. Un emocionat Joan Reig, que a més de ser bateria també canta, assegurava estar “més nerviós que amb els Pets”, per cantar “Compassió” amb molta intensitat, agenollant-se davant els Dracs en acabar.

Reig tocaria la bateria després, donant pas a Joan i Lluís Fortuny, de l’Elèctrica Dharma. Van posar vents a “És ella” i a una cançó que ho necessitava: “Visca la Patum”, amb l’energia que tant els caracteritza. Els germans es van referir als Dracs com “el referent” quan van fer el grup. De fet, van explicar que abans de l’Elèctrica Dharma van crear un grup que feia versions de les cançons dels Dracs: els Llums. “Qui ens ho havia de dir que 50 anys després ens convidarien a un homenatge a ells”. Ajudaven, igual que va passar amb el pregó, a veure la importància a vegades oblidada que van tenir.
El concert acabava, com era d’esperar, amb el ‘hit’ “La Casa del sol naixent”, interpretat pels setze membres alhora i amb alguns familiars a l’escenari. Tancaven així com calia l’homenatge que necessitaven, que va reunir molta gent nostàlgica de la seva joventut. Al mateix temps, molts joves s’ho miraven des de la distància, des de les barres de les entitats. En acabar el concert, a les 2 de la nit, els DJ Garraf Soul System, Mar Label i DJ Capità van punxar cançons dels 60 en vinils, però la gent gran ja havia marxat i els joves van preferir seguir a les barres de les entitats.
[sam id=”54″ codes=”true”]
Concierto muy penoso. Vergüenza ajena.
Hi vas anar Daniel Closa? Aquesta es tota la crítica q pots fer? No era del teu gust la música q sonava? Potser la posada en escena no era del teu grat? Feia calor? Feia fred? Sincerament, no crec que la teva opinió, tant profunda, sigui necessaria. Es nota que és criticar perquè si, sense cap fonament ni raó. Gaudeix més de la vida, que només n’hi ha una.
Se confunde, Éste no soy yo, Judit , ¿ Que mas? , ¿Acaso practica Usted, el Tarot y és adivina de siglas y letras de los apodos o tiene información (privada) por pertenecer al equipo del Viu ? , Acepte , como en los colores de la vida, la diversidad de opiniones.. Gaudeix més de la vida, que només n’hi ha una.