
Fa uns dies vaig llegir una reflexió que feia referència a una discriminació que patim les persones amb mobilitat reduïda i és assumida per tothom. La reflexió era la següent, si en un lloc no es deixa entrar a una persona àrab, negra, gitana, gai, transsexual… ens manifestarem tots per la discriminació que això suposa; en el cas de les persones usuàries de cadira de rodes que se’ns impedeix el pas a qualsevol establiment que tingui una escala o esglaó de més de 2 centímetres ningú diu res perquè. O bé ho tenim assumit o se’ns ha fet assumir per la societat davant de la indefensió que patim.
Si bé és cert, hi ha una llei que obliga a ser accessibles els locals de determinada superfície, i en això és en el que es recolzen tant els propietaris dels llocs que se’ns prohibeix l’entrada a les persones amb mobilitat reduïda, com els reguladors que ho permeten. Trobaríem coherent que en un local amb una superfície inferior a 20 m2 es prohibís l’entrada a un ciutadà xinès? No! I com potser que trobem normal que hi hagi una escala que impedeixi l’accés a un usuari de cadira de rodes? Sistemàticament se’ns esta vulnerant el dret a la igualtat de les persones amb discapacitat, i no passa absolutament res, és més, és invisible per a tothom. Com pot passar això i que després tothom s’ompli la boca parlant d’igualtat, quan en realitat som ciutadans en segona.
En el mapa adjunt es veu de color vermell els locals inaccessibles del centre de Molins de Rei, creieu que és normal que se’ns impedeixi l’accés a tants llocs? Propietaris d’establiments, polítics, no creieu que s’hauria de fer alguna cosa per solucionar aquesta discriminació? Des d’aquí animo a tots els molinencs i molinenques a que no entrin a cap dels establiments marcats en vermell o groc.
Suggereixo que cadascú agafi el tros que li correspongui i actuï en conseqüència.
Montse Font és una veïna de Molins de Rei
Molt be Montse, aplaudeixo la teva decisio per fer visible a totas aquestas barreres que dia a dia ens fan mes invisibles gracies a que las adminisracions i / o organismes que els i correspon no ens prenen en serio, nomes actuan quan tenen algu proper amb aquest problema, deixeume dir que “qui avui pot fer i no fa, dema s’arrepentira”” — salut — Josep
es una vergonya que aixo estigui passant en totes les poblacions, i que tothom es tapi els ulls davant aquesta indefensio que patim les persones amb diversitat funcional