El Pla Especial de Collserola integrarà les propostes veïnals per acabar de regular les activitats que es duen a terme a la zona verda. Els promotors defensen el bloqueig a noves construccions, però les entitats ecologistes agafen l’argument amb pinces.

Ordenar el puzle d’activitats de Collserola. Amb aquest objectiu s’ha presentat a la Federació Obrera el Pla Especial de Collserola als veïns, els quals partir d’ara tindran la darrera paraula per presentar propostes i al·legacions al document que han elaborat tècnics i els nou ajuntaments perimetrals. En aquest sentit, l’equip redactor ha plantejat una mesura per frenar la destrucció de l’àrea verda per qualsevol dels seus quatre cantons: la prohibició de noves construccions. Només es permetrà rehabilitar aquell patrimoni que s’ha inclòs al Catàleg de Masies (44 a Molins de Rei) i es donaran determinats permisos per poder desenvolupar determinats projectes relacionats amb l’economia verda. Segons han criticat les entitats ecologistes que han assistit a la presentació, però, el pla no aturarà les urbanitzacions que ja estan en marxa.
Un altre aspecte relacionat amb la construcció en territori molinenc és la supressió de les reserves d’equipaments i viàries que contemplava el Pla General Metropolità (PGM). A més, les actuals carreteres qualificades com a infraestructura viària que travessen el parc passaran a ser camins i pistes forestals, arran de la seva desqualificació. Per últim, el parc també absorbirà algunes de les seves vores a l’espai verd per tal de millorar la seva interconnectivitat, com ara el Torrent del Duc. Tal com ha destacat el regidor de Medi Ambient, Josep Raventós (CUP), la darrera idea és “posar al davant la vida natural: plantes, animals i aigua, per sobre de les activitats que s’hi puguin desenvolupar”.
Els temps administratius
El coordinador de l’oficina tècnica de la Gerència de l’AMB, Antoni Farrero, ha recordat que el pla es va començar a treballar l’any 2015, cinc anys després de la creació del mateix parc natural. Si bé la idea és poder aprovar el primer text aquest proper any, Farrero també ha assenyalat que l’equip tècnic tindrà en compte totes aquelles aportacions i al·legacions que presentin els veïns dels nou municipis limítrofs fins al pròxim 10 de desembre.
Respecte al paper que poden jugar les eleccions municipals del proper mes de maig i el canvi de colors del mapa polític, el responsable de la Gerència de l’AMB ha assegurat que als actuals consistoris “les línies mestres” ja estan consensuades. A més, Farrero, també ha assegurat que les idees que incorpora el pla són “de sentit comú i assumibles per les diferents ideologies”. Segons ha destacat, l’actual document és fruit d’un “ampli consens” entre els ajuntaments, la Generalitat, el Consorci del Parc, la Diputació de Barcelona i l’AMB.
Un exemple d’aquesta circumstància és l’executiu local. Des del govern de Molins de Rei, Raventós ha valorat positivament el projecte, tot i que ha admès les dificultats que representa. Al cap i a la fi, “ara volem ordenar urbanísticament tota l’activitat del parc perquè sigui compatible amb un parc natural”, ha assenyalat. O dit d’una altra manera, si bé “normalment un parc primer es crea i després es regula el que es fa dins; en aquest cas ens hem trobat que ja hi havia moltes activitats abans de la seva creació del parc i ara hem d’intentar regular-les”, ha detallat el també president de l’àrea de Sostenibilitat i Territori de l’Ajuntament de Molins de Rei.