Feia temps que tenia pendent d’escriure aquest article. Vull agrair al Lluís Carrasco que m’hi hagi forçat. En primer lloc, explicaré una mica d’història, per posar les coses en context.
Els aiguamolls de Molins de Rei, amb la seva configuració actual, van ser construïts l’any 2002. Va ser arrel de les obres de l’arribada de l’Alta Velocitat a Barcelona i també de la construcció de la nova autovia A2 al Baix Llobregat. Aquestes actuacions van modificar la zona inundable del riu i la forma dels aiguamolls anteriors.
Els aiguamolls, des de l’inici, han necessitat l’aportació d’aigua de bombeig, primer de la llera directament i a partir del 2002 de l’aqüífer. Amb aquesta aportació es mantenia una làmina d’aigua suficient per complir la seva funció ambiental. Des de bon principi, s’havia detectat una fuita d’aigua al vas de l’aiguamoll. Aquesta fuita obligava a bombejar molta més aigua de la prevista inicialment i també de la desitjable ambientalment. En concret, s’estan bombejant més de 500 milions de litres de l’aqüífer del Llobregat amb unes bombes connectades a la xarxa elèctrica convencional i paguem més de 12.000€ a la companyia en factures a l’any.
Aquesta situació, coneguda des de fa més de 16 anys, ha estat ignorada pels diferents governs municipals. D’altra banda, és també una dada desconeguda per la majoria del veïnat. Des del meu punt de vista, aquesta qüestió -gens menor- converteix els aiguamolls en un espai natural artificial que cal repensar.
En diferents moments, primer amb alimentació per plaques solar i després via escomesa convencional, els equips de bombeig han estat objecte d’actes vandàlics de manera repetida. L’any 2008 ja es va haver de fer una reparació molt important per reparar els danys ocasionats pels actes vandàlics. Aquesta reparació va tenir un cost de 9.000 euros. Els darrers episodis (dos en total) de les mateixes característiques van tenir lloc durant el mes de juliol de 2018. En aquests casos, la caseta de control va quedar malmesa i els quadres elèctrics, tallats. Les reparacions van suposar un sobrecost de 6.000 euros per tornar-ho a posar en marxa.
Després de la segona bretolada, els tècnics municipals em van suggerir de no reparar més les bombes, bàsicament perquè les posàvem en marxa un dijous i el dissabte següent ja les rebentaven. La idea de fons era obligar els vàndals a buscar-se una altra distracció. I hi vaig estar d’acord. Per ser clar i no amagar-me’n: la decisió de no reparar-les va ser meva (amb l’acord dels tècnics municipals). I així ho vaig explicar a la comissió informativa de l’àrea en dues ocasions. De fet, passat el temps, la continuo trobant encertada. En el seu moment vam avisar que el més probable era que els aiguamolls s’assequessin totalment. Aquesta situació és coneguda per qui ha assistit a les reunions i també per qui ha contactat amb mi per saber-ho, en cas de no poder-hi assistir.
Vull afegir també una reflexió comunitària gens menor: algun dia estaria bé que tot el veïnat arribés a saber la quantitat de recursos econòmics i personals que l’Ajuntament dedica a reparar qüestions fruit de la irresponsabilitat. Des de mobles abandonats, fins a deixalles mal separades, passant per escombraries que es deixen a la porta de la deixalleria. A l’Ajuntament també li toca reparar plaques solars apedregades, l’ascensor del pont sobre les vies rebentat en unes quantes ocasions. Per no parlar de reparar els robatoris de flors i plantes, atendre animals i mascotes abandonades i un llarg etcètera.
Tenir la vila que volem és responsabilitat de tothom. Sense excepció. Anar abocant, cada cop més, diners i diners pensats per millorar la vila en reparar coses espatllades a plena consciència és una estupidesa i genera una frustració terrible.
“El nostre aiguamoll, un exemple d’equilibri mediambiental”, diu el Lluís Carrasco en el seu article de fa uns dies. No hi puc estar més en desacord. 500 milions de litres extrets cada any de l’aqüífer del Llobregat (un milió i mig al dia) per sostenir artificialment una làmina d’aigua i 12.000 euros a l’any en factura elèctrica per tal d’alimentar les bombes. La realitat és molt lluny: els nostres aiguamolls no són un exemple d’equilibri mediambiental. I dir el contrari és fer-nos trampes al solitari.
El nostre aiguamoll ha servit, també, perquè alguns irresponsables hi abandonin les seves mascotes. Cal recordar, per exemple, l’abandonament d’una tortuga gran que va comportar una feinada de rescat als agents rurals. L’abandonament, també, de peixos d’espècies invasores, de tortugues que es mengen la fauna autòctona, etc. No ens enganyem, hi ha encara moltes persones que tenen una actitud irresponsable amb les seves mascotes: les compren egoistament pel seu gaudi personal i quan han crescut massa o els fan nosa, les abandonen als aiguamolls. L’ús dels animals per ús humà: una altra gran qüestió ignorada i menystinguda històricament pel moviment ecologista. Però això són figues d’un altre paner.
I una altra qüestió gens menor: la formal.
Soc regidor de Medi Ambient i president de l’àrea de Sostenibilitat i Territori des de l’1 de desembre del 2017. En tot aquest període, m’he reunit com a mínim en 6 ocasions amb veïns a títol individual i entitats de la vila que es preocupen per aquesta qüestió. La darrera vegada, el dia de reflexió en què, fent cua per comprar, un veí em va preguntar per això mateix. Cal afegir que el tècnic de Medi Ambient ha contestat una cinquantena llarga de preguntes de veïns per aquest mateix assumpte. Alguns d’ells han trucat directament a l’àrea per ser atesos per això.
Aquesta qüestió l’he explicat en dues ocasions a la comissió informativa de l’àrea. Aquest és el lloc legalment establert perquè el govern doni explicacions i l’oposició faci les preguntes que cregui oportunes. La regidora d’ICV ha excusat la seva presència en les dues ocasions a la comissió informativa per qüestions professionals, però en tots dos casos ha rebut l’acta per correu. En aquest any i mig, el partit del qual és membre en Lluís Carrasco (que signa l’article com a ex-regidor i membre de Molins en Comú) no s’ha posat en contacte mai amb mi per parlar del tema, ni formalment, ni de manera informal. De fet, ni parlar ni d’aquest ni de cap altre tema.
En definitiva, Lluís, els veïns a títol individual o col·lectiu que han volgut saber-ho han rebut les explicacions pertinents per part meva i per part dels tècnics de la casa. Com no podia ser d’altra manera, per descomptat. I així seguirà sent, per la part que em pertoca, fins al 15 de juny com a regidor en funcions. I he de dir que, quan la gent coneix la història, la de veritat, amb tots els detalls, entén la situació. I ens demana que l’arreglem, i en això estem.
És, des del meu humil punt de vista, sorprenent (en sentit negatiu) que algú que coneix els mecanismes establerts, no els utilitzi per conèixer una informació que, almenys aparentment, el preocupa molt. I també em sorprèn que escrigui un article en el qual l’únic que demostra és que no ha fet res per conèixer la situació.
I, per acabar, el més important: què s’està fent al respecte.
S’ha encarregat l’estudi a una consultoria especialista per tal que trobi i dimensioni la fuita per on es perd l’aigua i proposi les mesures per tal de reparar-la. En funció de la magnitud de la reparació que s’hagi de fer, aquesta pot ser immediata (amb recursos pressupostaris disponibles) o s’haurà de preveure en el proper exercici pressupostari.
Quan es tingui una major concreció sobre com la reparació de la fuita pot ajudar a estalviar la quantitat indecent d’aigua i recursos econòmics que s’estan dedicant a aquest tema, l’Ajuntament haurà de decidir si es vol continuar mantenint artificialment, a quin cost i de quina manera concreta. I, sobretot, explicar-se, perquè tothom ho sàpiga.
És evident que cal continuar posant en valor els aiguamolls, perquè puguin continuar jugant aquest paper cabdal sobre les aus que circulen sobre el nostre territori. I també cal dedicar més recursos al seu manteniment i millora. Espero que el proper govern municipal pugui dedicar els recursos previstos per això i no pas per reparar bretolades. Seria un bon símptoma i una excel·lent notícia. Pels aiguamolls i per Molins de Rei.
Josep Raventós (CUP), és regidor de Medi Ambient i president de l’àrea de Sostenibilitat i Territori en funcions.
Més comentat 2