Reiniciem Molins: recuperem l’espai públic per a les persones i els infants

La greu crisi sanitària del coronavirus ha evidenciat a tots els municipis, però en especial a Molins de Rei les mancances vitals de la vila, en especial cap als infants, adolescents i persones grans. El confinament i la posterior llibertat per passejar, ha fet visible una realitat que no volíem veure: els cotxes ocupen molt espai i els vianants, les bicis i els patins, és a dir el transport sostenible, tenen espais molt reduïts.

Quan hem pogut sortir amb la fase 1, ha estat necessari prendre algunes mesures de transformació d’espais de vehicles a zones per a les persones, i al meu entendre han estat molt insuficients. La més evident ha estat la conversió en zona de vianants del Centre Vila durant els caps de setmana. La pregunta que ens hem de fer és:  per què aquesta mesura no pot ser permanent amb una correcta regulació de l’accés per a la càrrega i la descàrrega?

Sembla també que finalment i feliçment el comerç molinenc ha pres bona nota i s’adapta a la nova realitat de l’e-comerç i la distribució a domicili. Per això, encara serà menys necessari arribar amb els vehicles privats per carregar determinades compres. Això, a més d’aconseguir fidelitzar els clients i evitar la seva fugida cap a les multinacionals de l’e-comerç, comporta que es pugui recuperar molt millor l’espai per a les persones i que anar a les botigues a comprar sigui un plaer per veure aparadors, comprar tranquil·lament i fer un bon i saludable passeig.

Però aquestes mesures, a banda que no han de ser provisionals, s’han de dur a tots els barris de la vila ja que ha quedat molt clar que necessitem més espai per passejar i per moure’ns. I no ho necessitem només al centre, ho necessitem pels desplaçaments majoritaris que són anar a peu, amb bicicleta, amb patinet i en molts casos amb cadira de rodes o amb el carret dels infants o de la compra.

Cal tenir molt present que Molins de Rei és un municipi que per la seva configuració és una de les ciutats dels “15 minuts”, és a dir que la majoria de serveis de la vila estan a l’abast de tothom caminat 15-20 minuts des de qualsevol lloc de la vila. És evident que en el cas d’algun barri que es trobi a més alçada, cal estudiar posar escales mecàniques i potenciar amb més freqüència el transport públic urbà.

El transport públic urbà és una eina importantíssima per aproximar els serveis als vilatans i vilatanes que ho tenen més difícil, tant per raons de salut com per causa de viure en zones elevades o zones més allunyades com és el cas dels barris de muntanya. De fet, si fem servir les mascaretes, utilitzar el transport públic, és molt més segur que asseure’s a prendre una canya a la terrassa d’un bar.

Fer el municipi habitable per a les persones

Com diu la geògrafa Carme Miralles, “les dones no pensem les ciutats per produir i consumir , sinó per viure-hi i habitar-les”. És evident que ara hem de reiniciar un nou temps amb visió de dona també en el nostre espai urbà.

Molins de Rei ha de ser una ciutat vital, és a dir, la vila de la vida quotidiana on puguem cuidar i treballar, divertir-nos i passejar. Una vila on recuperem espais eixamplant voreres, convertint en zona de vianants i fent nous espais verds, de relació i joc a tots els barris propers a la gent.

Una vila on la bicicleta tingui el seu espai propi on sigui possible, i amb els vehicles molt pacificats on no ho sigui. Una ciutat amable i saludable on puguem fer la nostra vida quotidiana anant a peu, en bici o amb vehicles de mobilitat personal de manera agradable i segura. On tractem la bici com una eina de transport que genera salut i no com una molèstia marginal, que sols ha de sortir al riu o la muntanya per fer esport o divertir-nos.

Sens dubte el confinament ha evidenciat també la importància de l’ús del carrer i de la vida a l’aire lliure per a totes i tots els vilatans, i en especial per als infants. Ha quedat clar el que ja sabíem però que no vèiem: que l’espai públic ofereix la possibilitat de cobrir necessitats vitals específiques de la infància que difícilment es poden cobrir a casa.

Necessitats en l’espai públic

Les necessitats estan perfectament identificades i l’Emma Cortés i la Laia Curcoll de l’Ajuntament de Barcelona defineixen molt bé quines són aquestes necessitats:

1 – L’espai públic verd i pacificat és un instrument de salut per a tothom però especialment per infants i adolescents, ja que permet el joc motriu, el contacte amb l’aire lliure i fer una activitat física important; aquests dies de confinament ens han demostrat la seva importància.

2 – Els carrers i els espais de trobada i relació públics són fonamentals per la vida social i comunitària i per tant per a la socialització dels infants. El joc entre iguals als espais públics permet els infants aprendre a regular les seves emocions, desenvolupar habilitats socials, posar en pràctica diferents rols i conformar-se una identitat. Els carrers són un espai social i no tan sols un espai de desplaçament d’un lloc a l’altre.

3 – L’espai públic i els equipaments municipals actuen com a igualadors d’oportunitats entre la població. Els habitatges són molt diversos i un element de discriminació important per raons econòmiques, però també de desigualtat en l’espai. És evident que no és el mateix viure en un pis de 60 m² que un de 120 m², per exemple.

L’espai públic és un factor important d’igualació social davant d’una realitat social clarament discriminatòria imperant en la nostra societat. Els carrers i els espais públics són espais on tots els infants poden jugar i fer exercici físic de manera gratuïta.

Dissenyar la vila pensant en els infants

Fins ara hem dissenyat la nostra vila i els seus carrers ignorant moltes vegades els drets dels infants, des d’una perspectiva adultocèntrica, sols pensant com adults quan els infants necessiten els espais i el carrer més que ningú.   

Aquests dies de tancament forçós, hem pogut valorar la importància de l’espai públic a les nostres vides i hem pogut veure quines coses fallaven des de molt abans d’aquesta pandèmia…

Ara ens toca prémer el botó i reiniciar una nova etapa de la vila i de la nostra vida quotidiana, millorant al més ràpid possible el nostre espai públic, pensant que és un bé que hem de protegir per a tothom i en especial per als infants.

En aquest sentit, a banda de les mesures econòmiques i socials que hem de desenvolupar mitjançant un pacte de vila on participem totes i tots -i no solament els partits polítics-; crec imprescindible incorporar a aquest pacte l’aposta de futur de la transformació del nostre espai públic, recuperant el màxim espai possible per a les persones i en especial per als infants, ampliant voreres, creant noves zones d’estada i socialització en tots els barris, posant la bicicleta i els vehicles de mobilitat personal al seu lloc com a instruments bàsics de desplaçaments quotidians. Sense oblidar-nos de la imprescindible millora del transport públic i la seva infraestructura (parades i informació).

És evident que hem de revisar tot el que hem fet fins ara: el Pla de Mobilitat Urbana (per cert incomplert), actuacions urbanístiques, ordenació del trànsit i l’estacionament, l’ordenança de circulació de vehicles (fent una nova ordenança de mobilitat que reculli a les bicicletes i els VMP), aplicar el Pla de la Bicicleta i adaptar-lo a la nova realitat i necessitats, etc.   

Són moltes les mesures que hem de desenvolupar, però podem començar per la conversió en zona de vianants definitiva del centre, accions importants en els camins escolars, i la creació de zones de baixa emissió.

L’elaboració d’un pla de joc

Cal garantir els drets dels infants i per això també proposo l’elaboració d’un Pla del Joc a l’espai públic que contempli totes les infraestructures lúdiques de la vila: les àrees de joc, els patis escolars, les pistes esportives obertes, les places, parcs, jardins i espais interiors d’illa i també la recuperació de tots els carrers possibles com espai de socialització i relació.

Algú pot pensar que reiniciar Molins de Rei és tan sols un somni impossible, però aquesta pandèmia ens ha demostrat que si volem és completament possible transformar la vila i recuperar-la per a les persones i els infants. De nosaltres en depèn.

Lluís Carrasco Martínez és exregidor de l’Ajuntament i membre de Molins En Comú