No li val a l’Ajuntament de Molins de Rei aixoplugar-se, un cop més, en la seva persistent excusa per a amagar els problemes ambientals a la Rierada: “la solució és la urbanització”. Al contrari, la seva inacció permet efectes tan greus com que la riera de Vallvidrera baixi plena de runa des de can Castellví… fins can Rabella!
Una passejada fins el salt d’aigua permet comprovar com, ja fins allí, però sobre tot, riera amunt, les restes de toves –els rajols d’argila vermella-, que durant anys ja s’han pogut veure a la llera de la riera de Vallvidrera fins a la Rierada han augmentat de manera extraordinària. Perquè?
Les toves procedeixen de l’abocament de runa a tocar de la riera a la bòbila Marimon, situada ben a prop de la granja de can Castellví, a la confluència del torrent de Secalaire. La bòbila resta abandonada des de fa dècades.
Si bé el problema de la presència de trossos de toves a la riera és conegut, les pluges del mes de maig, combinades amb les estassades de sotabosc que han augmentat la violència del cabdal de baixada de les aigües d’escorrentia, han ocasionat uns arrossegaments de runa aquest cop extraordinaris, però malauradament repetibles.
Riera protegida per la UE
Recordem que la riera de Vallvidrera és el cor del Parc Natural de Collserola, i que està protegida per la Xarxa UE Natura 2000. També que, de forma inexplicable, no ho està en el seu pas per la Rierada on hi ha la bòbila!
La riera és objecte de la Reserva Natural Parcial de la Rierada-Can Balasc, i a més està inclosa com a massa d’aigua per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) -l’entitat que n’és competent- en el pla d’acció i mesures per assolir els objectius de planificació hidrològica i bon estat ecològic d’aquesta massa d’aigua del districte de conca fluvial de Catalunya.
Segons la informació obtinguda del visor de l’ACA, entenem que aquests abocaments de toves desnaturalitzen la riera de Vallvidrera. Alteren el curs de l’aigua, la riba i la ribera, i caldria veure com intervenen a nivell biològic en la qualitat de l’aigua i si afecten o no a les comunitats de fauna i flora endèmica.
El que resulta evident -n’hi ha prou en fer-hi una visita i donar-hi un cop d’ull- és que els abocaments i arrossegaments de les toves hi causen uns danys paisatgístics extraordinaris! I recordem que a Catalunya és vigent la “LLEI 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge”.
La solució és la urbanització?
És igualment preocupant que, en un indret com a Collserola on hi ha tanta pressió antròpica i urbanitzadora, la persistència d’aquests abocaments mostrin la poca preservació de la riera i el poc valor natural que se li dona, tant per part de les administracions nacionals, com per part del municipi de Molins de Rei, que persisteix en el seus plans d’urbanització al bell mig del Parc Natural (260 cases més entre la Rierada i Vallpineda).
El Pla Parcial d’urbanització és objecte d’un Contenciós Judicial posat per 22 propietaris que en demanen la nul·litat de ple dret per no menys de catorze punts, dels que tretze son per incompliments de les normatives mediambientals. El nostre govern municipal no és capaç tampoc de presentar uns Plans viables econòmicament pels actuals veïns del sector oest de la Rierada.
Igualment, el citat projecte queda afectat per una moratòria de concessió de llicències -en zones tocants a la llera de la riera- en la redacció del PDUM, el pla d’ordenació urbanística que ha de substituir el malaurat i caducat PGM76 de l’època tardofranquista.
La finca Marimon és, encara, propietat privada.
El Projecte de Reparcel·lació del Pla Parcial de 2017 de la Rierada no és inscrit a Registre de la Propietat.
Si bé el citat Projecte convertiria la finca de la bòbila en “equipaments municipals” mitjançant un suposat conveni entre l’Ajuntament de Molins de Rei i els propietaris, aquest “mai no ha estat adjuntat com calia a dreta llei al text del Projecte de Reparcel·lació”…
És un dels motius pels que no menys de 38 propietaris amb habitatge del sector del Pla Parcial van presentar-hi, al 2017, un Recurs de Reposició que des de l’Ajuntament encara avui, 7 anys després!, es declara “no trobar la manera de contestar”…(sic)
Tanmateix, l’Ajuntament s’entesta en dur endavant uns Plans inviables mediambientalment i econòmica… i els veïns i veïnes que s’hi oposen no poden deixar de pensar que el motiu és que hi te interessos tan com a promotor de la urbanització com a gran beneficiari, doncs el consistori s’hi adjudica “de franc”… no menys de catorze parcel·les!
Contaminació a la bòbila
El que és gravíssim, a més d’aquests abocaments de toves, és la persistència a la bòbila de 1.200 m2 de restes contaminants d’uralita…
En una inacció i inòpia que dura ja dècades, les responsabilitats a dia d’avui sobre la finca i els abocaments esmentats son defugides totalment, sembla que aixoplugant-se en aquest conveni improcedent, per les dues parts del coveni: els propietaris… i l’Ajuntament.
Recordem que la uralita de l’època, per la seva “friabilitat” -és a dir, la característica que fa que amb els anys se li desprenguin fibres d’amiant o asbest- no només contamina a nivell aeri, estant demostrat que la inhalació d’aquestes fibres pot causar malalties fatals de pulmó als veïns de l’entorn i posar en risc la fauna de la zona, sinó que quan plou, la riera arrossega les fibres soltes d’amiant al llarg del seu curs, i les dispersa encara més enllà dels voltants de la bòbila, i igualment hi ha sospites que podria causar càncers a nivell digestiu.
En aquest sentit, el de l’amiant present a la coberta de la bòbila, cal afegir que SOS la Rierada va demanar en data de 9-12-21 per escrit (registre d’entrada a OAC 2021025012) a l’Ajuntament que assistís als seus propietaris en l’accés a unes vigents subvencions de la UE que els haurien permès la retirada de l’amiant sense cap cost econòmic per als veïns de la Rierada o els vilatans de Molins de Rei… Hi ha línies d’ajuts de l’Agència de Residus de Catalunya per executar aquesta acció.
Respecte de la petició, l’Ajuntament –com és habitual- poc que l’ha contestada com és obligat, però la resposta donada als grups municipals des del govern municipal resulta ben explicativa del desinterès que denunciem: “això és cosa dels propietaris, i nosaltres no ens hi posem”…
Cal actuar: no amagar-se en “només s’arreglarà en urbanitzar”!
Des del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i amb la participació de l’Agència Catalana de l’Aigua, entre altres administracions públiques i entitats implicades, s’han iniciat els treballs de redacció d’un Pla de Conca per la riera de Vallvidrera, justament amb l’objectiu de garantir la qualitat d’aquesta Reserva Natural Parcial inclosa al decret de creació del Parc Natural de la Serra de Collserola i imprescindible per garantir la connectivitat ecològica del Parc.
Observem amb impotència com aquest document no avança en els seus objectius de gestió global. Mentrestant, augmenten les agressions a la riera…
És per això que la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC), el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC), i SOS la Rierada, (entitats de persones que treballen desinteressadament per donar a conèixer i protegir la conservació dels espais naturals de la Rierada, de Vallpineda, i de la serra de Collserola), han presentat denúncia davant de l’ACA, el Consorci del Parc de Collserola, i el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya.
Demanen que es retirin els dos elements que poden seguir contaminant greument la riera de Vallvidrera, i s’hi extreguin les restes de toves. Tanmateix, però, demanen i exigim que aquesta retirada es faci obligadament sense acudir de cap mena de les maneres a l’entrada d’elements i vehicles mecànics a la llera, doncs aquests mètodes agressius encara empitjorarien més el seu estat!
Pere Casas Barberan
