Política de serveis municipals

En la darrera setmana han passat a la Vila dues situacions diferenciades respecte dels serveis municipals que em semblen transcendents com per fer-ne una reflexió profunda. Totes dues tenen a veure amb al concepció política dels mateixos, malgrat que es pretén que s’entengui com una manera de gestionar-los.

El primer ha estat, i denunciat ja per la CUP Molins de Rei en nota de premsa, la contractació dels serveis de Direcció d’Obra de les urbanització del carrer de Baix. El que em sembla políticament més transcendent d’aquest assumpte és que l’informe dels serveis jurídics municipals ve a dir que “en l’informe de proposta de la contractació no es justifica que aquestes tasques no puguin ser assumides pels serveis tècnics municipals”. És a dir, les nostres administracions es poden permetre el luxe d’externalitzar un servei sense justificar que el personal propi ho pugui fer. Puc comprendre la temptació de banalitzar l’assumpte assumint que es tracta d’un import de poc menys de 12.000 euros, però el tema no és menor: si tenim tècnics municipals de determinats perfils (arquitectes, en aquest cas), perquè en contractem els serveis d’un d’extern? No hauríem de prioritzar (si es vol, només atenent a criteris de contenció pressupostària) precisament el contrari?

El segon cas és la recent estrenada lluminària als passadissos interiors del barri del Canal. Es tracta sense dubte d’una obra que millora la zona, també des del punt de vista ambiental donat que encertadament s’hi posen llums amb menor consum energètic. La noticia, publicada en aquest mitjà, declara que el cost de l’actuació és de 19.000 euros, s’ entén que sense IVA.

Un cop pagat el 21% de l’ impost, el total ascendeix a 22.990 euros. S’ entén, a més, que l’actuació s’ha realitzat en el context del contracte de manteniment d’il·luminació de la Vila que ara com ara presta una empresa privada. Habitualment en aquests contractes aplica el conegut com a “6+12”. Del total de l’ import facturat, l’administració li reconeix al contractista un 6% d’import en concepte de benefici industrial i un 12% de despeses generals. Per tant, un 18% del total de l’ import de l’actuació (3.420 euros) van a parar a l’empresa privada. Quedi clar que aquest 18% no paga ni el material, ni el personal que realitza l’actuació. Aquests conceptes queden inclosos en d’altres partides.

Si aquesta mateixa actuació s’hagués realitzat amb personal propi de l’Ajuntament, no haguéssim hagut de pagat el “6+12” i haguéssim pagat un IVA reduït del 5%: és a dir, dels 22.990 euros inicial, haguéssim passat a pagar-ne 16.359 euros. Una diferencia de 6.631 euros, i pràcticament una reducció de cost del 30%.

Si ampliem l’horitzó a la totalitat dels serveis municipals, hem de veure que gairebé cap és prestat per personal propi, i per tant la gran majoria es troben privatitzats. Dels serveis que tenen partides pressupostàries notables (neteja de carrers i viària, recollida de residus, jardineria, neteja d’escoles i estaments municipals, manteniments diversos) el cost consignat al pressupost del 2015 puja 6.029.099, 49 euros. Si apliquem aquest “6+12”, del total pagat un total de 1.085.237,91 euros se’n van directament a les arques de les empreses en concepte de beneficis i despeses generals (ep, no a pagar el servei, a pagar beneficis!) i 1.266.110.89 a pagar l’ IVA.

Si apliquem el mateix criteri, i ens estalviem el “6+12” i passem del 21 al 5 l’IVA, ens estalviem 2.049.893, 83 euros només pel pressupost del 2015, el que suposa pràcticament un 8% de la totalitat del pressupost municipal. O dit d’una altra manera: la gestió privada dels serveis municipals implica un sobre cost d’ un 8% del total del pressupost municipal.

Tot plegat, sense tenir en compte el servei municipal d’aigües, que directament no té cap cost associat al pressupost i els costos derivats els paguem els ciutadans directament i integrament, i del qual també paguem el “6+12” i el retorn del cànon municipal, que no és més que un tribut municipal encobert. Si el comptabilitzéssim, l’estalvi sobrepassa els 2.700.000 euros per aquest 2015. Insisteixo en que el “6+12” és el benefici oficialment reconegut, i per tant no és gens descartable que en ocasions el benefici real sigui major i fàcilment ens posem per sobre dels 3 milions d’euros d’estalvi.

En aquest sentit, també hem denunciat en nota de premsa el desgavell en el contracte de jardineria, on s’ha reconegut que s’ha pagat partides en concepte de prestació de personal que se sabía que no estaven treballant a Molins de Rei.

A més, no ho oblidem, en els diferents contractes ara com ara privatitzats hi treballa força gent. En aquests temps on el capitalisme més salvatge s’ha tret la careta i fa i desfà amb impunitat, és més important que mai fer una aposta clara i decidida per la contractació de qualitat, per la generació de llocs de treball dignes amb condicions dignes. Recuperar els serveis, també implica una aposta decidida per cuidar les condicions laborals de la gent que treballa en els nostres serveis.

Des de la nostra perspectiva, el tema dels serveis municipals necessita un debat polític de primera magnitud. Som conscients que la tradició de privatitzar ve de lluny i que la idea que “el sector privat gestiona millor que el públic” és una idea força arrelada, curiosament més ben arrelada en els polítics que diuen defensar el sector públic i fan el contrari, i lamentablement integrat en tot l’ espectre polític esquerra- dreta. A Molins de Rei, població governada tradicionalment per Iniciativa, no estem allunyats d’altres poblacions governades històricament per la dreta en aquest sentit. Celebrem, això si, que el seu cap de llista proposi una empresa municipal per gestionar-los. Un canvi en el discurs és un bon primer pas però no és suficient.

Acceptem gustosament el repte de continuar defensant la gestió pública directa dels serveis municipals. Una gestió econòmica i democràtica que ha de permetre als ciutadans pagar el cost real dels serveis i tenir un nivell d’informació adequat per poder exercir el que som: propietaris dels nostres serveis.